• Fred, gana i desesperació van ser algunes de les sensacions dels atrapats

El grup integrat per Miquel, l'Òscar, l'Èric, en Toni i en Xavi, ahir al vespre. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Passaven pocs minuts de les 20.00 hores de la tarda i les dues últimes cabines amb gent atrapada al Funicamp arribaven a l'estació. El penúltim giny venia integrat per un grup de cinc joves que, segons van explicar, havien pujat a les 17.00 hores, amb la qual cosa van passar tres hores des d'aquell moment, més del que es triga d'anar d'Andorra a Barcelona, penjats a la cabina.

La sensació, en paraules de Miquel Solana, que havia pujat a fer snow a Grandvalira la jornada de diumenge, va ser en alguns moments de desesperació, sobretot pel fet que «vam haver de trucar al 112 per informar-nos de què li estava passant al Funicamp».

Solana va estar acompayat per Òscar Baltà, conegut a Encamp pel seu treball al niu d'empreses, així com d'Èric Minguell, Toni Rives i Xavi Martos. Tots cinc, segons va explicar, van passar estones de fred i, fins i tot, van haver de «tapar un dels companys que estava quedant-se glaçat». A més, durant les tres hores a bord del giny, la gana també va fer acte de presència: «Sort que teníem alguns entrepans», va explicar Solana, que finalment va celebrar l'arribada com el seu millor èxit d'aquesta temporada d'esquí.

L'últim grup que va arribar a l'estació encampadana del Funicamp va ser de set persones. Segons va explicar Arturo Latorre, un dels afectats i que arribava visiblement preocupat, aquest grup havia pujat passades les 17.00 hores, apurant al màxim el dia d'esquí. «Hem hagut de trucar a la Policia», va explicar, assenyalant com els primers moments van ser de molta incertesa, ja que «no sabíem què havia succeït». Sortosament, el mal tràngol va passar i tot va quedar en una aventura. Els comiats van ser emotius entre aquells que mai havien parlat fins el moment de compartir tres hores al Funicamp.

Per a més informació consulti l'edició en paper.