PUBLICITAT

Els alts càrrecs declararan el seu patrimoni però no serà públic

La llei de transparència, que pretén potenciar la participació ciutadana, preveu impulsar el vot electrònic

Per Julià Rodríguez

El Consell General va celebrar ahir a la tarda dues sessions ordinàries. / CONSELL GENERAL-E.C.
El Consell General va celebrar ahir a la tarda dues sessions ordinàries. / CONSELL GENERAL-E.C.

El Consell General va aprovar ahir la presa en consideració de la Proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública, elaborada pels grups de la majoria a finals de la passada legislatura, però que va quedar pendent que es pogués analitzar. El text regula tot allò que fa referència a l’accés de la ciutadania a la informació de què disposen les administracions i les entitats públiques, amb l’excepció de la que es consideri com a matèria reservada, i fixa també l’establiment d’obligacions de publicitat.
A més, a la proposició de llei s’estableix l’obligació que les persones que ocupin un càrrec públic hagin de fer una declaració de patrimoni a l’inici i al final del mandat per evitar que pugui haver casos de presumptes enriquiments durant l’exercici de les seves funcions. Tot i així, i contràriament al que passa a altres països de l’àmbit europeu, aquesta declaració tindrà un caràcter privat i, per tant, no podrà ser consultada, malgrat que sí es publicarà la relació de les persones que l’hagin efectuat. El text acabarà incloent també, a demanda de l’Executiu, que va emetre un criteri favorable, un nou títol sobre el dret de participació ciutadana que pot suposar que finalment es reguli, per exemple, el vot electrònic, que segons va manifestar el cap de Govern, Xavier Espot, «seria una bona eina de participació ciutadana».
El conjunt de les forces parlamentàries van coindicir en la nececessitat  d’una llei com aquesta a Andorra, ja que la transparència es considera un  dels pilars de totes les societats democràtiques i fins ara és una matèria que no s’ha regulat, tal com va destacar la consellera demòcrata Maria Martisella, que va mostrar la predisposició dels grups de la majoria per arribar a un consens, al temps que va reconèixer que el text generarà també «amplis debats». De moment, els grups de la majoria ja van deixar clar ahir que no comparteixen que en una llei com aquesta s’hagi d’incloure la participació ciutadana. Per a Carine Montaner, de Terceravia+Unió Laurediana, «necessitem ara més que mai que hi hagi transparència, en referència a les nombroses demandes d’informació que darrerament han fet alguns consellers de l’oposició sobre despeses durant l’actual crisi sanitària. En la mateixa línia, la consellera socialdemòcrata, Susanna Vela, va manifestar que podia semblar un acte d’hipocresia plantejar precisament ara aquesta proposició de llei, quan no se sap, per exemple, on van els crèdits tous, tot i que també pensa que «hem felicitar-nos» perquè finalment s’abordi aquesta matèria. Vela troba a faltar al text «un impuls de Govern obert».
A la sessió ordinària d’ahir del Consell General també es va aprovar per assentiment un conveni amb la Federació Russa que eximeix  de visat en els vitges mutus de ciutadans de tots dos països.

Canvi a la Llei del notariat per garantir el servei públic

33 El Consell General va aprovar  ahir, amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris, el projecte de llei de modificació de la Llei del notariat. El canvi principal introduït en la llei del 2017 permetrà finalment acabar amb la situació de bloqueig que es va originar amb el cessament del notari Josep Estañol. D’aquesta manera, la documentació gestionada per aquest notari podrà passar ara a l’Arxiu General de Protocols, i els altres tres notaris hi podran accedir.  El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va defensar el projecte de llei, que segons va dir, servirà per «garantir el servei públic» que proporcionen els notaris. El text tambéflexibilitza la durada de la formació inicial dels notaris, incideix en l’actualitzacio dels processos informatitzats relatius a la documentació entre les notaris i defineix el terme protocol notarial. El conseller de Terceravia ,Joan Carles Camp,va acusar el Govern de no actuar abans per resoldre el tema. «No es pot permetre una situació com la que estem vivint avui dia», va opinar el parlamentari massanenc, al temps que va advocar per no fer tantes lleis sinó que les que s’aprovin siguin «ben pensades i assumibles». Per la seva banda, la consellera socialdemòcrata, Susanna Vela, va dir que aquesta és una qüestió que hauria d’haver resolt el Govern ja fa temps.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT