El president del Col·legi Oficial de Metges avalua quin ha sigut l’impacte i com han afrontat els professionals sanitaris, entre ells els metges de capçalera i els especialistes, els efectes del coronavirus. El col·lectiu ha sigut la primera línia del front d’una pandèmia que està posant a prova el sistema sanitari.

–El sistema no s’ha col·lapsat, però s’han hagut de destinar gairebé tots els esforços a la Covid-19. Com ho està vivint el col·lectiu de metges?
–En fases inicials ha suposat sobretot una sobrecàrrega important de feina i una modificació dels nostres hàbits de treball. S’ha desenvolupat la teleassistència dels pacients, a través de la via telefònica sempre que es pogués fer, evitant que vinguessin a les consultes i antenent-los presencialment en casos estrictament necessaris. Els professionals han treballat de manera coordinada. Al prinicipi vam tenir una situació de certa incertesa perquè és un virus nou i que no coneixem, amb una evolució clínica molt variable. La pandèmia que hem tingut ha posat el sistema sanitari en una situació de tensió, que ha motivat que tots els professionals haguessin de modificar els seus hàbits per adaptar-s’hi.

–Els metges han pogut treballar amb el material necessari?
–Al principi hem tingut una limitació a l’accés de material de protecció com mascaretes i alcohols, però s’ha corregit de manera bastant ràpida. Realment una situació greu de desabastiment no l’hem tingut, afortunadament. És una opinió molt personal. Si haguessim hagut de fer atenció de forma domiciliària hauria sigut delicat, perquè com ha passat a la resta del món, l’accés als equips de protecció individual era molt petit. Per això, des del col·legi vam modificar el sistema de treball de manera que els pacients més lleus i que en principi tenen poca simptomatologia se’ls confinés a casa i s’ha fet una feina de seguiment via telefònica. Aquests pacients constitueixen entre el 70 i el 80% dels atesos per Covid-19, i això dona una mica la idea de l’impacte de la medicina primària, que és la primera força de xoc davant del coronavirus, i he de reconèixer que ha estat a l’alçada i ha tingut un comportament impecable. 

–Quin grau de sobrecàrrega ha provocat als metges, que també han de tractar altres patologies?
–Hi ha hagut moments de sobrecàrrega importants. El que passa és que la nostra població és molt coherent i entén la situació i aquells casos que no eren urgents i que eren diferibles en el temps s’han diferit i això ha permès descarregar una mica la medicina primària.

–La pandèmia ha arribat en plena implantació del metge referent. Quin rol ha tingut la implantació d’aquesta figura en el tractament contra la Covid-19?
–La creació del metge referent i de la posada en marxa de la història compartida han sigut dues eines que han afavorit a fer front a la pandèmia. Abans de tenir creada la figura del metge referent, coneixíem els nostres pacients de manera relativa. Ara tens una informació molt important que és efectiva i que facilita l’intercanvi d’informació. La història clinica també et permet compartir informació entre professionals de la medicina primària i la medicina especialitzada i també entre professionals de la medificina primària. 

–S’han donat casos d’excés de burocratització derivada de la pandèmia?
–La pandèmia és una situació excepcional i per controlar-la i fer-hi front cal fer una tasca molt important d’epidemiologia. Per cada cas de sospita has de fer una declaració, un seguiment i requereix de l’elaboració d’una paperassa de suport i d’uns canals de comunicacio. Això és una sobrecàrrega de burocratització. Al principi era una mica més difícil, però ara també es pot fer a través de l’eina de la història compartida. És inevitable, però si vols seguir els casos s’han de declarar i la paperassa s’ha de fer, tot i que s’ha intentat minvar el màxim possible.

