Espera que el seu marit es posi la mascareta, els guants i surti a passejar el gos. Convençuda que romandrà una estona sola, que aquests dies és difícil, truca al 181.  Fa més d’un mes que està tancada i aïllada per  vèncer el coronavirus seguint les indicacions del Govern, com si estigues entre reixes en una garjola que es duplica i reforça a l’estar obligada a conviure amb el seu maltractador. Des del 13 de març al 19 d’abril, el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (Savvg) ha atès 24 casos: el doble que l’any passat durant aquestes setmanes.

La violència de gènere en les relacions sentimentals no és conseqüència que les parelles passin més hores juntes als domicilis, ja que no es tracta d’una qüestió privada sinó estructural derivada de la creença que les dones són inferiors als homes pels rols establerts a cadascun dels gèneres: els ideals masculins estableixen que l’home assumeixi el rol de dominant i la dona de dominada, aconseguint justificar i perpetuar la repressió masclista i la violència contra elles. Tot i això, és cert que l’aïllament social agreuja les situacions de maltractament en la mesura que l’agressor encara pot exercir més control sobre la víctima. La Covid-19 no produeix maltractament però l’agreuja.

Des de l’ONU informen d’un repunt global de la violència domèstica i que, en alguns països, el nombre de dones que truquen als serveis d’assistència s’ha duplicat durant el confinament. El novè secretari General de l’organització, António Guterres, feia així una crida «a la pau a les llars de tot el món» i insistia als governs que «la prevenció i la reparació en els casos de violència contra les dones sigui una part vital dels seus plans nacionals de resposta contra el coronavirus». Demanava augmentar les inversions en els serveis en línia i el suport a les organitzacions de la societat civil, assegurar que els sistemes judicials segueixin jutjant als maltractadors, crear sistemes d’alerta i declarar els centres d’acollida serveis essencials.

A Andorra, l’Executiu va optar per centrar l’àrea de Polítiques d’Igualtat en la violència de gènere però la primera setmana de confinament no van rebre cap alerta. Davant d’aquesta situació, es va habilitar un número de WhatsApp per facilitar el contacte de les dones en situació de maltractament amb l’administració i es va mantenir una reunió amb el departament de Policia perquè identifiquessin els casos de violència de gènere i els derivessin al servei d’atenció. «Si es truca a la Policia, és molt probable que s’estigui desenvolupant violència de gènere o familiar perquè per un conflicte de parella no hi truques. Si es fa és per por i és un indicador», deia la cap d’aquesta àrea, Mireia Porras. Avui dia, el cos de Policia ha derivat set casos durant el confinament.

Altres organismes feministes com Stop Violències ha agrupat en dos dies una desena de dones que ha sol·licitat suport durant la quarantena. La seva presidenta, Vanessa M. Cortés, lamenta que «les dones no saben fins a quin punt poden demanar ajuda perquè no hi ha bones polítiques contra la violència masclista i de difusió del servei: passava abans i ara, més». També denuncia que existeixen irregularitats greus en la notificació de casos per part de la Policia al ministeri d’Igualtat: «El problema no és el servei d’atenció, sinó que la Policia considera que els indicis de violència amb la parella són picabaralles o violència domèstica. Això és una qüestió que ha de gestionar i decidir el Savvg».

Des d’Igualtat afirmen però que fa tres anys que s’està formant als professionals i interventors en aquests tipus de casos, entre ells els agents de Policia, el personal d’afers socials i del SAAS, també a través d’una guia de col·laboració i protocol de caràcter teòric i pràctic. A més, amb l’esclat de la pandèmia, es va dirigir una circular i un vídeo als departaments corresponents amb les indicacions que han de seguir els professionals.

Espais segurs

Les dones en una situació de maltractament tenen complicacions per identificar la causa general del seu malestar i busquen explicacions, normalment, responsabilitzant-se. Un conflicte que dificulta reconèixer que estan sent violentades per se, i que se sol intensificar també quan se les qüestiona des de les institucions. En aquest sentit, els col·lectius feministes incideixen en què cal garantir l’atenció a totes les dones que necessiten assistència psicològica o social per combatre el conflicte i que surtin dels contextos de violència en què es troben immerses.

Confinades, la majoria de dones segueixen l’atenció psicològica a través de videotrucades o per telèfon, sempre que disposin de línia, ordinador o Internet. Aquelles qui viuen amb el seu agressor, acorden un moment amb la professional perquè les ajudi a identificar què passa i les acompanyi durant el procés al seu ritme. Els protocols d’actuació determinen que aquesta qüestió és imprescindible perquè la víctima escull, sempre per voluntat pròpia, separar-se de la seva parella definitivament i evitar que torni a immergir-se en la relació d’abús.

De les 24 dones que han alertat aquest últim mes al Savvg, només sis han denunciat, una desena segueixen a casa amb el maltractador i la resta han estat derivades a llars de familiars, d'amigues o als recursos que disposa el Govern. En un inici, se’ls ofereix refugi a hotels i pensions segures en les quals solen passar uns dies per conèixer millor les seves circumstàncies i després, se les deriva als pisos pont, amb ubicació confidencial, que operen també com a espai segur. Durant el confinament se n’ha ocupat un, per una dona. Actualment, l’Executiu compta amb cinc habitatges d’acollida, tres ja estaven plens per dues famílies cadascun –dona o dona amb menors– abans de la crisi sanitària.

Dependència econòmica

La majoria del treball precaritzat està feminitzat, l’ocupen dones. Moltes, a més, han perdut la seva feina amb l’esclat de la pandèmia i estan més exposades a l’agressor en termes de control i dependència econòmica. En aquest sentit, Porras assegura que el Govern està activant o augmentant l’import de les prestacions a les víctimes amb caràcter d’urgència per evitar que «el problema econòmic no sigui un motiu per quedar-se a casa patint violència i puguin refer la seva vida».