La científica andorrana Magda Marquet investiga una vacuna contra la Covid-19 amb la tècnica de l’ARN. Els assajos en humans es realitzaran aquest estiu i si els resultats són positius la vacuna podria estar disponible el 2021. Marquet és biotecnòloga, emprenedora en recerques sobre la salut i membre de la junta directiva de l’empresa Arcturus Therapeutics. Ha concedit una entrevista a EL PERIÒDIC, en la qual ens parla sobre l’actual crisi sanitària del coronavirus i com l’està vivint ella a San Diego, on resideix des del 1986. La ciutat californiana és un dels centres més importants del món en biotecnologia. En els últims anys ha experimentat un gran creixement. Quan ella va arribar només hi havia cinc companyies i actualment existeixen més de mil. És un sector que s’ha desenvolupat molt i li ha permès exercir la seva trajectòria professional amb èxit.

–El seu laboratori està duent a terme estudis per crear una vacuna. En què consisteix aquesta investigació?
–El coronavirus és un problema global que ens afecta a tots. Si mirem a curt termini i busquem solucions immediates el confinament i l’accés al test són les estratègies més eficients per lluitar contra la malaltia, però posant la mirada a llarg termini i pensant en el futur s’ha de trobar una solució definitiva i la resposta a aquesta és la vacuna. Això ens permetrà immunitzar la població i protegir-la contra el virus. Actualment hi ha diverses possibilitats de crear vacunes. Ara arreu del món hi ha més o menys unes 30 que estan bastant avançades en el seu desenvolupament.

Llavors perquè Arcturus?
–És una societat de biotecnologia que s’interessa en una nova manera de fer teràpies que és a base d’ARN, que és un àcid nucleic que està implicat en el transport dels gens i l’expressió de les proteïnes. Un dels avantatges d’aquesta estratègia és que si funciona a nivell humà és pot fer una producció molt ràpida, perquè les dosis que es necessiten són molt baixes i això és molt important, perquè al ser una pandèmia afecta a nivell mundial, per tant s’ha d’immunitzar a tot el món i seran necessàries milions i milions de vacunes. Això es pot fer amb una tecnologia com la d’Arcturus, perquè ens fem una idea tan sols amb 10 grams, que és l’equivalent del pes d’un dit gros, es poden obtenir milions de vacunes.

–Quan estarà disponible?
–Les nostres previsions són que cara l’estiu es pugui testejar en humans i que aproximadament en un any sigui una realitat si tenim bons resultats a nivell d’assajos clínics.

–La vacuna seria de per vida o s’haurà d’anar renovant temporalment o estacionalment?
Bona pregunta, no ho sé exactament, el problema més gran que tenim és que no coneixem aquest virus molt bé, encara no disposem de tota la informació. Normalment la vacuna que estem desenvolupant només seria una dosis, però no ho puc assegurar, perquè hem de fer els estudis clínics per saber quina serà la dosi optima.

–Com serà la seva comercialització?
És molt prematur parlar de comercialització, perquè encara no estem en aquesta etapa, hem de fer tota la recerca i investigació clínica, un cop la tinguem i obtinguem la millor vacuna llavors ja ens enfocarem en aquesta fase, que encara està bastant lluny. Però el que et puc dir és que estem desenvolupant mètodes de producció comercial i discutint amb les agències reguladores per poder comercialitzar la vacuna com més aviat millor.

–Si el virus mutés que passaria?
–Seria molt més difícil, complicaria més les coses, tot depèn de com sigui el seu comportament, potser no muta, potser ho fa de manera més intensa que un altre, però no tenim respostes clares a tot aquest escenari,perquè hem d’anar veient com evoluciona.

