PUBLICITAT

El Govern té constància de 43 acomiadaments improcedents

La xifra es recull al registre de persones despatxades que l’executiu va posar a disposició dels assalariats

Per Irene Mas Fàbrega

El ministre Portaveu durant la roda de premsa d’actualització de dades sobre la Covid-19
El ministre Portaveu durant la roda de premsa d’actualització de dades sobre la Covid-19 | SFGA/JAViladot

El Govern té constància que durant la crisi sanitària provocada per la pandèmia de coronavirus, les empreses andorranes han dut a terme un total de 43 acomiadaments improcedents. La xifra està recollida al registre de persones acomiadades que l’administració va posar a disposició dels assalariats per assessorar-los en l’àmbit laboral i econòmic des del moment que han perdut la feina. 


La informació la va donar ahir el ministre Portaveu, Eric Jover, que va concretar el fet que el registre es va posar en funcionament per: «acompanyar a les persones que s’hi inscriguin explicant quins són els elements per trobar feina quan es reprengui l’activitat econòmica i com poden afrontar la situació d’estar uns mesos sense entrada de diners». En aquest sentit, Jover va recalcar que les persones que hagin sofert un acomiadament indegut tenen dret a reclamar la indemnització «que els pertoca» o el retorn al lloc de treball. 


La xifra d’acomiadaments improcedents esmentada representa el 9% del total de persones inscrites al registre, que són 699. Segons Jover, en gran part, es tracta d’acomiadaments a persones que treballaven amb «contractes indefinits o de temporada però que se’ls ha acomiadat sense complir les condicions necessàries, acomiadaments que s’han dut a terme a partir de causes objectives que no estan previstes a la pròpia llei i acomiadaments disciplinaris. Per exemple, a una persona que no ha pogut anar a treballar perquè s’havia de fer càrrec d’un menor o d’una persona discapacitada, no se la pot acomiadar».


El ministre va explicar que l’acció del Govern en la gestió de les dades que s’introdueixen al registre és, en primer lloc, recol·lectar-les,  després es contacta amb les persones i, finalment, s’avalua la situació d’acomiadament. En aquest sentit, des de l’organisme també es va detectar que el 29% de les persones acomiadades durant el període de temps esmentat tenien un contracte indefinit però en aquest cas es van seguir les directrius i els acomiadaments van ser precedents. 

Fase final dels crèdits tous

El ministre Portaveu va apuntar, també durant la roda de premsa, que el programa de crèdits tous que es va posar en marxa des de l’executiu quan va començar la crisi sanitària està arribant a la fase final. Tot i així, va anunciar que s’està preparant un segon programa de crèdits tous però no en va avançar el contingut perquè «hi estem treballant i hem de tenir en compte que ja no estem en fase de tancament empresarial absolut. Per tant, el programa s’ha d’adaptar al desenvolupament de la malaltia al país i a les mesures que es vagin prenent». 


En la mateixa línia, el ministre va recordar que la primera fase de crèdits tous estava destinada a ajudar a les empreses i als autònoms a pagar les despeses de funcionament i a refinançar els préstecs crediticis. En aquest sentit, fins ara s’han rebut 1.487 sol·licituds i «el ritme d’arribada» de les mateixes «cada vegada és més lent». Del total, se n’han resolt 1.086 de manera total o parcial. També va explicar que la tipologia d’organitzacions empresarials que s’han acollit al programa són molt diverses. Per exemple, «s’han rebut 62 sol·licituds d’un import superior a 1 milió d’euros i, per altra banda, se n’han rebut 446 per un import inferior a 20.000 euros». Va afegir que «els sectors que estem ajudant, sobretot, són: el sector serveis (24%), comerç (23%), hosteleria (18%) i construcció (13%). 

Incentiu pel turisme

En el context de l’aprovació de fer vols instrumentals amb sistema GPS per part de les autoritats espanyoles, Jover va considerar que la infraestructura esdevindria «un incentiu més per quan l’emergència sanitària ja no hi sigui, potenciar l’arribada de turistes al país i per les interaccions econòmiques».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT