L'ambaixador de Portugal remarca la necessitat de crear un sol ens que representi tota la comunitat
- Explica que tot i que hi ha moltes associacions representatives, cada una treballa d'una manera
- La jornada se centra en el paper del moviment associatiu a les comunitats
ESCALDES-ENGORDANY
- L'ambaixador francès i l'ambaixador portuguès, aquesta tarda . Foto: ORIOL LLAURADÓ
El col·loqui sobre el paper del moviment associatiu a les comunitats, organitzat per l'ambaixada de Portugal i el Conseller de les Comunitats Portugueses ha tingut lloc aquest dissabte a la tarda. L'ambaixador de Portugal a Andorra, Mario Damas Nunes, que ha obert la jornada, ha remarcat la necessitat d'una estructura que englobi totes les associacions de portuguesos que hi ha al Principat. Ha explicat que tot i que hi ha moltes associacions representatives, cada una treballa d'una manera, i que cal una que les englobi totes i que representi el conjunt de la comunitat.
El d'aquest dissabte ha estat el segon col·loqui que s'ha organitzat per parlar sobre la comunitat portuguesa, i la intenció és que es repeteixi anualment. L'ambaixador de Portugal, Mario Damas Nunes, ha informat que l'ambaixada va decidir organitzar aquesta jornada arrel dels rumors estesos fins a Portugal sobre la mala integració de la seva comunitat a Andorra. Nunes ha remarcat que això els va indignar i van creure en la necessitat d'organitzar unes jornades de reflexió i debat on poguessin participar personalitats distingides i també els residents portuguesos.
La jornada centrada en el paper del moviment associatiu a les comunitats ha comptat amb la presència de l'ambaixador que ha fet el discurs inaugural. El moderador de l'acte ha estat Alfred Llahí que també ha fet la seva aportació amb un plantejament de la situació de la immigració portuguesa. Sobre el paper de les comunitats portugueses 30 anys després del 25 d'abril, quan es va posar fi a la dictadura amb la Revolução Dos Cravos, han parlat el diputat del Cercle Electoral per Europa, Carlos Gonçalves, i el diputat del Cercle Electoral Fora d'Europa, José Almeida. El president del Consell de Residents Espanyols (CRE), Pere Blanch, ha pogut aportar la seva experiència en la ponència sobre la necessitat d'una federació d'immigrants. Les exposicions les ha tancat el president de la Confederació de la Comunitat Portuguesa a Luxemburg, José Coimbra, que ha parlat sobre el moviment associatiu dels portuguesos a la Diàspora, de l'acció lúdica a la participació cívica.
El motiu pel qual s'ha centrat el tema del col·loqui en el moviment associatiu ha estat, segons Nunes, perquè les associacions de portuguesos que hi ha a Andorra treballen per separat i no tenen un òrgan que les agrupi. Segons l'ambaixador, cal trobar la manera d'estructurar les diverses agrupacions per aconseguir una sola veu que defensi els interessos de tots els residents portuguesos i que sigui la que els representi de cara al Govern.
Un exemple que ha posat Nunes per evidenciar aquesta manca de representativitat dels ciutadans portuguesos ha estat el que ell defensa fermament des de fa temps, que és aconseguir que s'ensenyi portuguès a les escoles del Principat. Segons l'ambaixador, si a part de l'ambaixada hi hagués una associació que parlés en nom de tots els residents, seria més fàcil fer arribar les demandes al Govern d'Andorra, amb més força i més suport per negociar-hi. El problema actual, segons Nunes, és que cada un treballa per la seva banda, i 'ara és el moment ideal per reflexionar sobre aquesta necessitat, sobre la idea de crear una estructura més representativa del moviment associatiu'.
