Els andorrans es van confinar a casa després que el Govern anunciés el primer cas positiu per Covid-19 al Principat: una dona de 87 anys. Aproximadament un mes després, els registre de casos positius ha pujat a 501, 18 d’ells, víctimes mortals. La majoria de la població segueix les recomanacions d’evitar sortir de casa.

Pànic

«Sou uns inconscients i uns irresponsables!» cridava una veïna des del balcó del quart d’un dels pisos d’Escaldes. Estava netejant els vidres just quan ha vist una dona que passejava amb els seus fills pel carrer, «nosaltres tenim els néts tancats a casa pel bé de tots! Feu el mateix!» seguia mentre arrugava amb força el drap que tenia entre les mans.
«Són moments de por i d’incertesa i això, provoca irritabilitat i més endavant desesperació i frustració», afirma la psicòloga i secretària de la Junta del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra, Sònia Bigordà. No saber com evolucionarà la situació sanitària, social i econòmica és el més difícil de gestionar, per això els experts recomanen seguir una rutina, organitzar-se el dia i aprendre a tenir control sobre les emocions en moments difícils i desconeguts com els que s’estan patint.

Accentuació de privilegis

La filla del Manuel, la Meritxell, es distreu jugant a la tauleta, té 10 anys i un germà de 15, el Manuel. Aquests dies, el seu pare s’encarrega de netejar l’ascensor i algunes zones comunes del bloc de pisos on viuen amb un líquid desinfectant. Només surt de casa per comprar o quan ha d’alimentar a les gallines del seu hort. La mare també sol estar a casa, excepte alguns dies que té permís per baixar a Barcelona. Normalment no passen tantes hores plegats al pis que té poc més de 50 m2 i el seu pare, tot i que s’avorreix, està content d’estar tots junts.

En espais petits és més fàcil sentir sensació d’ofec. Bigordà adverteix que per evitar-ho convé ser creatius i buscar estones de privacitat en alguna zona de la casa per fer activitats individuals o aïllar-se, per exemple escoltant música o realitzant alguna tasca de la llar. «Pot ser rentar els plats», diu.

L’Alondra això ho porta força bé. És una cantant mexicana que va aconseguir colar-se a les llistes d’èxit dels 80 i guanyar diversos discos d’or. Avui, està en quarantena al seu espaiós àtic de 130 m2 amb els seus dos fills i el gat d’un d’ells, que han anat a fer-li companyia. Ella els hi fa el menjar, ells imparteixen classes d’alemany i anglès durant el dia, i a les nits canten i juguen a jocs. Els tres segueixen les mesures que ha dictaminat el Govern, així que l’artista ha deixat d’anar al gimnàs de Caldea i ara segueix les classes virtuals. El que pitjor està gestionant és no poder cantar o fer soroll quan els seus fills treballen així que, quan ho necessita, surt a prendre la fresca a la terrassa.

D’altres fan videotrucades en grup amb la seva família i amics de l’altra punta del món. L’Analia, que és argentina, i la seva parella estan tancats a casa des del primer divendres i els expliquen que els impacta veure els carrers buits. Ella es va mudar a viure aquí a Europa fa anys i ara treballa com a monitora de natació, de socorrista i l’snowpark d’unes pistes d’esquí els caps de setmana. Li és difícil no sortir a gaudir de la natura i es prepara rutines d’exercici, cuina o mira pel·lícules si no contempla amb certa melangia la muntanya i el riu des del terrat.

En canvi, el despertador de l’Òscar sona a quarts de nou, esmorza, llegeix i surt a prendre el cafè al balcó del pis que comparteix amb dues companyes. Una d’elles va anar a passar el confinament a casa, és catalana. Ell s’hi va quedar perquè ha d’anar a treballar alguns dies, ja que a la feina han establert torns per evitar un possible contagi a la totalitat de la plantilla. Per això, tampoc vol perdre l’hàbit de llevar-se d’hora i perquè quan reprèn la pausa de la quarantena després de «fulir-se Netflix!» sigui més fàcil tornar. Als matins també intenta seguir el que ell diu «coses de millennials» que són vídeos d’Instagram per fer exercici i es cola a les videotrucades de la seva companya de pis. La vida junts els va bé: xerren quan acaba el dia i es respecten el seu espai personal.

