«Bon dia, tenim hora a les 12.40», diu una noia des del cotxe. Un dels voluntaris del Comú d’Andorra la Vella mira el rellotge i respon «d’acord, ensenyi’m els carnets si us plau». Ella i el seu acompanyant treuen els carnets de la CASS, s’apunta el seu telèfon mòbil i els fa baixar per la rampa estreta i de sostre baix del pàrquing. La parella comença a veure un Mikey Mouse protegit amb mascareta just davant de l’Ángel Castillo, subcap de circulació encarregat de distribuir tots els cotxes que van entrant i de donar-los un tiquet per sortir.

Des de la barrera té una vista panoràmica de tota la planta d’aparcaments que el permet gestionar l’espai, també coordinat amb els companys de les plantes inferiors. Hi ha diverses taules amb ampolles d’alcohol, capses de guants, cotonets i tests col·locats ordenadament. Una família atura el cotxe en una d’elles, tots els membres amb mascareta baixen les finestres i una voluntària els apunta les dades en una tauleta. Quan acaba, els enganxa una etiqueta amb el número del test a la targeta de la CASS. «Al principi em feia una mica de respecte per si m’equivocava, però el sistema ho detecta. Tot i així, ho reviso dues o tres vegades abans d’enviar-les», explica la Rufi que s’ocupa d’aquesta tasca a un dels Stop Labs d’Escaldes-Engordany. A la taula, l’acompanyen dos sanitaris, que són qui fan les proves, i una altra noia voluntària del comú que gestiona el material.

Dues ratlles

El Quicu i la Luz van preparant tot l’equipament sobre el tauler mentre els companys del costat atenen a la família. «Molt bé Valèria», anima una de les sanitàries a la petita que va asseguda als seients de darrere. Un a cada finestra, els sanitaris fan una petita punxada al dit de cada pacient, els quals mentre els omplien les dades, premien suaument el tou del dit a punxar. La gota de sang omple un petit forat del test de plàstic que el sanitari deixa damunt la taula. Hi posa dues gotes del reactiu Bufer i activa un cronòmetre de 15 minuts. Tic tac. Similar als tests d’embaràs, una petita pantalleta mostra una ratlla vermella: si en surt una segona a sota, just al costat d’una T inscrita a l’aparell, significa que el resultat és positiu. Mentre l’esperen, el cotxe marxa. «Us avisarem per telèfon», aclareixen els professionals.

El degoteig de persones és constant però tranquil. Des del comú asseguren que no hi ha col·lapse i que això, precisament, aporta serenor i calma. En aquest sentit, alguns voluntaris informen que han transmès als responsables de l’organització que es podrien agilitzar les visites. «Hi ha moments que estem parats, si podem fer-ne més, millor», ressalta la Rufi. I és que, com a mesura de prevenció per garantir una bona fluïdesa en aquests laboratoris excepcionals, es va establir l’entrada dels vehicles tenint en compte que la prova té una durada de 20 minuts. D’aquesta manera, com a molt s’ajuntarien un màxim de set cotxes dins l’edifici, repartits en diverses plantes. Davant aquesta afluència pausada, que des del comú d’Andorra la Vella insisteixen que és necessari per garantir un clima relaxat, la cònsol major de la parròquia, Conxita Marsol, va anunciar que es reduirà cinc minuts aquest temps, a 15, ja que durant aquestes primeres jornades han corroborat com «atendre un cotxe amb quatre persones suposa aproximadament uns 10 minuts i un amb una sola persona, en suposa uns cinc».

Als Stop Labs on es fan els tests als vianants també hi regna la calma. Quatre taules ben coordinades van rebent les persones de la llista que fan cua mantenint la distància de seguretat. Se segueix el mateix protocol que als aparcaments. En la segona jornada de cribratge s’ha fet el test a 14.000 persones.