Per poder començar a obrir el país de manera progressiva serà necessari conèixer la incidència que ha tingut el virus en el conjunt de la població. És per això que el ministeri de Salut treballa en la realització de proves d’anticossos, que serviran per mesurar el volum d’infeccions. L’Executiu desplegarà 50 punts de cribratge, anomenats Stop Labs, per arribar a tots els grups poblacionals. Així ho va explicar el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, en la roda de premsa d’actualització de les dades sanitàries d’ahir.

Segons el ministre, les proves podrien dur-se a terme en les setmanes vinents i començarien per analitzar els centres sociosanitaris, els professionals de la Salut i als grups que atenen a persones vulnerables. De la mateixa manera, les anàlisis també es podran fer en els domicilis d’aquelles persones que no es puguin desplaçar. Amb tot, l’equip de treball encara no té els detalls establerts per dur a terme l’estudi. Caldran dues anàlisis, separades per 15 dies, per saber el nivell d’infecció en la població andorrana.

Les llibertats individuals per sortir al carrer i les activitats econòmiques seran, tal com va explicat el titular de la cartera de Salut, les primeres passes cap al desconfinament. Per fer-ho possible caldrà analitzar el percentatge de contagis que, encara que les dades no siguin encara fiables, l’executiu situa entre el 10% i el 20%. Però també una «mentalitat nòrdica i ser molt obedients», va remarcar Benazet, perquè «si es transforma en una festa, anirem malament de seguida i haurem de tornar al confinament».

Origen dels brots

«El virus va venir de fora», va confirmar la metgessa en Salut Pública del ministeri de Salut, Mireia Garcia, que va explicar que l’expansió es va produir en dos camins diferents. Per una banda, a través de les persones que van tornar al Principat després d’haver estat en països de risc. De l’altra, el virus també es va transmetre en un moment en què les activitats econòmiques estaven a ple rendiment, afavorint la propagació. Per exemple, amb el cas del turista que va atendre el personal sanitari a pistes per un infart i al que posteriorment se li va diagnosticar el virus.

Evolució de la corba

El distanciament social ha ajudat l’aplanament de la corba de contagis, però «som prudents a l’hora de dir que la corba s’estanca perquè qualsevol acció pot fer variar la tendència», va reconèixer Garcia. De la mateixa manera, les dades del ministeri de Salut constaten que «el pendent és més baix que la dels països del voltant, que han patit una sobrecàrrega del sistema sanitari». La incidència dels contagis pot semblar més alta perquè «hem fet més proves a la població», cosa que permet «veure una punta de l’iceberg més gran», va afegir.

En nombres absoluts, les dades mostren com el conjunt de població més afectat pel virus correspon a dones d’entre 40 i 60 anys i homes d’entre 45 i 60 anys, coincidint amb els rangs amb més volum de gent en la piràmide poblacional del Principat. En percentatges, en canvi, el nombre més gran de malalts correspon a les persones de més de 80 anys d’ambdós sexes, coincidint amb el sector que presenta un major risc front a la pandèmia. Les dades també comptabilitzen menors de 15 anys contagiats, majoritàriament dins del nucli familiar, va explicar la metgessa. Corresponen a casos que van arribar a l’hospital o que se’ls hi va fer la prova dins del nucli familiar.

Quant als estudis de traçabilitat, Garcia va remarcat que a l’inici de la pandèmia «era més fàcil» seguir els contactes que havien pogut tenir contacte amb el cas positiu. En canvi, a mesura que ha avançat la transmissió comunitària «hem requerit més informació» per poder fer el seguiment. Els tests d’anticossos ajudaran a fer un informe més complet de traçabilitat.