La història és llarga, enrevessada i, fins i tot, surrealista, però digna de ser explicada. Tot comença fa un parell de setmanes a la ciutat xinesa de Guangzhou –Cantó, en català–, al nord-est de Hong Kong. Allà resideix, des de fa deu anys i de manera esporàdica, el metge Joan Ignasi Martínez Roldán, JIM pels seus amics americans. Després d’estudiar Medicina mentre treballava a La Caixa i col·laborar amb l’Hospital Clínic de Barcelona, va crear una empresa de visió artificial que anys més tard va vendre per anar-se’n a Harvard. D’allà, preveient que el segle XXI seria el de la Xina, va marxar al gegant asiàtic, on amb molt d’esforç –i amb moltíssima paciència– va aconseguir el seu propi «guanxi» (cercle de confiança), del qual formen part metges de prestigi internacional, diversos membres del govern de Guangzhou i ministres de Xi Jinping.

A mesura que la Covid-19 s’expandia arreu del món, en JIM va decidir confinar-se a la seva casa de Sitges, des d’on buscava la solució a l’error més gran d’aquesta pandèmia: no planificar ni fer tests d’anticossos a les residències de gent gran. Dels seus temps al Clínic, conserva l’amistat amb el doctor Josep Maria Piqué, actual director del SAAS, qui li va preguntar si, per casualitat, no coneixia alguna empresa xinesa que fabriqués tests per a tota la població andorrana. «El problema és que hi ha moltes empreses xineses disposades a fabricar tests», li va dir en JIM. Tantes, que Pequín es va veure obligat a actuar com si fossin càrtels i reduir-ne a sis l’autorització per exportar. Entre aquestes empreses, també n’hi havia moltes de fraudulentes, com la que, assegura en JIM, va vendre un munt de tests defectuosos a Espanya.

Amb la reducció de fabricants, la demanda es va concertar de tal manera que en només una setmana el preu es va multiplicar. Tot i això, en JIM va escollir la millor per Andorra: Livzon. «És la que sap més de coronavirus del món. Els tests pels andorrans no poden tenir millors garanties», afirma. I és que, d’una banda, han estat validats oficialment per la Xina i la comunitat científica i, de l’altra, «el SAAS ha fet una cosa única al món: el mateix dia en què es van rebre, es van comparar amb 100 proves cel·lulòsiques congelades de pacients per comprovar si el seu estat clínic concordava amb el resultat del test. I ho van clavar», explica en JIM. I afegeix: «Els nous tests d’Espanya són més barats, sí. També són de més baixa qualitat i sensibilitat». 

El periple fins a Andorra

Però abans d’arribar al SAAS, els tests van viure tota una aventura. En JIM va prometre un dijous a Piqué que enviaria 150.000 tests, però necessitava els diners. La crisi sanitària ha desembocat en una mena d’economia de guerra en la qual els bancs xinesos estan buits i només s’accepten pagaments en efectiu. El dilluns següent, el Govern d’Andorra va transferir un milió d’euros a un compte xinès d’en JIM, que de seguida va fer arribar els diners –«en cash!», insisteix– al seu contacte a Livzon. «Durant una setmana no vaig poder dormir pensant que era responsable dels diners d’un país», recorda ara molt més tranquil. 

No obstant, els tests encara s’havien d’enviar i en un moment en què la majoria del transport aeri s’ha suspès, la tasca no va ser gens fàcil. Finalment, en JIM va contractar, i pagar per avançat, un vol xàrter d’un avió de càrrega rus que va dur els tests de la ciutat de Cantó via directa a Barcelona. A l’Aeroport del Prat esperava un camió per recollir el material i portar-lo fins a Andorra. 

Ara, i per a tots aquells que encara tinguin dubtes de la fiabilitat dels tests del Govern, en JIM els diu que «més important que la qualitat de les proves, és l’estratègia, el propòsit i el mètode que el Govern tingui» i en això, està convençut, «Andorra s’ha convertit en un exemple mundial».