La creació d’una aplicació mòbil que permeti fer el seguiment de contactes d’un positiu de Covid-19 cada dia va agafant forma. Si fa 15 dies la doctora en Medicina Interna i malalties infeccioses Cristina Royo, en una entrevista a EL PERIÒDIC, es mostrava partidària d’aquest mètode, ahir un dels principals assessors del Govern en la crisi sanitària i biòleg i bioinformàtic Joel López insistia en la seva importància. Com ja havia explicat en anteriors ocasions, López va recordar que es tracta d’una app que actuï com a sentinella, «com a protector que guardi la teva salut i preservi la dels que t’envolten». 

Segons va declarar l’expert, des de l’inici de la pandèmia diversos països asiàtics han utilitzat les noves tecnologies per lluitar contra el coronavirus i en aquests moments, diversos Estats europeus les estan adaptant perquè compleixin les normatives de protecció de dades de la Unió. Així, Alemanya lidera l’ús del contact traicing per controlar possibles nous brots. «Tots els telèfons mòbils emeten uns codis que es van renovant cada minut i que poden ser detectats per altres mòbils [que es trobin en el mateix entorn]. Així s’aconsegueix que quan una persona s’infecta pugui publicar sobre un servidor el seu llistat perquè tothom comprovi si ha estat a prop seu», va explicar López.

El fet que els codis siguin efímers fa que sigui gairebé impossible correlacionar-los amb una identitat real, de manera que l’anonimat dels usuaris està garantit. Tot i això, el projecte –que al Principat el capitaneja la Fundació Actua Tech– encara està en una fase molt embrionària perquè l’objectiu internacional és trobar un llenguatge que sigui vàlid a tots els països i comprensible per a tothom. A més, es requereix l’ús de Bluetooth, el que consumeix molta bateria i, per tant, la seva usabilitat actualment no és prou pràctica. 

Nou model de país

Més enllà de la Covid-19, però, López va considerar que una aplicació andorrana d’aquestes característiques serviria per generar un nou model de coneixement i de país «en el que puguem créixer en diferents activitats». «Actualment només és una idea d’un grup de científics que després haurà d’avaluar i aprovar el Govern», va reconèixer.

Recollint el guant, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va assegurar que a Andorra «hem demostrat que som petits i que fem les coses diferents però bé» i es va mostrar partidari que el país s’obri cap a les noves tecnologies. «Per què no evolucionar cap a bones empreses de biotecnologia que s’instal·lin al país? Per què no tenir un bon laboratori que aporti a la ciència i a la societat informació sobre noves epidèmies futures?», es va preguntar el ministre, tot assegurant que l’actual Govern és conscient que el futur [en Salut i altres sectors] passa per «obrir nous mercats i oportunitats».