La Maga i un grup de prop d’una trentena d’argentins ja són amb les seves famílies. Fa gairebé quinze dies que són al seu país d’origen després d’unes setmanes d’incertesa viscudes al Principat i d’un viatge que es va allargar gairebé tres dies, el temps comptabilitzat en ser traslladats fins a Tolosa per després desplaçar-se fins a París, agafar l’avió fins a Buenos Aires i el trasllat en autobús fins a la província de Río Negro. Aquest grup de temporers van veure truncada de forma prematura la seva experiència a Andorra i malgrat que al Principat es van sentir com a casa, volien tornar a estar al costat dels seus en un moment tan difícil com l’actual.

Tot i haver arribat fa aproximadament uns deu dies, la Maga i els seus companys van haver de complir més d’una setmana d’aïllament en hotels habilitats pel govern argentí per evitar així qualsevol risc de contagi als seus familiars. Tot i que abans de pujar a l’avió els van prendre la temperatura i van desinfectar-los la roba i les mans, qualsevol precaució és poca. «La intenció inicial és que la meva família es reacomodés per quedar-me sola a casa d’una de les meves germanes, però estar a l’hotel era més fàcil i més segur», explica la Maga, que assegura que està «més tranquil·la», tot i que al mateix temps no para de pensar amb els seus compatriotes que encara es troben al Principat i que és previst que tornin, això si, de manera esglaonada. 

«No hi serem tots fins que no arribi l’últim dels argentins», explica la Maga, que fins abans del confinament havia estat treballant a Grandvalira, a qui agraeix el suport rebut durant aquests mesos d’incertesa. A l’Argentina, de moment segueixen escrupulosament el confinament, malgrat que encara han de conviure amb alguns casos d’intolerància d’alguns ciutadans, que temen retornats o fins i tot els mateixos col·lectius sanitaris suposin un perill per a la propagació del virus. «És un aspecte bastant general», recorda la Maga, tot i que admet que poc a poc «la gent està responent millor». «Hi ha gent que potser s’oposa perquè venim de focus grans [de la Covid-19], però hem de transmetre que som treballadors i que ens va agafar a un altre costat. Anàvem a treballar i portem diners a casa i no venim a molestar ningú ni a infectar», explica.

Des de la seva arribada a l’aeroport, els temporers argentins procedents del Principat, que van compartir vol amb compatriotes seus dispersats per Europa, han estat custodiats per la policia en tot moment. «Dins de l’aeroport hi havia policies que només et deixaven sortir per fumar un cigarro i després havies de tornar a entrar. Quan vam sortir a fora, als busos només hi érem nosaltres, els policies i els xòfers i no hem estat en contacte amb altres persones», explica la Maga. Un cop arribats a Río Negro, els professionals sanitaris els van tornar a prendre la temperatura. «Sabíem que havíem de passar per aquest procés tot i que a Andorra vam estar molt segurs», diu la  Maga, que admet que un cop al país d’origen se sent més reconfortada. «Si ens passa alguna cosa, ja sabem on anar i és diferent», afirma la jove, que admet que aquesta situació també ha sigut un procés per a la seva maduresa personal.
No es vol acomiadar, però, sense un missatge per als seus amics encara atrapats a Andorra.

«Alguns segueixen amb por perquè es van gastant els diners que els queden. Semblava que aturaven la repatració uns dies; vam marxar amb una quota d’esperança i van començar a a tallar-la. Per això ens portem el millor possible perquè el govern argentí repatriï la gent i aquesta és la millor forma possible perquè vegin que no som una amenaça i que l’únic que volem és tornar a casa».