Des que va esclatar la crisi sanitària causada pel sorgiment de la pandèmia de la Covid-19, s’ha reduït la contaminació de gasos d’efecte hivernacle i els nivells de pol·lució de l’aire. Una conseqüència directa de l’aturada de la indústria, el transport aeri, privat o, inclús, de la reducció del públic. Tot i això, que és una bona notícia pel medi ambient i torna a fer valdre la naturalesa del planeta, les mesures de protecció i seguretat, protagonitzades per la utilització de mascaretes i guants d’un sol ús, preocupen a l’esfera ecologista perquè implica l’augment del consum de residus no sostenibles. En especial, de plàstics d’un sol ús.

Plàstic

Quan anem a comprar, veiem com és obligatori utilitzar els guants que proporcionen els establiments encara que ja en portem. Acumulem guants sobre guants amb capes de gel hidroalcohòlic entre ells que ens compliquen obrir les bosses de la fruita i la verdura, que també són de plàstic. Hi ha alguns clients però que, per reduir encara més el risc de contagi, prefereixen comprar aquest tipus de productes amb embalatges així, el virus no toca els aliments, sinó l’envàs. Tanmateix, aquesta idea tan sols proporciona una falsa seguretat. De fet, l’Organització Mundial de la Salut assegurava que no hi ha evidència de cap cas confirmat de contagi de la Covid-19 a través d’aliments o dels seus envasos, tot i que sí que hi ha diversos estudis que constaten que el virus pot sobreviure fins a tres dies en superfícies de plàstic. Les recomanacions des de l’organisme internacional són mantenir una bona higiene, rentar-se les mans sovint i rentar les fruites i verdures amb normalitat, com es feia en circumstàncies habituals.

Des del col·lectiu Fridays for Future Andorraconsideren imprescindible seguir les recomanacions sanitàries per combatre la malaltia encara que posen en dubte la utilització dels guants. El seu portaveu, Mateu Bracque, justifica que «són una segona pell amb la qual creiem que estem protegits però, realment, ho toquem tot i són una font de contagi que, a més, va directament al forn causant un gran impacte mediambiental». Assegura que, actualment, aquesta mena de materials no s’estan reciclant com a mesura de prevenció de contagis.

Residus

Just quan un dels objectius de l’Organització de les Nacions Unides era eliminar els productes de plàstic d’un sol ús, substituint-los per aquells reutilitzables en la dècada vinent, la producció de plàstic no reutilitzable augmenta i els carrers dels països d’arreu del món s’omplen de residus. En aquest sentit, Albert Figuereido, de Rastre Zero, denuncia que «al carrer trobes guants i mascaretes per tot arreu. També se n’han vist al mar i a la muntanya». El responsable de l’associació dubta que es tracti d’una qüestió únicament d’incivisme i atribueix aquest increment de brossa a què, els guants de supermercat, «són tan fins i lleugers que si els llences a la paperera, l’aire se’ls emporta». Aconsella situar les papereres a l’interior dels establiments.
Davant la problemàtica, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, aposta per seguir fent una crida al civisme i recorda que llençar aquests residus al medi natural podrien suposar sancions d’entre 300 i 600 euros. Tanmateix, considera que són actes minoritaris.

Rentar-se les mans

També han sobtat imatges d’alguns professionals sanitaris que no empren guants, expliquen que si es tenen les mans netes i s’usa gel desinfectant no hi hauria d’haver transmissió del virus. I és que, segons afirma Bracque, «el plàstic no ens protegirà del virus perquè també l’ha tocat gent. Tot està possiblement contaminat». El jove afirma que «cal mantenir el cap fred en aquests moments complicats, i determinats per molta incertesa, en què la por actua per davant de tot». A cap i a la fi, si anem coberts de plàstic que acaba pul·lulant per l’espai públic, com evitem la propagació del coronavirus? H