Escaldes-Engordany
Unanimitat dels partits polítics vers la llei de mesures urgents
El reglament dels estats d’alarma i d’emergència permetrà privar a la població del dret a la lliure circulació o a la propietat privada
Patriotisme, andorranitat, solidaritat i corresponsabilitat. Van ser els conceptes que van girar al voltant de la sessió del Consell General d’ahir, dut a terme en «situació excepcional», va manifestar el cap de Govern, Xavier Espot. Amb el suport de tots els grups parlamentaris, la llei de mesures urgents va superar el tràmit parlamentari, engegant una roda que permetrà a l’Executiu afavorir la liquiditat a les empreses i, a aquestes, garantir els sous de les persones assalariades.
Davant d’una crisi dels serveis, amb una temporada de primavera i d’estiu incertes per al turisme, la nova llei permetrà establir línies de crèdit a empreses, alhora que l’executiu assumirà part de les despeses de la CASS. Els 200 milions d’euros que s’injectaran en l’economia suposen, com va recordar el conseller liberal, Ferran Costa, «el 50% del pressupost ordinari per a tot un any».
«No sortirem indemnes d’aquesta crisi», va reconèixer Espot, perquè «l’activitat no arrencarà de cop». Les noves mesures busquen «que ningú es quedi enrere». Idea que van repetir els consellers del grup de la majoria. Per la part de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi va assegurar que «caldrà trencar clixés i vells paradigmes, perquè estàvem ben acomodats i ara ens trobem a poc d’entrar en la supervivència». Costa va apel·lar al «principi de corresponsabilitat», ja que una de les limitacions d’Andorra és que no hi ha cap organisme que «ens faci suport».
Les mesures suposen un ajustament del pressupost del 2020, aprovats el passat 28 de febrer. «Haurem de deixar enrere algunes inversions, reformular-ne d’altres i quedar-nos amb les que ajudin a mantenir l’economia», va apuntar la consellera demòcrata, Mònica Bonell.
Per part de Terceravia+UL+I, Josep Pintat, va definir el context actual com «una situació d’economia de guerra, on l’Estat és el pal de paller». Tot i partir d’una «filosofia diferent de la nostra», el grup va donar suport «per sentit d’Estat i per compromís».
Des del Partit Socialdemòcrata, el president del grup parlamentari, Pere López, també va fer ús de metàfores bèl·liques parlant de dues batalles. La primera, referent a la crisi sanitària, serà «molt dura, però que l’acabarem guanyant». La segona, referent a les implicacions econòmiques i socials, «serà més llarga, però res ha de frenar a la població per fer front a les dificultats».
Tant López com Pintat van deixar sobre la taula la necessitat d’ampliar la llei de mesures urgents en un futur, amb la finalitat de poder arribar a donar suport a totes les capes socials i econòmiques de la societat, tot minimitzant les repercussions que tingui la frenada del sector econòmic en els negocis del país.
Tot i ser un grup extraparlamentari, Progressistes-SDP també va voler donar suport ahir a la llei a través d’un comunicat. «Cal unitat perquè queden encara setmanes per sortir del malson», van afirmar, fent valdre unitat envers les decisions del Govern. A més, van demanar una estratègia per reconvertir «els reconeixements públics a la tasca del personal que vetlla per la nostra salut i seguretat» en una defensa dels «serveis públics, perquè són el patrimoni d’aquells que no en tenen cap altre».