El resident Carlos Verona, del Movistar Team, és un ciclista molt implicat amb Andorra. Amb el confinament, encara està més actiu a les xarxes socials. 

–Com porta el confinament? 

–Bé. AL principi va ser més dur però un cop s’assumeix la situació i t’adones del què passa, ho relativitzes i t’adones que els esportistes d’elit, som els menys perjudicats perquè no estem exposats. Hem de contribuir quedant-nos a casa, intentant mantenir la forma física dins de la incertesa perquè no tenim un calendari definit. 

–Vostè no tan sols contribueix quedant-se a casa sinó que a més, està més actiu que mai a les xarxes. No només entreté sinó que dona directrius als aficionats per mantenir-se en forma.

–S’ha de potenciar aquesta àrea. L’esport professional no només és rendiment, sinó que som un exemple per a la societat. S’ha d’incitar a la gent a mantenir-se activa tot i estar a casa, tenint uns hàbits saludables en els quals entre en joc l’alimentació i l’esport. Durant tot l’any intento ser proper als aficionats però ara que el volum d’entrenament s’ha reduït, intento potenciar aquesta faceta de comunicador, aprofitant, perquè és part de la nostra feina, dedicant-li més temps. Una part d’aquesta es queda molt limitada perquè no tenim carreres però l’altra l’hem de seguir fent, és la nostra manera de teletreballar. 

–El confinament ha potenciat la seva facetainstagramer/youtuber. 

–Sí. Els primers dies em semblava tot molt confós i volia estar al marge. Quan vaig veure que anava per llarg, vaig intentar contribuir i posar el meu gra de sorra per intentar compartir el que sabem, fent que la quarantena sigui una mica més fàcil per a tots els aficionats al ciclisme. 

–A Andorra no es pot sortir al carrer a entrenar. 

–Aquí per sort, no s’ha hagut d’aplicar la llei sobre ningú perquè la gent està complint. En el nostre cas, després de parlar amb la Secretaria d’Estat d’esports, els professionals vam decidir quedar-nos a casa perquè no està prohibit però volem ser exemple, perquè som un col·lectiu important al país i volem tenir una bona convivència, col·laborar en la mesura del possible. Quan tot torni a la normalitat, tornarem a parlar per sortir. Tot i algun petit contacte, ara no és el moment de proposar res més al Govern. 

–Com és la seva rutina? 

–Aprofito per potenciar coses. Al corró intento fer treballs específics de volum, intentant no fer més de dues hores i mitja d’exercici. També intento fer més treball de força, ja que durant la temporada és més complicat. Una amiga que té un gimnàs a Andorra em va deixar part del material que tenia i a la terrassa he muntat un petit gimnàs improvisat. Faig dos dies de bici i un de gimnàs i, sobretot, cuido la dieta. 

–Com porta la situació mentalment? 

–No podem ser egoistes, el nostre és totalment secundari. Seria injust fer un drama d’això perquè estem en una posició còmoda, ja que hi ha gent que està patint el virus de prop. A més, psicològicament, els esportistes en general estem preparats per situacions extremes. Preparant el Tour, m’he passat mesos a Soldeu que anava de l’apartament a la bicicleta i viceversa. 

–Hi haurà Tour? 

–Espero que sí perquè significarà que la vida torna a la normalitat. Haurem d’esperar un mes per veure com queda tot. 

–Han fet moltes iniciatives solidàries. Per exemple, el Movistar Team i 100% van donar 250 ulleres als sanitaris de la Vall d’Hebron. 

–Hem de posar el nostre gra de sorra. Els corredors pensem a veure què podem fer, mirant de fer alguna donació des de l’equip. Personalment, també a Andorra vaig participar amb la iniciativa JuntsperAndorra, donant un mallot.