Escaldes-Engordany
Gallardo diu que la crisi evidencia la dependència del transport terrestre
L’aprovació del sistema GPS fa possible l’arribada de companyies aèries comercials a l’Aeropot de la Seu
L’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell va fer un pass endavant la setmana anterior, quan es va aprovar el sistema d’aproximació basat en GPS per a les maniobres d’aterratge dels vols. L’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI) va donar legalitat al sistema el dimarts passat. Ahir, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va detallar les característiques d’aquest sistema i les seves aplicacions, així com els beneficis que la infraestructura comportarà a Andorra en forma d’una «connexió més amb el món».
Per al ministre Gallardo, la crisi sanitària del coronavirus que actualment afecta a tot el món, ha fet palesa una «feblesa» del país, que és «l’alta dependència de la connexió per carretera». El Govern ha hagut d’implicar-se de valent per tal de poder tornar a casa alguns temporers que avui dia encara es troben al país, i en tots s’ha vist la dificultat afegida d’haver de traslladar aquestes persones fins als aeroports corresponents. Amb la nova eina amb què comptarà l’aeroport, se supera la barrera visual a causa de la freqüent presència de boira i núvols baixos que dificultaven l’efectuació tant dels aterratges com dels enlairaments i s’incrementa l’èxit per a l’execució dels mateixos a la pista dels Pirineus, d’un 70 al 95%. Per aquest motiu, esperen poder atraure a companyies aèries que explotin la infraestructura i portin vols a aquesta destinació. «És una palanca econòmica important pel país», va assegurar Gallardo.
Les característiques de llargada de la pista, altitud i geografia, delimiten la mida dels aparells que poden utilitzar la instal·lació. Per aquest motiu, s’espera que el màxim de passatgers que puguin ocupar els avions sigui de poc més de la cinquantena d’usuaris. Entre les llistes de connexions a les quals podria optar l’aeroport s’hi troben, en un radi de tan sols una hora de vols, Madrid i Balears. Al radi de les dues hores, ciutats com París, Lisboa, Milà, Roma o Londres. I vorejant les tres hores, els avions es podrien traslladar fins a Amsterdam o Frankfurt.
Un aliat turístic postpandèmia
Els passos que han de precedir aquesta aprovació estan marcats en aquests moments per la crisi sanitària global causada per la pandèmia del coronavirus, que ha paralitzat gairebé de forma total el trànsit aeri. «Si haguéssim hagut de triar un moment perquè arribés aquesta aprovació no seria el d’ara», va lamentar el ministre, que també va puntualitzar que la situació actual també podria comportar un «canvi de costums en els viatgers».
«L’horitzó és difícil perquè no sabem quan es recuperarà la normalitat al sector aeri», va augurar Gallardo. Tot i això, el ministre també va compartir les paraules del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, i va indicar que la bona gestió que està fent Andorra de la crisi del coronavirus pot ser també un al·licient a explotar de cara a posicionar el país com una destinació interessant i de qualitat sanitària, si bé a primera instància, es vol potenciar el turisme de proximitat espanyol i francès. Tot i la incertesa del moment, va assegurar que comptar amb aquest recurs és una «oportunitat excel·lent», no només pel que fa a la captació del turisme sinó que també per l’opció de captar inversió al territori.
En qualsevol cas, Jordi Gallardo va voler ser prudent a l’hora d’establir possibles calendaris, ja que, històricament amb l’aeroport, «sempre que s’han donat dates no s’han pogut complir». No obstant això, va declarar que el seu «desig» seria que els primers vols xàrter es poguessin rebre de cara a la temporada d’hivern vinent. De moment, els gestors del centre encara tenen pendent establir contactes amb les companyies aèries.
A més, el Govern també ha de reunir-se amb la Generalitat de Catalunya per tal de renovar el protocol d’entesa signat l’any 2015 sobre el model de gestió de l’aeroport. A grans trets, aquest acordava l’aportació per part del Govern d’un màxim de 300.000 euros pel dèficit d’explotació, amb una segona aportació variable en funció dels passatgers que anualment arriben al centre. Una variable que mai ha suposat una quantitat elevada pels pocs vols que s’hi han rebut. Aquesta trobada també s’ha posposat amb motiu de la Covid-19, però el Govern espera poder tenir un bon «rol d’implicació quant a les decisions que s’han de prendre».
Un aeroport andorrà
El progrés de l’aeroport Andorra-La Seu no destrueix l’opció de poder comptar amb una infraestructura similar al Principat. El ministre Gallardo va assegurar que, a curt termini, «era molt més viable» la possibilitat de l’aeroport a l’Alt Urgell que no pas a Andorra. Tot i això, el titular d’Economia va assegurar que ja s’han acabat els darrers ajustaments de l’estudi tècnic que planteja la possibilitat de construir un aeroport a la zona de Grau Roig. Respecte a l’obra, Gallardo va refermar que «un projecte no limita l’altre» i que podrien operar de forma complementària.