• El director tècnic creu que per al 2011 seria bo que fes com Gutiérrez amb la FFS

Vidosa, Gutiérrez i Marín, en un acte de Vallnord a Pal el curs passat Foto: ONA MORANTE

La lesió de Lluís Marín a Saas Fee que ha trastocat tots els plans del surfista de neu andorrrà de cara a la temporada 2010-2011 ?sobretot amb la més que possible absència en els Mundials de la Molina dels pròxims 17 i 18 de gener? han fet plantejar-se moltes qüestions a la direcció tècnica de la Federació Andorrana d'Esquí (FAE).

Carles Visa ha pensat, «com una idea pròpia» segons insisteix a ressenyar, que seria bo per a ell canviar d'hàbits. La guerra particular que manté el surfista de neu amb les lesions no és que tinguin molt a veure amb aquesta reflexió, però sí a reconduir la moral danyada amb tantes recaigudes i a no estancar-se. «Marín fa quatre anys que està amb el Pere [Goicoechea, el seu entrenador] i sempre han treballat sols. No tenim cap altre corredor d'snowboard a la FAE i jo considero que estar més envoltat l'ajudaria», va reflexionar Visa.

Els possibles canvis alhora d'entrenar sobretot en la pretemporada, però, no s'aplicarien «fins a la campanya 2011», segons va avançar el director tècnic i la solució que guanya més força és la de seguir les passes de la branca de l'esquí alpí; Mireia Gutiérrez ha iniciat en aquest curs amb la seva incorporació a la disciplina de l'equip B femení de la Federació Francesa (FFS) que Roger Vidosa va fent des de fa uns anys. «Aquesta és una bona opció. És indubtable que les relacions [amb el país veí del nord] són excel·lents i no crec que hi hagués cap problema per arribar a un acord, però abans ens hauríem de reunir amb Marín i Pere per veure si és la via que més ens agrada a tots», va indicar Visa.

CANVI D'HÀBITS / El que té clar la direcció tècnica de la FAE és que Marín necessita un gir en la seva carrera esportiva. «Un canvi d'hàbits», com defineix Visa. Perquè seria la manera d'alliberar-lo de la pressió que suposa ser l'únic representant en una disciplina olímpica del país i perquè amb 22 anys que té s'ha d'aconseguir que deixi de tenir tants daltabaixos. A més entrenar sota una disciplina de grup l'ajudaria a nivell de competitivitat també en els entrenaments, sense haver d'esperar a les competicions per veure si realment progressa.