• L'equip de De la Rosa sentencia abans del descans i al segon acte els no habituals completen la golejada

Els jugadors del BP Andorra celebre un dels gols a la pista del Càceres, ahir. Foto: EL PERIÓDICO DE EXTREMADURA / J. ORTIZ

Golejada contra el cuer. Que sembla fàcil però s'ha d'aconseguir. I és el de sempre: hi ha més a perdre que a guanyar. El BP va tornar ahir de la pista del cuer de la Divisió de Plata Extremadura Cáceres 2016 amb els tres punts al sarró i una golejada que el club considerava clau per recuperar les sensacions després del revés de fa vuit dies a casa contra ElPozo Ciudad de Murcia.

Set en blanc. Un 0-6, l'aconseguit pel conjunt que dirigeix Xavier de la Rosa que serveix per augmentar les diferències amb el novè classificat que –casualitat o no– és el quadre murcià. La solidesa d'aquest equip és enorme. I la manera que té de jugar el fa pràcticament imparable. Quan toca demostrar l'enorme superioritat que reflecteixen les estadístiques, com era el cas del partit d'ahir contra el darrer classificat, converteix el rival en una joguina. «Eren massa fluixos, hem marcat ràpid i fins el final ha estat un monòleg», va assegurar ahir el gerent i portaveu del club, Emili Puig.

Aquestes paraules sonen fàcils de dir quan no tornar amb els tres punts hauria aconseguit posar en dubte la capacitat de l'equip. Però els pupils de De la Rosa no van deixar que aquest debat sortís a la llum. No, perquè hi ha equip per pujar o com a mínim per lluitar i vendre cara la derrota. Ahir la golejada era lògica, però quan un equip amb l'etiqueta de favorit a l'ascens no ho aconsegueix és que o li falta regularitat –cosa que ja no el fa tan temible– o directament té un cartell que no reflecteix la realitat.

Sorprenent pressió local / El BP havia esperava un partit difícil, el típic amb el Càceres tancadíssim, muntant un búnquer humà al voltant de la seva porteria. Però per a sorpresa tricolor l'equip de Fernando Maroño va tractar de jugar de tu a tu, aplicant el mateix mètode defensiu que el BP: pressió a tota la pista.

Aquesta fórmula va ser la crònica d'una mort anunciadíssima. És cert que a De la Rosa el va sorprendre però també que en aquestes condicions el BP té un equip ideal, per qualitat, per matxacar-te. I el cara a cara no va durar ni un quart d'hora. Al Cáceres li va caure un repàs sobirà; van arcar Aranburu (5' i 14') i Cabinho (13'), Paulinho ja havia estavellat una pilota a la fusta i l'allau d'ocasions semblava no tenir fi.

Va arribar el descans amb aquest 0-3 i en la segona part, la mateixa consigna davant un Cáceres que ja esperava a la seva pròpia pista, vista l'amenaça de rebre un marcador en contra d'escàndol.

La tranquil·litat del 0-4 / Aranburu va completar el seu particular hat-trick i el 0-4 al minut 24 i vist el monòleg tricolor el tècnic tricolor va optar per donar entrada als menys habituals. Aitor va substituir Marimón –amb un dos en puntuació a la fitxa perquè va ser l'espectador 201–, el jove del filial Cristian, àlias Ganchi, va gaudir d'un bon grapat de minuts... i la maquinària de joc tricolor no es va ressentir. «Agrada veure que els que no juguen tant estan a l'alçada quan sueten a la pista, com ha passat avui a Càceres [ahir per al lector]», va assegurar Puig.

Les ganes de demostrar van adquirir un paper protagonista i també el fet de que al minut 32 el conjunt extremeny ja havia comés la cinquena falta d'equip. Ludo, que ja havia xutat al pal, va marcar el cinquè al 33, el mateix minut en el qual la fusta va impedir el gol de Nacho Llamas des del punt del doble penal. I al 37 Paulinho va marcar el seu golet, el 0-6, que el fa una mica més pitxitxi de l'equip. Tràmit complert.

Per a més informació consulti l'edició en paper.