I és que, com evidencia la psicòloga, «com major sigui el grau d’adaptabilitat i flexibilitat millor serà la convivència. En aquestes circumstàncies desconegudes per a tots, hem de ser capaços d’adaptar-nos. Segurament, de tot plegat, en treure’m quelcom de positiu». Ara bé, Antoni Barber, del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, constata que les diferències socials de la població afectada són claus per entendre les conseqüències que causarà el pas de la pandèmia, i per tant, «que les persones que se situen en un estrat social més baix, amb pocs ingressos, a l’atur o que treballen de forma irregular reben un impacte més intens d’aquesta crisi».

Sempre perden els pobres

Segons dades de l’últim quadritrimestre de 2019, l’atur al Principat se situa per sota del 2% mentre que a Espanya està al 13,8%, a França al 7,9% i la taxa d’exclusió social a aquests dos països veïns és del 26% i 17%, respectivament. Davant d’aquesta situació, el politòleg preveu impactes negatius per tots els Estats, però apunta que econòmicament i social Espanya i França ho passaran pitjor que Andorra. Així, reivindica «la possibilitat de crear una renda universal per aquelles persones que pateixen el risc de quedar-se en una situació econòmica vulnerable».

Les afectacions de la crisi del coronavirus van més enllà de les circumstàncies personals i de l’habitatge on la població passa la quarantena. Barber denuncia que «hi ha treballadors que es desplacen i no poden prescindir de la seva activitat laboral, com els cuidadors de gent gran, el personal sanitari, els transportistes o bé, els reposadors i treballadors de supermercat, els quals seguiran rebent els ingressos corresponents, però patint un risc en termes de salut pública molt elevat».

Compartir per fer viure 

Des que va esclatar l’alarma de la Covid-19, la Creu Roja va passar de tenir 200 voluntaris a 700. La Lea, estudiant d’Infermeria, és una de les noves incorporacions i dóna suport a la gent gran del Cedre que va ser traslladada a l’Hotel Fènix per precaució. Segons Barber, aquest col·lectiu hauria de ser el principal focus d’actuació de l’Estat per evitar que empitjori la seva situació de vulnerabilitat i està d’acord en el fet que se’ls proveeixin dispositius especials com aquest, per evitar el contagi a les residències.

«He dormit molt bé! Els llits són molt còmodes i el menjar està molt bo!» diuen algunes de les traslladades. Tot i això, la majoria, explica la Lea, se senten «desubicades» i preocupades perquè volen veure a la seva família. Per això, l’equip està treballant en fer videotrucades per reduir al màxim la sensació d’aïllament i soledat i ha establert una rutina per totes les residents.

De fet, l’organització d’activitats i el protocol que segueixen els voluntaris de La Creu Roja, juntament amb una infermera i auxiliar del SAAS, al Cedre, és un dels mecanismes que els experts creuen imprescindibles. Tanmateix, la majoria de gent gran que viu sola haurà de seguir fent front a l’aïllament fins que passi la pandèmia. Una situació que segons Barber, es podria minimitzar amb un servei que s’assembli a un de «cuidadors socials a domicili», el qual s’assembla a la tasca que també està desenvolupant la Creu Roja amb la Núria al telèfon: «Contactem amb les persones que tenim en el registre per saber com estan, si els cal alguna cosa o per detectar si tenen alguna mancança». A través de les trucades també els hi fan companyia i la xarxa de voluntaris es coordina per resoldre els problemes que sorgeixen: «Alguns porten la compra a casa, d’altres treuen les seves mascotes a passejar, els llencen les escombraries o inclús, els ajuden a fer tràmits amb la targeta del banc per internet, per exemple per fer comandes al supermercat».