Els supermercats van esdevenir un dels punts neuràlgics durant les setmanes més crítiques de l’epidèmia del coronavirus. Mentre la major part dels establiments, abaixaven la persiana per ordre de l’Executiu per tal de frenar l’expansió del virus, els espais de venda d’alimentació es van convertir en un indret vital per a la ciutadania i els centres van haver d’adaptar-se per tal de fer front, primerament d’una població desacostumada, i després, les conseqüències de ser un dels sectors més exposats a la malaltia.

Ara que l’epidèmia encara el seu final definitiu, els establiments poden fer un balanç de com es va viure la situació en les pitjors setmanes. Un dels punts que més va preocupar a la ciutadania, i que els va llançar a comprar en massa les primeres jornades, va ser la por que a Andorra, pel fet d’adquirir tots els productes de fora del país, hi pogués haver problemes greus d’abastiment. No obstant això, des dels establiments asseguren que no hi va haver cap problema de subministrament. El director de la central de compres d’alimentació del Grup Pyrénées, Damià Obach, va assegurar que «no hi ha hagut cap problema amb les importacions» i que, fins i tot, el grup va «incrementar els dies d’abastiment» per tal de garantir la disponibilitat de producte. En la mateixa línia es va expressar el director d’Andorra 2000, Antonio Miralles, que va explicar que al seu supermercat «hi ha producte de reserva per aguantar 15 dies sense carregar». De fet, va assegurar que precisament pel fet de dependre de compres de l’exterior, a tot el país en general «es compra amb previsió» i per això «hi ha més estoc».

Ara bé, encara que als centres hi hagués producte suficient, no es va poder evitar que l’increment de venda de certs productes hagi provocat que els prestatges s’hagin quedat buits en algun moment. El cas més notable va ser el del paper higiènic al principi del brot, i és que segons Miralles, «la gent es llança al que té més por de quedar-se sense». Amb el transcurs de les setmanes, aquesta fal·lera va disminuir i va aparèixer una afició general a la rebosteria, fet que va portar que productes com la farina o el llevat també faltés en moments concrets, perquè es tracta de mercaderia que abans «se’n consumia una quantitat concreta» segons Obach. Paral·lelament, els responsables dels supermercats també han detectat un increment de venda de productes de neteja, ja fos per intentar prevenir la presència del virus a la llar o pel simple fet d’estar més hores a casa. A més, també es van comprar més alimentació per picar entre hores. Miralles va apuntar, en aquest sentit, a la necessitat «d’entretenir als nanos» i donar-los petits plaers. Així, havien augmentat la venda les patates fregides, les crispetes, els snacks i els refrescs. Però els adults també van haver de sobreposar-se a la falta dels bars, i per això la venda de cervesa va ser el que més va créixer a Andorra 2000, «pràcticament s’ha doblat la seva venda», va apuntar el director.

No obstant això, els dos responsables defensen que els seus centres no han augmentat els preus de venda als consumidors, si bé ells han vist incrementat el preu de compra de certa mercaderia. «El grup s’ha autoimposat no tocar cap preu de venda per responsabilitat social», va declarar Obach. De la mateixa manera va operar Andorra 2000, que de fet va reconèixer que «per la falta de demanda en tenir els restaurants tancats» i hi ha hagut «més oferta» en productes com talls bons de carn o peixos de major qualitat, que «han baixat de preu».

La necessitat d’adaptar-se

La pandèmia va posar en relleu que al Principat no hi ha una estructura de comerç en línia prou desenvolupada, que ha deixat sense opció de treballar a molts establiments del país. No és el cas dels supermercats, que amb més o menys experiència i traça, ja tenien una estructura de compra digital creada. «La compra per internet s’ha multiplicat» va assegurar Obach, que va situar l’augment entre el 10 i el 15% tot i que al moment d’esclatar la crisi, s’havia incrementat més del 30%. Però aquest augment no va anar de la mà d’una bona organització per part dels compradors, que segons Miralles van demostrar «no tenir gaire experiència» pel que fa a les comandes, en el sentit que en diverses ocasions, detectaven més d’una compra a la setmana per part del mateix usuari.

Però el creixement no es va donar únicament en el nombre de comandes, sinó també en el volum. I és que de fet, el sector de l’alimentació ha crescut les seves vendes, amb un creixement del 3,6% al mes de març segons les dades del Departament d’Estadística. «Les famílies han comprat més però a escala de butxaca, les despeses s’han equilibrat per l’estalvi de no menjar fora de casa» va apuntar Miralles. Per a Obach, aquest augment «compensa la falta de turistes» que deixaven bons ingressos a les arques dels centres.