Si una cosa bona té l’emergència sanitària que estem vivint actualment és que ha aconseguit despertar la solidaritat que moltes persones duen dins. És el cas de l’andorrà resident a Barcelona David Haro, dissenyador industrial de 26 anys i responsable de comunicació de LibreGuard, «una xarxa voluntària de fabricadores (makers) que ha aconseguit coordinar més de 30 professionals, 10 tallers i sis empreses d’arreu del territori català per crear pantalles protectores». Però què tenen d’especial aquestes pantalles, més enllà que estan fetes de manera totalment altruista? «Que només requereixen una talladora làser i tenen un cost de producció de 25 cèntims», aclareix el responsable. 

Des de l’inici de la crisi, LibreGuard va ser creada per l’associació cultural i tecnològica La Deriva amb l’objectiu de produir-se en grans quantitats, agilitzant el seu procés de manufactura i –molt important– generant una quantitat mínima de residus. Això ha fet que el Ministeri de Sanitat espanyol, la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament d’Innovació de la Generalitat de Catalunya els hagin demanat un cop de mà en un moment en què les autoritats no tenen eines suficients per fer front a una pandèmia que els ha desbordat per complet. «En només quatre dies 10.000 sanitaris, metges o cuidadors d’un centenar d’institucions –entre elles, l’Hospital de Sant Pau o el de Bellvitge– han rebut la seva LibreGuard i poden treballar de manera segura», explica l’andorrà . El següent a rebre-les, desitja, serà l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, tot i que encara no s’ha formalitzat la coordinació. 

Malgrat estar en procés d’homologar-se, Haro assegura que els professionals confien en la qualitat de les pantalles perquè són un reforç fiable als sistemes de protecció oficials i els materials amb els quals estan fetes han estat donats per empreses especialitzades a generar aquestes matèries primàries. 

El disseny de LibreGuard és open source, de manera que qualsevol pot participar-hi. De fet, al projecte hi col·laboren persones dels Estats Units, Mèxic o la mateixa Xina, perquè com apunta Haro «només cal una màquina làser, que costa uns 4.000 euros, i els materials mèdics necessaris. En un moment de crisi sanitària mundial, tenim accés a una tecnologia barata i ho hem d’aprofitar», diu sense embuts.

Tot i això, LibreGuard no es planteja per ara entrar en el mercat: «Nosaltres no volem saber res del negoci. Això és una prioritat humana i un exemple del valor de la cooperació entre persones per congeniar un diàleg productiu, eficient i responsable», afirma Haro, alhora que explica que s’ha creat un crowdfunding amb la voluntat de continuar el projecte de manera solidària: «Som una associació apolítica, però creiem que és hora de deixar de jugar amb la sanitat. Hi ha empreses que fabriquen pantalles o mascaretes per 15 cèntims i després les venen a 30 euros. No és el nostre cas. Si demanem diners no és per beneficiar-nos, sinó per pagar els transportistes i altres materials que no hem aconseguit gratuïtament». Aquest és l’objectiu per a la primera fase. Si el projecte passés a un segon estadi i aconseguís més recaptació, aquesta es destinarà a tornar els diners a les empreses que han cedit desinteressadament els materials.  

La campanya arrenca avui i les donacions es poden fer mitjançant l’enllaç: http://www.libreguard.care/.