La importància de la llengua portuguesa en l'educació ha estat un dels temes en què ha volgut insistir Nunes, que ha recordat que la comunitat portuguesa té més de mil alumnes als tres sistemes educatius d'Andorra. Ha dit que cal que aquests nens aprenguin la seva llengua a l'escola, i que per a això és necessari també que les famílies lluitin per aconseguir-ho. Ha remarcat que no és suficient amb els polítics i diplomàtics sinó que s'han d'implicar també les associacions de residents per defensar els seus drets, ja que són els que es queden al país, i no pas l'ambaixador que només hi està quatre o cinc anys.
La presència de personalitats com el president de la Confederació de la Comunitat Portuguesa a Luxemburg, José Coimbra, ha servit per donar la seva visió des de l'experiència que té en un país on la comunitat portuguesa, segons Nunes, està més organitzada. Després de les ponències hi ha hagut una estona per al debat en que han pogut participar tant els experts com els ciutadans assistents a les conferències.
La jornada centrada en el paper del moviment associatiu a les comunitats ha comptat amb la presència de l'ambaixador que ha fet el discurs inaugural. El moderador de l'acte ha estat Alfred Llahí que també ha fet la seva aportació amb un plantejament de la situació de la immigració portuguesa. Sobre el paper de les comunitats portugueses 30 anys després del 25 d'abril, quan es va posar fi a la dictadura amb la Revolução Dos Cravos, han parlat el diputat del Cercle Electoral per Europa, Carlos Gonçalves, i el diputat del Cercle Electoral Fora d'Europa, José Almeida. El president del Consell de Residents Espanyols (CRE), Pere Blanch, ha pogut aportar la seva experiència en la ponència sobre la necessitat d'una federació d'immigrants. Les exposicions les ha tancat el president de la Confederació de la Comunitat Portuguesa a Luxemburg, José Coimbra, que ha parlat sobre el moviment associatiu dels portuguesos a la Diàspora, de l'acció lúdica a la participació cívica.
El motiu pel qual s'ha centrat el tema del col·loqui en el moviment associatiu ha estat, segons Nunes, perquè les associacions de portuguesos que hi ha a Andorra treballen per separat i no tenen un òrgan que les agrupi. Segons l'ambaixador, cal trobar la manera d'estructurar les diverses agrupacions per aconseguir una sola veu que defensi els interessos de tots els residents portuguesos i que sigui la que els representi de cara al Govern.
Un exemple que ha posat Nunes per evidenciar aquesta manca de representativitat dels ciutadans portuguesos ha estat el que ell defensa fermament des de fa temps, que és aconseguir que s'ensenyi portuguès a les escoles del Principat. Segons l'ambaixador, si a part de l'ambaixada hi hagués una associació que parlés en nom de tots els residents, seria més fàcil fer arribar les demandes al Govern d'Andorra, amb més força i més suport per negociar-hi. El problema actual, segons Nunes, és que cada un treballa per la seva banda, i 'ara és el moment ideal per reflexionar sobre aquesta necessitat, sobre la idea de crear una estructura més representativa del moviment associatiu'.
La importància de la llengua portuguesa en l'educació ha estat un dels temes en què ha volgut insistir Nunes, que ha recordat que la comunitat portuguesa té més de mil alumnes als tres sistemes educatius d'Andorra. Ha dit que cal que aquests nens aprenguin la seva llengua a l'escola, i que per a això és necessari també que les famílies lluitin per aconseguir-ho. Ha remarcat que no és suficient amb els polítics i diplomàtics sinó que s'han d'implicar també les associacions de residents per defensar els seus drets, ja que són els que es queden al país, i no pas l'ambaixador que només hi està quatre o cinc anys.
La presència de personalitats com el president de la Confederació de la Comunitat Portuguesa a Luxemburg, José Coimbra, ha servit per donar la seva visió des de l'experiència que té en un país on la comunitat portuguesa, segons Nunes, està més organitzada. Després de les ponències hi ha hagut una estona per al debat en que han pogut participar tant els experts com els ciutadans assistents a les conferències.