Si tot avança segons les previsions del Govern i en un parell de mesos s’ha completat la reobertura econòmica de tots els sectors, la Covid-19 no haurà afectat «greument» els agents i gestors immobiliaris ni els arquitectes. De fet, la crisi sanitària haurà estat «un parèntesi» en la seva activitat normal, segons el president de l’AGIA, Jordi Galobardas. «Evidentment que estar parcialment tancats ens fa mal, però si ens recuperem aviat, podrem salvar-nos sense més problemes», va afirmar Galobardas. De la mateixa manera, la degana del Col·legi d’Arquitectes, Zaira Nadal, va assegurar que «això no té res a veure» amb la gran crisi del 2009 i que si la societat «remunta de seguida que s’acabi el desconfinament, ens en sortirem». «Nosaltres hem seguit teletreballant i mantenint el contacte amb els nostres clients. Qui volia fer-se una casa fa uns mesos, ho continua volent ara», va afegir la degana, tot admetent que «la incertesa general sí que provoca certa preocupació».

Sigui com sigui, el que és segur és que el model d’arquitectura i construcció actual s’haurà de reformular, ja que la Covid-19 ha deixat al descobert les mancances de viure amb el mínim que exigeix la normativa. «Crec que a partir d’ara hauríem de replantejar-nos molt els dissenys. Arran del confinament s’ha demostrat com de necessari és poder reconvertir els espais (fent del menjador un gimnàs, per exemple) i, sobretot, disposar d’un balcó o terrassa, on et toqui l’aire i la llum natural», va assenyalar Nadal.

Luxes que són bàsics

Així mateix, la pandèmia també ha posat en evidència que tenir una habitació amb bany no és un luxe sinó essencial quan un dels membres del pis pateix una malaltia infecciosa. «També  haurem d’incloure a totes les llars coses que abans consideràvem complementàries, com a mínim, amb unes dimensions mínimes», va considerar l’arquitecta.

En una línia similar, Galobardas va afegir que a l’aïllament acústic  tant de parets com de finestres «quasi mai se li dona importància» i ara «tots estem farts d’escoltar la televisió del veí». «La crisi deixarà taca. Canviaran les necessitats i les prioritats de tothom», va declarar el president de l’AGIA, que ja ha començat a comprovar aquest canvi en les demandes de particulars que rep l’entitat. Una altra estança bàsica, sovint voluntàriament ignorada, és el rebedor; la moda estètica d’obrir la porta principal i trobar-se amb el menjador ha fet que moltes persones no tinguin un «punt de transició entre l’exterior i l’interior» abans d’entrar a casa.

Els preus es mantenen

Amb tot, això no ho hauria de suposar un cost extra en el preu de l’habitatge, ja que els metres quadrats seguirien sent els mateixos i l’únic que es redistribuiria seria l’espai. En aquest sentit, Nadal va recordar que l’última crisi del sector ja va desenvolupar un canvi de mentalitat en el qual va començar a primar la qualitat per davant de la quantitat. «Abans només pensàvem a construir moltes unitats i de poca qualitat, però ara un bon arquitecte sempre intenta superar els metres quadrats mínims que s’estipulen per llei. Hem d’anar un pas enllà». Per aconseguir-ho amb èxit, la degana va avançar que una modificació de la llei «ajudaria» que es complís amb uns requisits i les empreses promotores primessin la possibilitat que «ens podem tornar a trobar confinats a casa amb tot el que això comporta, tant a nivell psicològic com de salut física». I és que, com va recordar Nadal, el sòl és un «dret» i en èpoques de pandèmia «tenir una terrasseta hauria de venir per preinscripció mèdica».

Independentment de la situació laboral de llogaters i futurs propietaris, Galobardas va negar una baixada de preus en els arrendaments o la compra de pisos. «Si la crisi sanitària ha de durar més, potser sí que ens haurem de plantejar alguna mesura, però confiem que això no passi i anem recuperant l’activitat en poc temps», va matisar tot esperançat. 

Tot el contrari apunten els Estats veïns. Així, el Banc d’Espanya ha augurat una caiguda dels preus del lloguer del 13% a causa d’una previsible reducció de la demanda. Els experts asseguren que el sector es veurà seriosament damnificat després d’anys en què els preus a les grans ciutats no han acabat de tocar sostre superant, com és el cas de Barcelona, els mil euros mensuals de mitjana. A més, el fet que no vagin temporers a treballar ni alumnes estrangers a estudiar i milers de famílies s’hagin quedat sense feina, deixarà un munt de pisos buits.