–Quin marge creu que hi ha de millora en quant a tecnologia a les consultes?
–Les eines tecnològiques ens han ajutat. Fa uns mesos no teníem la història compartida. Si ens haguessim trobat amb una pandèmia així probablement hauríem tingut més problemes de comunicació. La nostra medicina primària i part de l’especialitzada s’han coordinat amb una eina tan simple com el Whatsapp i han creat un xat tutelat pel Col·legi de Metges tant de primària i de medicina especialitzada. Hem habilitat també un canal de Telegram.

–A Andorra els metges i els professionals sanitaris estan prou valorats per la societat i en quant a recursos i a salaris?
–Penso que la valoració que tenen els professionals sanitaris en el nostre país per part de la població general és prou correcta, això esta clar. Respecte als salaris, penso que són salaris que en comparació a alguns països són correctes, però també cal fer una millora en alguns sectors. Heu de saber que els nostres professionals mèdics estan treballant amb tarifes del 2008. Fa dotze anys que els nostres professionals en l’àmbit liberal (aquí incloïem tota la medicina primària i especialistes de l’àmbit liberal) estan treballant amb salaris totalment desfassats. S’està treballant en aquest sentit, s’està fent una feina i esperem que en el futur es pugui corregir aquesta disfunció. Però això és un tema del qual el Col·legi de Metges n’és molt conscient i que s’ha posat sobre la taula en diferents situacions, i en cap de les maneres afecta els nostres professionals envers la nostra població.

–Com valora el component vocatiu del sector durant aquesta crisi?
–Si d’una cosa estic orgullós és de l’actitud dels professionals, que han donat una resposta immillorable. Tots han estat a l’altura, s’han coordinat i han treballat de la mateixa manera. Molts d’ells s’han estructurat de manera autònoma i han creat una ronda de guàrdies per donar suport a la nostra població. I aquí em refereixo de manera concreta a molts dels professionals de medicina especialitzada, coneixedora de la situació de la pandèmia. La medicina especialitzada liberal va decidir tancar portes i va diferir pacients diferibles i va atendre exclusivament aquelles urgències amb l’objectiu que la propagació de la pandèmia fos la mínima possible. Han tingut un comportament des del meu punt de vista immillorable. Penso que l’activitat de la professió mèdica és vocacional, però en situacions d’aquestes potser és quan es posa de manera més evident.

–La despesa sanitària suposa prop del 30% dels pressupostos del Govern i la del SAAS és d’un 4,7% respecte al PIB. Després d’aquesta pandèmia, creu que caldrà invertir més en Salut?
–No li puc donar una resposta concreta, però penso que la despesa, per molt gran que sigui, és bastant coherent respecte a països veïns i de la resta de països europeus. No crec que estiguem gaire esbiaixats, i en relació a l’increment de la despesa, caldrà veure com evoluciona aquesta pandèmia i podria ser que s’hagi d’incrementar, però ara potser estem en una fase molt inicial per fer afirmacions categòriques en un sentit o en un altre. Caldrà valorar-ho amb el temps.

–Tenen coneixement que s’hagi plantejat deixar d’atendre pacients més grans en cas d’un eventual col·lapse sanitari?
–Des del col·legi no tenim coneixement d’un protocol d’aquestes característiques, però penso que són habituals en els processos d’atenció de pacients en unitats d’alta gravetat com les UCI. No penso que el fet de tenir aquí el coronavirus hagi modificat l’activitat o l’aplicació d’aquests protocols. Quan tens un pacient, i sempre ha sigut així, de determinada edat i en una situació caracteritzada, perquè té una pluripatologia i perque probablement si el poses en una unitat altament especialitzada amb un gran component de suport vital amb les mínimes garanties perquè tiri endavant i tens una limitació de material, penso que des de sempre s’ha fet una valoracio personalitzada en cada cas i es pren la decisio més coherent. Però no crec que hagi canviat en aquest sentit per la presència del coronavirus. La Covid-19 ha posat en situació de tensió les nostres UCI i ha fet que els protocols que existeixen des de sempre hagin saltat a la premsa o al coneixement de la població general aquí i en altres llocs. Es fan servir des de sempre.

