Nacho Castro va aterrar a l’FC Andorra per aixecar un equip en crisi de joc i resultats. Després d’aconseguir revertir una dinàmica que allunyava a l’entitat tricolor del play-off, la Covid-19 va tallar la progressió del seu projecte.

–L’aturada va arribar quan l’equip havia superat la ratxa negativa després d’empatar contra l’Hèrcules CF i guanyar a l’Oriola CF.

–Havíem aconseguit aquest punt d’inflexió necessari. Al final només hem pogut estar competint i entrenant dues setmanes. Havíem canviat la dinàmica de resultats i estàvem molt a gust. La realitat és que ens va agafar per sorpresa i és una situació complicada per la incertesa generada respecte al futur. És excepcional no poder finalitzar la temporada al camp.

–A vostè se’l va contractar per tractar d’arribar al play-off, però amb el nou format, no podrà fer-ho. Com valora la decisió de la Reial Federació Espanyola de Futbol?

–M’hagués agradat que la lliga s’acabés al camp. Considero que s’haurien de jugar els 10 partits que falten per finalitzar el campionat. Em sembla una bestiesa que es produeixin ascensos i no hi hagi descensos, s’hauria d’anul·lar si no es pot acabar perquè no estàs premiant a tothom. La federació ha pres la decisió i l’hem d’acatar.

–Veu necessària la reforma de Segona Divisió B?

–Tot el que sigui professionalitzar el futbol amateur anirà pel bon camí. És un objectiu que s’havia lluitat durant molts anys per part dels clubs i dels jugadors. Aquesta categoria és deficitària per les entitats malgrat ser professional. Per això se li ha de donar una volta i mirar noves opcions que et permetin estructurar-la millor. La majoria de jugadors viuen d’això i es dediquen a jugar. Ara tenim incertesa.

–Parlant d’incertesa, com ho està passant el club econòmicament?

–Hem intentat arribar a un acord satisfactori entre tots. Tothom tenia una bona predisposició i per aquest motiu es va arribar a un bon acord.

–Com es recupera mentalment a un equip?

–Els jugadors són persones. Quan vam arribar, vam mantenir moltes xerrades col·lectives per veure les sensacions dels jugadors. Després, amb els entrenaments que vèiem i els partits, volíem veure què podíem canviar per millorar en el joc. Era una qüestió anímica. El jugador perd la confiança quan ve d’una dinàmica negativa. Nosaltres vam dir als jugadors que veníem a ajudar-los. De fet, vam rebre molta ajuda per la seva part perquè conformen un grup humà excel·lent i eren els primers que volien sortir d’aquella situació. A més, el resultat dels partits va ajudar; és una pena que no hàgim pogut seguir perquè havíem recuperat la il·lusió.

–Com l’ha rebut el vestuari?

–He vist als jugadors molt receptius amb la nostra manera de treballar. Un futbolista mai et dirà que estàs fent malament les coses, però l’entrenador sap quan arriba el seu missatge i quan no, sigui a la prèvia del partit o una indicació tàctica durant el duel. Es veu quan el jugador creu en la teva idea. De fet, creure en la idea i la manera de treballar és la situació més important, especialment en els moments més difícils de la temporada perquè fa al grup més fort. A l’FC Andorra tenim la sort de tenir jugadors com Fede Bessone, Javi Martos o Víctor Casadesús, que si bé han arribat a cotes molt altes, són gent humil i sana que traspassa els seus valors a la gent més jove.

–Una de les seves primeres decisions va ser apostar per Miguel Bañuz com a porter titular. Per què?

–Tenim tres grans porters com Miguel Bañuz, Nico Ratti i Diego Huesca. Nico té unes grans condicions pel model de joc que practica l’equip; el seu joc de peus és d’un nivell molt alt. Tanmateix, creiem que, per la dinàmica en la qual arribava l’equip i el que coneixíem de Bañuz, era el moment de canviar i donar-li aquesta oportunitat. Va ser una decisió tàctica perquè pensàvem que era el porter que ens podia donar millor rendiment.

–El sistema s’ha d’adaptar als jugadors o a l’inrevés?

–T’has d’adaptar als jugadors que tens, per això quan planifiques la temporada i signes jugadors, has d’encertar el perfil que vols pel teu conjunt. D’altra banda, has de saber dominar dos o tres sistemes de joc per variar en funció a l’estructura que planteja el rival. Per exemple, en els dos partits que vam arribar a disputar, els contraris van disposar un bloc molt baix i vam haver d’obrir el camp amb els dos carrilers.

–Alguns diuen que el joc de posició limita la creativitat del jugador.

–Al contrari. Els únics que podem limitar la creativitat dels jugadors som els entrenadors. El que juga és el futbolista, potser els mateixos tècnics ens donem massa importància. El futbolista ha de tenir molt clara la identitat de l’equip i gaudir de la suficient confiança per dur-la a terme.

–En el seu model de joc, és clau atacar junts per recuperar la pilota ràpidament en transició defensiva.

– Si estàs ben estructurat ofensivament, la fase defensiva és molt més pràctica. El nostre sistema de dos carrilers, tres centrals i dos pivots ens permet tenir molta gent per darrere de la pilota perquè els contraris que esperen els teus errors per sortir a la contra no et facin mal a l’hora de perdre la pilota. Tenim diverses variants en funció de com avança el partit. En el cas del dia de l’Oriola, vam veure que tancaven molt per dins, així que amb els dos carrilers podíem crear molt perill. Amb els canvis, vam col·locar una doble punta a dalt per fixar la seva defensa de quatre jugadors i incorporar un pivot més al mig del camp amb l’objectiu d’aconseguir superioritat numèrica. Recuperar la pilota era molt més fàcil, ja que acumulàvem més gent per dins.

–Vostè i el seu segon entrenador, Narcís Barrera, fan de tècnics i també d’analistes.

–El futbol ha evolucionat molt i la funció d’analista és fonamental en l’actualitat. Com més informació tinguis, millor podràs preparar els partits. Considero que l’analista ha de tenir un alt nivell de formació i que aquesta formació ha d’anar en consonància amb la manera d’entendre el joc del cos tècnic amb matisos i punts de vista diferents. Vam arribar sols i ens agradaria poder tenir una persona, el club ho veu de manera correcta perquè ens alliberarà de càrrega de treball. Penso que l’entrenador ha de veure set o vuit partits del rival.

–Com transmet la informació als jugadors?

–Fem sessions de vídeo els dilluns amb les coses a millorar i les que hem fet bé. El divendres els donem la informació del rival amb les xerrades prèvies. Hi ha força vegades que preparem vídeos individuals pels jugadors i vídeos per línies. Al jugador li agrada veure’s i observar els aspectes del joc on pot millorar. Els vídeos no duren més de 10 minuts perquè si duren més, els jugadors perden l’atenció. Al final, el futbolista serà partidari si veu que el que tu li dius té la seva repercussió al terreny de joc. Hem de recordar que el jugador és egoista per naturalesa i tots volen jugar sempre. No obstant això, hem de prendre decisions a partir d’un col·lectiu format per 22 persones diferents. La gestió de grup és clau.