–Els experts diuen que ha vingut per quedar-se, comparteix aquesta afirmació?
–Sí, hi estic d’acord, ens haurem d’adaptar. Haurem de ser més conscients i conviure amb aquesta nova situació. La solució és el testing, si tenim diagnòstics, si sabem qui està infectat, serà molt més fàcil abordar la problemàtica. Sóc molt partidària del test. Sempre poso l’exemple de Corea de Sud que va tenir el primer cas declarat el 21 de març, immediatament van posar el test a disposició de la població i els resultats que van obtenir van tenir un efecte molt positiu sobre la pandèmia i una protecció molt alta.

–Com a andorrana creu que la gestió del govern del Principat ha estat encertada?
–Si, de fet crec que Andorra ho ha fet molt bé, he parlat amb vàries ocasions amb el ministre de sanitat Joan Martínez Benazet, que des del començament ha tingut les idees molt clares i ha prioritzat la salut de la població per damunt de l’economia. Les mesures de confinament i de test que s’han aplicat són les estratègies immediates més adequades per combatre la malaltia. També he estat en contacte amb Andorra Innovation Hub i hem coincidit en les valoracions.

« Hi ha diverses possibilitats de crear vacunes. Hi ha més o menys unes 30 que estan bastant avançades»

–Com qualificaria el paper de l’OMS en la gestió de la pandèmia?
–L’OMS té un rol molt important però crec que no són els sols responsables en una pandèmia. Tots som responsables i hem de cooperar per compte de criticar. Tots els països, governs, comunitats científiques i sanitaris. Per cert aquesta situació ha indicat clarament el rol dels metges, infermers i personal sanitari que són els verdaders herois de la nostra societat. Si volem superar aquesta crisi amb bons resultats, ja que com he dit anteriorment és una qüestió global, que ens afecta a tots, per tant ara no és el moment de buscar culpables, sinó de posar-se a treballar plegats per trobar solucions. Més endavant ja analitzarem que es podria haver fet millor, com i si s’han de depurar responsabilitats. El meu criteri és que té un paper molt gran a fer dins de la pandèmia.

–Que opina de què els Estats Units hagin retirat de moment els seus fons a aquesta institució?
–Penso que no és una bona cosa, és una molt mala notícia, opino que és una manera d’en comptes d’assumir responsabilitats donar les culpes a altres. Crec que no és el moment. Quan sortim de tot això podrem parlar de canvis, de fer coses de forma diferent i de millorar tot allò que hagi pogut fallar, però ara no toca.

–Com a científica havia pensat que viuria una situació com l’actual?
–Estava convençuda que la probabilitat d’una pandèmia era molt forta. Les malalties infeccioses són molt perilloses, ja que tenim un planeta molt poblat i una manera de viure en la que viatgem constantment. Tenia clar que podia passar quelcom així, el que no sabia era la magnitud que tindria i la manera en què arribaria, ara que era un risc existent i que la nostra societat no hi posava prou atenció, és evident.

–La comunitat científica ha estat a l’altura de les circumstàncies?
–Sí, hi ha molta col·laboració en l’esfera científica i mèdica, tots volem col·laborar per trobar solucions. El més important és poder tenir els millors tests, tractaments i vacunes disponibles i no es tracta de quin laboratori guanyarà però com podem col·laborar tots plegats arreu del món per poder trobar les millors solucions el més aviat possible.

–És optimista en un futur immediat?
–Sí, crec que els humans tenim moltes possibilitats i que aquest problema ens unirà i ens obligarà a tenir una societat més conscient, en la que tots estem connectats, veure la nostra relació amb la natura i el planeta de manera diferent, potser soc molt ingènua, però estic convençuda de què sortirem guanyant d’aquesta gran crisi. És una oportunitat per obtenir el millor de nosaltres. No obstant això, després de la pandèmica del virus tindrem un altre pandèmia de depressió i ansietat, en aquest sentit estic treballant amb una tesi de medicina personalitzada sobre aquesta qüestió. Fa 10 anys vaig crear un laboratori, AlheaDx, que té tests per resoldre aquests problemes de com sortir del coronavirus i poder ajudar a nivell humà i de societat.