El Consell General va aprovar ahir amb el vot a favor del grups grups que donen suport al Govern i de Terceravia i l’abstenció del grup socialdemòcrata el projecte de llei de mesures excepcionals i urgents, en matèria processal i administrativa, per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia SARS-Cov-2. El text regula la represa de l’activitat jurisdiccional i inclou també algunes millores en les ajudes per al col·lectiu dels autònoms, que suposaran una despesa d’uns quatre milions d’euros mensuals per a les arques públiques, segons va detallar el cap de Govern, Xavier Espot. Tot i així, els socialdemòcrates van insistir que es tracta d’un text totalment «insuficient», ja que segons sostenen, encara hi ha empresaris per compte propi que no han tingut accés a cap tipus de prestació des que va començar la crisi sanitària, el 13 de març. 
El fet que no s’hagi pogut aprovar aquest nou projecte de llei amb el suport del conjunt de grups de la cambra va originar de nou una picabaralla entre la majoria i els socialdemòcrates, que no creuen que hi hagi una veritable voluntat d’entesa per consensuar les polítiques al voltant de la pandèmia. Per la seva banda, Espot va acusar de «deslleialtat institucional» i de falta de «patriotisme» al líder de l’oposició, Pere López, per haver  expressat als ambaixadors d’Espanya i França que el PS no sabia res de les cartes enviades als països veïns per demanar facilitats de finançament.
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va opinar que les noves mesures arriben «tard» i són «insuficients», i posen de manifest la política «erràtica» del Govern pel que fa al col·lectiu d’autònoms. I és que, segons va explicar López, la majoria ha trigat cinc setmanes en assumir que hi havia canvis necessaris, com modificar el text per fer compatible l’aturada de l’activitat amb la reduccio de la cotització a la CASS, el que no és exemple de «diligència, ni de gestió eficient ni de bona governança». Per a López, no podien donar suport a un text que no garanteix el 60% del salari mitjà als autònoms ni tampoc fa extensiva l’ajuda a la segona quinzena de març. El PS, com va recordar López, proposava un ajut d’uns 1.300 euros mensuals per als autònoms, «ja que aquests 200 euros de diferència són importants». A més, els socialdemòcrates tenen també dubtes sobre què passarà quan es decreti la fi de l’emergència sanitària i no estan d’acord que quan es reprengui l’activitat es comenci a computar els nous percentatges de rebaixa dels lloguers, ja que «s’haurien d’haver vinculat aquests percentatges a altres paràmetres». 
El cap de Govern, per la seva banda, va defensar el projecte de llei perquè fixa seguretat pel que fa als processos judicials i administratius i suposa també avenços per als autònoms. Així, per exemple, aquests podran gaudir de l’ajut per fills a càrrec, i l’aturada de l’activitat serà compatible amb la reduccio o suspensió de la cotització a la CASS. A més, els autònoms que cotitzen en base al 125% i el 137,5% també es podran beneficiar de la prestació del salari mínim, que s’aplicarà retroactivament des del mes d’abril. «És una palanca per al retorn a la normalitat de l’administració de justícia i referma el compromís amb els autònoms», va emfatitzar Espot. 
En aquesta mateixa línia, els portaveus de les diferents forces polítiques que donen suport a l’executiu,  van destacar també l’esforç que s’està fent per ajudar els autònoms i van criticar l’abstenció que havia anunciat el PS. Les conselleres demòcrates Mònica Bonell i Ester Molné van negar que des de la majoria no s’estigui ajudant els autònoms. «Vostè demana antelació i previsió que cap país del món ha sabut trobar», va recriminar el portaveu liberal, Ferran Costa, al president del grup socialdemòcrata.
El president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, va argumentar el vot a favor del seu grup al projecte de llei recordant que aporta seguretat jurídica en la represa de l’activitat jurisdiccional i  busca evitar la pèrdua de part del teixit productiu. Pintat va aprofitar per demanar un full de ruta que recolli els diferents escenaris que pot tenir Andorra en l’obertura econòmica.