La cultura continua expandint-se i sembla que quedar-se a casa dona pas a múltiples fonts d’inspiració. Aquest cop és el cas dels Pali, un grup musical format per Miguel Palacios, David Amat, Toni Fernández i Mireia Clua, que van compondre una cançó sobre el tema del Covid-19, en què reflecteixen la repercussió que aquest període de tancament podria deixar en la societat, a banda d’expressar a nivell personal les emocions de no sortir al carrer.

El cantant Miguel Palacios explica que «la lletra ve del dubte de què passarà quan el tema del covid-19 acabi perquè sembla que està deixant una mica un estrall en la societat» i alhora es refereix a altres factors que cal tenir en compte aquests dies, com ara el fet de viure sol i què suposa emocionalment a la persona: «jo visc sol i amb la gent respecto la distància de seguretat d’un metre; porto bastants dies que no m’estic tocant amb ningú pràcticament i jo sóc una persona de fer un toc a l’esquena d’algú o de donar una abraçada». A més, assenyala la lliçó que aquesta situació està donant a tothom. Fa una crítica «a la cursa frenètica pels diners» i recorda que al final «l’important és la salut, que és el primer». 

La idea de la cançó va tenir l’origen a través del David Amat, que toca el saxòfon, i que va comentar a la resta dels membres per Whatsapp la possibilitat de fer un vídeo a quatre, ateses les limitacions de mobilitat. El Miguel va començar a pensar en la lletra. «Amb el que està passant és molt fàcil perquè ara mateix és una muntanya d’emocions; ara estàs alegre, ara estàs de broma, ara estàs trist, ara estàs acollonit», explica Palacios sobre la situació que es viu en el context del Covid-19.

L’integrant va escriure la lletra de la cançó, es va gravar a través del mòbil i a continuació, David Amat va fer el mateix amb el saxo. A continuació, Toni Fernández amb el baix i finalment Mireia Clua, amb el violí. Clua també es va encarregar del muntatge del vídeo ja que «és qui té més experiència en edició de vídeos», puntualitza Palacios. La intenció del vídeo és «fer el que a nosaltres ens agrada, tocar música, i a part, combatre l’avorriment, sobretot els meus companys que estan bastant més confinats que jo», diu Palacios, que considera que té una petita fortuna a l’hora de poder «sortir a treballar i donar un missatge positiu, que també fa falta ara». Palacios descriu com es viu en l’estat canviant de les emocions en aquest període: «Està tothom que passem del riure a la tristor molt fàcilment», descriu. Per acabar, Palacios va expressar l’acompanyament que aporta i les emocions que desperta tocar música: «és una cosa que agrada a tothom, i qui pot fer música i qui sobretot tingui un instrument acústic, això és una joguina que la tens sempre i que sempre t’acompanya i t’aporta. És una cosa que sap tothom, aporta emoció, alegria; i encara que cantis una cançó trista, pot aportar esperança i sensacions que pot sentir tothom».