L’any passat el fons cinematogràfic i fotogràfic de Josep Alsina es va iniciar a digitalitzar. El 2016 va ser declarat bé moble d’interès cultural per «la seva capacitat de copsar tots els paisatges: els singulars, els pintorescos, els grandiosos i els de valor natural alt, però també els paisatges tradicionals, els quotidians, els banals i els escenaris de la vida», i l’Arxiu Nacional d’Andorra recorda el seu llegat en la peça del mes.

Nascut a Sabadell, després de la Primera Guerra Mundial, la seva família es va traslladar a Tolosa. Des d’allí va desplaçar-se en més d’una ocasió al Pas de la Casa per a esquiar-hi, quan no existia cap classe de remolcador. El país va agradar-li i va decidir l’octubre del 1940 venir a viure-hi, juntament amb la seva primera dona, amb la qual va tenir dos fills al Principat. Viva a l’avinguda Carlemany i treballava a la benzinera ESSO propera al pont de la Rotonda, que servia de punt de trobada. «Qui no recorda les llargues xerrades sobre fotografia que es produïen en aquella estació de servei prop del riu Valira... Sens dubte, durant molts anys fou un lloc de referència per a tots els fotògrafs del país i també pe als que arribaven a Andorra per motius professionals», recordava el fotògraf Josep Maria Ubach.

Va viure una transformació evident del país, que no va passar desapercebuda per Alsina. Observava tot el que tenia al voltant i va deixar-hi constància gravant-ho. Primer en blanc i negre, per després passar al color en la darrera etapa. Les filmacions tenien un toc de neorealisme italià, en el qual la persona és el més important, la seva quotidianitat, amb tot el que té al voltant. Tot és tal com surt, sense muntatges ni postproducció, ni filtres que intervinguin.

En total van ser 98 pel·lícules, la majoria en 8 mm i algunes en súper 8, amb tota mena de paisatges nacionals, des dels carrers a les muntanyes, i de tot el que feia la gent, com les processons i les vacances, els moments familiars especials i diaris, els treballadors, la construcció, l’avinguda Carlemany, Engordany, el camí del Madriu, Engolasters o la Rotonda.

Quan Alsina va arribar a Andorra, l’avinguda Carlemany només tenia alguns edificis, i estava envoltada de prats on hi pasturaven les ovelles, amb algunes bordes i barraques i els pagesos treballant els camps. L’autor mostra els carrers i cases d’Engordany i com els nens juguen al carrer. També escenes com la Festa Major amb el ball de Santa Anna, alguna processó, la terrassa de l’Hotel Valira, la Pèrgola, excursions a la muntanya o banys al riu. A les dècades dels 60 i 70 el país canvia, així com les avingudes Carlemany i Meritxell, i les pel·lícules passen a ser a color. Hi havia el primer camp de futbol. I la pastisseria Vives i la famàcia Pasteur, que va passar a ocupar el terreny. També hi havia els grans magatzems Prisunic. En aquests 70 va ser la transformació més ràpida, amb els autobusos substituint els clípols, l’aparició de turistes a l’estiu i la presència més gran de cotxes, que feia que el trànsit s’hagués de regular. El país canviava i l’ull d’Alsina va continuar deixant constància.