Tot i les petites incidències durant l’inici de la crisi sanitària, el subministrament d’Andorra Telecom no s’ha vist mai compromès. Això és pel fet que el Principat compta amb una xarxa sobredimensionada per garantir la connectivitat. 

–Ha estat la primera vegada que Andorra Telecom ha hagut de fer front a un consum tan elevat?

–Hem fet rècord històric. En començar el confinament vam assumir que pràcticament tota l’activitat es faria a través d’internet i que, a més, augmentaria el consum d’oci. L’ús dels streamings, com les aplicacions de videotrucades, es va incrementar un 15% quan sempre havia estat marginal. La meitat del consum s’ha fet amb plataformes d’streaming de vídeo. 

–Totes les llars tenen accés a internet?

–Unes 1.400 llars, que suposen el 4,9% del total, no tenen fibra òptica. Assumim que majoritàriament han de ser segones residències, perquè amb la campanya del ministeri d’Educació, que tenia com a objectiu que els alumnes poguessin continuar amb el curs escolar, vam connectar menys de 50.

–La xarxa de telecomunicacions està sobredimensionada per suportar el consum del turisme?

–Andorra Telecom vetlla perquè la capacitat de la xarxa estigui al 50%, tant en consum nacional com en les connexions amb Espanya o França. Som l’únic operador i no podem no ens podem permetre que passés quelcom greu, ja que som un país i hem d’estar ben connectats. Això ens ha ajudat, perquè el 50% del consum prové de plataformes de contingut audiovisual sota demanda, que durant el confinament han augmentat. A la resta d’Europa van demanar a Netflix que rebaixés la qualitat dels vídeos, però nosaltres vam demanar que no hi fessin perquè anàvem bé i no volíem perjudicar els clients.

–La rebaixa de la qualitat de Netflix no era un aspecte important?

–No, perquè encara que no sigui el més habitual, tenim la xarxa sobredimensionada. A principis d’abril vam tenir una incidència, que va provocar el tall d’internet durant una hora. Per això els vam demanar que no reajustessin el servei que ens oferien.

–Andorra Telecom treballa des del 2016 amb la fundació Actuatech per a la monitorització de les dades dels clients. Cabria la possibilitat de monitoritzar els casos positius per coronavirus?

–Les dades les hem fet servir en determinats esdeveniments, i sempre anonimitzades, donant com a única informació la nacionalitat dels clients. El que s’ha fet a Xina o a Corea, on han monitoritzat als casos positius, pot ser a una persona del país no li faria gens de gràcia. Això no es pot tirar endavant perquè hi ha una Constitució  i unes lleis que ho impedeixen. Seria totalment il·legal, no podem pel bé de la salut i de la comunitat conèixer amb qui han estat o no els positius. És un dret a la intimitat que s’hauria, com a mínim, de regular. Com ni tan sols hi ha un marc legal, no s’estan enfocant els esforços en una aplicació com aquesta.

–La companyia ha detectat un augment de correus fraudulents?

–No ho monitortizem, però si hem detectat correus d’aquest tipus. Per exemple un correu de Netflix que et demana actualitzar les dades i que jo personalment he rebut cinc cops. També casos aprofitant-se de la situació de la Covid-19, com SMS prometent crèdits tous. El que sí que hem notat és que la gent ha agafat l’hàbit de comunicar-nos quan els hi arriba un correu d’aquest tipus. Estan a l’aguait i ja s’ensumen que segurament és una estafa o un frau. 

–Ha augmentat el consum de GB nacionals?

–Sí, però les dades internacionals han continuat suposant el 60% del total. És cert que el consum intern ha augmentat, i més tenint en compte que els continguts internacionals més descarregats, com per exemple un capítol de la sèrie de moda, es descarreguen per primera vegada mitjançant el tràfic internacional i s’emmagatzemen als servidors nacionals, de manera que la resta de descàrregues ja formaran part del consum nacional.

–Centrant-nos en les tarifes de telefonia, fa poc es va establir una rebaixa en el prepagament, i es va anunciar que les següents serien els contractes. Continua en peu?

–Forma part del reajustament de tota l’oferta de telefonia. Ho tenim previst per al segon semestre d’aquest any. El 90% de la plantilla d’Andorra Telecom està teletreballant i, com que treballem amb normalitat, els projectes continuen endavant com estava previst.

-Com que no ha perdut més de la meitat dels ingressos, la companyia no ha pogut acollir-se a suspensions temporals dels contractes de la plantilla.

–Ens hem comportat com una empresa privada. Hi ha una part de les persones que treballem amb nosaltres que han vist minvada la feina, com per exemple aquells amb tasques vinculades al sector de la construcció o el personal de l’oficina comercial, que hem hagut d’obrir amb menys persones. A aquests els hi hem ofert vacances i reducció d’horaris. També hem donat vacances forçades, on una part compta com a dies lliures i l’altra va a càrrec de l’empresa. A Andorra Telecom s’han fet a l’abril el mateix nombre de vacances que es farien al juliol o l’agost. A banda, també hem pres altres mesures com no remunerar les hores extra. 

–El Govern va anunciar que una part dels beneficis de la venda d’Avatel es destinaria al fons publicoprivat per construir pisos amb lloguer regulat. S’ha parlat més de l’assumpte? 

–Estem a l’espera, no hi ha res confirmat. La col·laboració amb el fons publico privat es va portar al Consell d’Administració, on se’ns va informar de com funcionaria i quines serien les seves característiques. Però des de la perspectiva d’Andorra Telecom encara ens falta molta informació per prendre una decisió al respecte. Ens queda per conèixer l’informe d’inversió, amb tota la informació rellevant sobre l’operació i que, per exemple, quantificaria la xifra total que Andorra Telecom hauria d’invertir.