L’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) demanarà al Govern més informació sobre el nou sistema que pretén utilitzar per l’eina de rastreig  que ha de permetre analitzar els moviments dels ciutadans a través de les informacions proporcionades pels telèfons mòbils. El cap de l’entitat, Joan Crespo, considera que l’aplicació «en principi garantiria l’anonimat», però han demanat uns aclariments atès algunes de les dades que es faran servir són «sensibles» i que es tracta d’un mecanisme nou. D’aquesta manera, podran analitzar «concretament» la finalitat i els usos de l’aplicació, que serà similar respecte al que fa servir Andorra Turisme per comptabilitzar hàbits dels visitants en dades agregades i no pas individuals.

«El procediment és similar», explica Crespo, que al mateix temps assegura que es manté en reserva per fer unes valoracions concretes, que realitzarà un cop tingui la resposta del Govern. En aquest aspecte, el cap de l’APDA considera que «cada cop la gent és més conscient de la seva privacitat i la intimitat», sobretot després dels escàndols vinculats amb grans empreses. Crespo afirma que cal buscar un equilibri entre el que permet fer la normativa en una alarma sanitària «però tampoc s’ha d’oblidar que hi ha coses que s’han de respectar i això està a la normativa internacional».

Molts països han implementat aplicacions per evitar la propagació de la pandèmia, encara que en diferents graus d’invasió respecte a la intimitat dels seus ciutadans. Seria el cas de Corea del Sud, que localitza i posar en quarantena totes les persones amb potencial d’estar contagiades, o la Xina, que va aplicar un sistema a través del qual els ciutadans reben un codi en vermell, groc o verd que permet dictaminar el seu estat de salut. En el cas d’obtenir el color vermell, s’impedeix als ciutadans fer ús del transport públic i sortir al carrer.

Crespo assegura que aquests exemples no són els que es pretenen aplicar al Principat i recorda que les normatives de privacitat a Europa són més restrictives. De fet, des d’Actua Tech, que farà el seguiment de l’aplicatiu, asseguren que en cap moment es rastrejarà ni es geolocalitzarà ningú. En aquest sentit, el seu director, Marc Pons, afirma que el que es fa és tenir un resultat «global» a través del recompte agregat dels moviments, que permetran copsar, per exemple, com s’incrementa la mobilitat per analitzar si cal o no modificar algunes mesures. Al mateix temps, explica que en cap cas es controlarà si una determinada persona s’ha extralimitat del radi de dos quilòmetres permès durant les sortides parcials al carrer.

«No es podrà mirar qui es mou més enllà de dos quilòmetres», assegura Pons, que precisa que sí que es podria veure, per exemple, quants mòbils en global s’han mogut més. En aquest sentit, Pons afirma que els governs treballen sota uns parmàmetres molt «clars i transparents». «No ens importa regalar dades a Google o a Apple perquè venguin productes en benefici seu però quan una administració et diu que garanteix la regulació amb uns criteris i una ètica a darrere tenim més alarma», conclou.