El coronavirus ha deslluït el primer Dia Nacional de les persones amb discapacitat d’Andorra. Tal dia com avui del 2007, el Principat va signar el Conveni de les Nacions Unides relatiu als drets d’aquests col·lectius, tot i que han hagut de passar 13 anys perquè se’ls reconegués oficialment amb una data assenyalada. «El meu objectiu sempre ha estat marcar el 27 d’abril com a Dia Nacional de les persones amb discapacitat. L’any passat vam aconseguir que el copríncep episcopal, Joan Enric Vives, ho decretés i, per fi, aquest 8 d’abril el Govern ho ha aprovat», explica la presidenta de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD), Anna Parramon.

L’objectiu de la FAAD és que les persones amb qualsevol minusvalia, des de la Síndrome de Down fins a la tetraplegia, passant per l’Alzheimer, tinguin «els mateixos drets socials i laborals» que la resta de la societat. «Sempre s’ha dit que la no discriminació és una obligació de l’Estat, però en realitat és un dret que tenen aquestes persones», puntualitza Parramon. 

Observatori de les Discapacitats

I és que malgrat els avenços dels últims anys encara queda molt de camí per recórrer. Per aquest motiu, la FAAD recapta els diners necessaris que permetin crear un Observatori de les Discapacitats i elaborar el Llibre Blanc de la Discapacitat, dos òrgans en marxa al país per defensar i vetllar pels drets de les dones i per la igualtat, respectivament. A més, «aquest observatori seria molt útil per saber quantes persones discapacitades hi ha Andorra, en quin col·lectiu i en quin grau per per ajudar-les i atendre-les aquí», apunta la presidenta de la federació, tot admetent que actualment hi ha nou associacions amb un miler de membres a cada una. «Lamentablement, la xifra exacta és molt difícil de saber perquè n’hi ha molts que no són membres o que van a tractar-se a Catalunya», reconeix.

Dobles víctimes

A on més feina queda per fer és en l’àmbit laboral i en el suport a les dones maltractades, víctimes per partida doble. De fet, i si la Covid-19 no ho hagués impedit, el primer Dia Nacional s’hauria celebrat aquest matí amb una xerrada amb diferents dones empoderades, a qui la seva discapacitat no les ha privat d’aconseguir una feina rellevant ni de formar una família. Així mateix, la jornada hauria acabat amb un concert de dones artistes. Per compensar-ho, la FAAD ha realitzat un vídeo per visibilitzar la diada i les seves reivindicacions.