La sessió ordinària que celebra durant la jornada d’avui el Consell General, amb el projecte de llei de noves mesures urgents per fer front a la situació causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 com a punt únic de l’ordre del dia, s’ha desenvolupat sense cap sorpresa. Com era de preveure, els tres grups que donen suport al Govern han anat rebutjant una per una totes les reserves d’esmena presentades pel grup parlamentari socialdemòcrata, 37 en total.

D’aquesta manera, es confirma el que ja s’havia intuït durant el debat en comissió: que el clima d’entesa que hi va haver entre el conjunt de les forces parlamentàries ha desaparegut i probablementt el text no obtindrà el suport unànime de la cambra com va passar amb la primera llei òmnibus. Durant el matí, ja s’han debat una bona part de les reserves d’esmena, i totes han rebut el vot en contra de l’actual majoria, mentre que Terceravia+Unió Laurediana ha optat per l’abstenció.

Una de les reserves d’esmena estrella dels socialdemòcrates és sens dubte l’ampliació de la reducció del preu del lloguer dels habitatges fins el 40% a partir de l’1 de maig durant tres mesos prorrogables fins a un màxim  de tres mesos més, enfront del 20% que s’ha fixat al projecte de llei. El cap de Govern, Xavier Espot, ha qualificat aquesta proposta de “sorprenent” i “profundament injusta”, ja que permetria que se’n beneficiessin tant les persones amb rendes altes com baixes i, i en la mateixa línia, la consellera demòcrata Mònica Bonell ha manifestat que “no som partidaris de rebaixes generalitzades”.

Els socialdemòcrates havien presentat també, entre les esmenes més destacades ja debatudes, algunes referides als treballadors per compte propi perquè, per exemple, puguin rebre una “prestació proporcional” a la dels assalariats en base a la cotització a la CASS, i que aniria des del 532 euros fins als 1.283, però tampoc han prosperat. Amb relació a aquest punt, el conseller liberal Ferran Costa, ha argumentat que el text final ja ha estat millorat en comissió, motiu pel qual no entenen que no tingui el suport del PS, mentre que el ministre d’Economia, Jordi Gallardo, ha acusat el grup parlamentari socialdemòcrata de no tenir suficient “cintura política” per acceptar el nou redactat. Tot i així la consellera socialdemòcrata Judith Salazar ha afirmat que no veia la “millora substancial” per enlloc.

Des de les files socialdemòcrates s’ha defensat també que les empreses que hagin acomiadat treballadors no puguin gaudir de les mateixes condicions en cas que es vulguin acollir a una suspensió temporal del contracte de treball (ERTO), com es contempla a la primera llei d’ajudes que es va aprovar. En aquest punt, Gallardo ha acusat el PS de no entendre les necessitats del teixit productiu en aquest moment, recordant que “acomiadar és una  necessitat per a moltes empreses” i que “acomiadaments n’hi ha hagut i n’hi haurà”. Per la seva banda, la consellera demòcrata Ester Molné ha opinat que la proposta socialdemòcrata suposaria penalitzar les empreses i, per tant, la destrucció de llocs de treball. La majoria tampoc ha acceptat que els treballadors afectats per un ERTO puguin cobrar més enllà del salari mínim i rebin el sou íntegre en el cas de salaris més baixos.

Els socialdemòcrates tampoc han aconseguit que les empreses que sol·licitin una suspensió temporal de treball o una reducció de la jornada laboral hagin d’iniciar un període de consultes amb els representants dels assalariats, una iniciativa que el ministre d’Economia ha dit que no és “ni realista ni assumible” si es vol que els processos siguin àgils, i tenint en compte que a la majoria d’empreses, de reduïdes dimensions, els treballadors no han elegit delegats. Judith Salazar, per la seva banda, ha aclarit que no es tracta tant d’evitar possibles abusos sinó que els treballadors puguin participar en la gestió de les empreses.

La majoria governamental tampoc creu que sigui necessari reforçar la informació sobre els tràmits de les diferents ajudes. En aquest sentit, s’entén que el punt d’empresa existent pot facilitar a empresaris i autònoms la realització dels tràmits, tot i que des de l’executiu estan disposats a ser més proactius, posant-se en contacte amb el teixit productiu per veure les seves necessitats. A més, tampoc s’ha tingut en compte incloure al projecte de llei que el Govern pugui recórrer al fons de reserves de FEDA i Andorra Telecom per fer front a crisis com l’actual. Per al ministre de Finances, Eric Jover, no és convenient buidar totalment les reserves d’aquests societats perquè han de mantenir les seves inversions i han de contribuir a la represa de l’activitat econòmica. Finalment, la majoria ha rebutjat també la reserva d’esmena del PS que pretenia allargar el venciment de les operacions de crèdit per afavorir la sortida de la crisi de les empreses. En aquest sentit, Jover ha recordat que el projecte de llei ja preveu que hi hagi períodes de pròrroga.