–La crisi pot fer replantejar el model de reforma sanitària engegat a Andorra?
–En la meva opinió, no. El que està clar és que la reforma que es planteja està basada en el pacient i en la medicina de conjunt perquè els professionals puguin compartir informació. Tota informació, salvaguardant la intimitat i la protecció de dades del pacient, sempre va en redundància de la seva assistènca i això va més enllà de l’eficiència del sistema i de la disminució de costos, que si està ben feta i regulada també es pot veure. El fet de tenir una figura de metge referent i la història clínica compartida, que després podem parlar si és un programa més ferragós o no, ens han ajudat a fer front a la pandèmia. El coronavirus no modificarà o no hauria de modificar la reforma sanitària que s’està treballant i que s’està implantant.

-El Govern ha anunciat canvis en els protocols davant de traspassos al Cedre i a Salita per la Covid-19. Caldria establir uns centres més medicalitzats?
–No li podria dir exactament. Aquesta és una situació que no només ha passat aquí, sinó també en altres països europeus. La població més vulnerable és la que viu en centres tancats en col·lectivitat i que, a més, per condicions pròpies, ja sigui per edat i per patologies que tenen, estan en major risc. Una major medicalització dels centres potser sí que caldrà, però no sé fins a quin punt això hauria alleugerit aquesta situació. Crec que si ens comparem amb els països veïns, la situació que hem tingut no ha sigut tan greu i l’actuació que s’ha fet ha sigut ràpida i contundent. Això ha permès que es limités l’afectació als nostres padrins i  a la nostra gent gran.

-Aquests dies hem tingut l’ocasió de parlar amb joves que han fet els estudis a fora i que ara treballen en altres punts del món i ens comentaven que un dels handicaps és que la seva especialitat a Andorra no està prou potenciada. Ateses les dimensions d’Andorra, és més difícil trobar professionals que necessita i retenir el talent?

-Andorra és un país amb la seva idiosincràcia. Tenim entre 70.000 i 80.000 habitants i dona pel que dona. Evidentment, hi ha especialitats que la sortida que tenen a Andorra és molt petita perquè la potencialitat de pacients és molt limitada i això condiciona la formació continuada d’un professional altament especialitzat en un camp que aquí té poca sortida. La seva formació serà molt minsa i molt petita i la seva capacitat d’aprenentatge serà molt limitada. Això fa que evidentment el millor potser és plantejar-hos tenir l’accés a professionals dels nostres països veïns que tenen una activitat assistencial molt més elevada i una capacitat de formació contínua més alta. El que és important és que hem de tenir sempre en la mesura del que puguem el millor, és a dir, l’accés als millors professionals. Si això implica que haguem d’anar a fora, doncs és el millor per a la nostra població. Ja sabem que ens agradaria tenir-ho tot aquí, però a vegades implica tenir-ho tot però no al mateix nivell que si tenim aquest accés als països veïns. Aquest és un tema molt important a reflexionar i penso que la nostra reforma sanitària, un dels preceptes que té és que tot el que pugui fer a Andorra es faci a Andorra, però amb una consideració particular molt important. Tot el que es pugui fenir i fer a Andorra amb les mateixes condicions i qualitat assistencial que en altres països veïns sí que val la pena tenir-ho. El que no hem d’intentar és tenir qualsevol cosa per dir que ho tenim. Lamentablement, això fa que alguns grans professionals nostres estiguin desenvolupant la seva activitat a països veïns i això és un risc que passa a tothom, també a altres països. Hi ha grans professionals francesos i espanyols que estan fent taques assistencials a altres països europeus, als Estats Units o al Canadà. És un risc. Vivim en un món globalzat i la gent es distribueix per les millors condicions possibles, que molts cops no van lligades a l’import econòmic. Els professionals es mouen per la capacitat d’aprenentatge continuat que tenen i anar creixent com a professionals.