El 10 de març del 2015 és una de les dates més assenyalades de la història més recent del Principat. Avui fa un lustre que el Departament del Tresor dels Estats Units, conegut popularment com FinCEN, va emetre la nota que va sacsejar els espectres polític, social i econòmic del Principat. L’ens nord-americà va alertar que l’entitat bancària actuava com una estructura organitzada per blanquejar capitals, un fet que va generar convulsions a tot el sistema financer del Principat. Ara, cinc anys després, les conseqüències arran de la intervenció de l’entitat bancària encara no han cicatritzat.

Un lustre més tard, la paralització bancària, amb ciutadans afectats pel corralito –que després es va resoldre amb el permís de treure 2.500 euros setmanals–, s’ha traslladat ara als tribunals, on el judici pel cas BPA ha estat marcat per les recusacions a magistrats i fiscals i les posteriors suspensions de les vistes. Anteriorment, els accionistes majoritaris de BPA, els germans Cierco, havien presentat una demanda contra l’INAF per impugnar la intervenció del banc i es van reservar el dret de presentar una reclamació econòmica. 
Aquesta propera primavera hauria d’arrencar el judici de la causa Gao Ping, en què es jutja uns fets relacionats amb l’empresari valencià Rafael Pallardó, que presumptament enviava diners a empresaris xinesos a través de compensacions que efectuava amb clients de l’entitat bancària. De moment, però, encara fan falta decidir sobre les diferents qüestions prèvies del cas, que es van acabar de tractar en les vistes orals del passat mes de gener.

Cicatrius presents

Durant aquest camí empantanegat iniciat per la nota del FinCEN, el cas ha anat deixant seqüeles que costaran superar. La renda variable de BPA atrapada fins ara a Crèdit Suisse s’ha començat a desbloquejar i, per tant, els clients han pogut accedir als seus actius després d’un llarg estira-i-arronsa. Això no va ser possible fins el passat mes de novembre, quan Vall Banc, l’entitat constituïda per traspassar tots els fons lícits de BPA i que ha estat font d’ofertes de possibles compradors, va informar que la renda variable ja estava disponible.

Abans, però, els clients havien de fer l’últim pas, que era el d’acreditar l’origen lícit dels diners. Al 2015, molts estalviadors es van veure afectats per la intervenció de l’entitat bancària ja que van veure embargats els fons ingressats en dipòsits i en preferents. En la setmana posterior, es van produir llargues cues a les portes de BPA, amb caixers automàtics i oficines de l’entitat saturades.  Les targetes de crèdit van arribar a inhabilitar-se i els caixers automàtics no responien a la petició de treure diners o fer altres tràmits pels comptes de BPA.

L’INAF va contractar l’empresa Pricewaterhouse (PwC) per analitzar, un per un, 600 comptes de BPA. Després, es va ampliar l’encàrrec a tots els comptes de l’entitat. Els clients i treballadors del banc van arribar a manifestar-se davant del neguit sobre un futur incert tant pel que fa als llocs de treball com per poder accedir als estalvis. Pel camí, l’agència de ràting Standard & Poors va rebaixar la nota a BBB- amb perspectiva negativa. Cinc anys després, el Principat s’ha recuperat del sotrac i ara té la nota BBB amb l’opció que pugui millorar-la en cas d’una entrada a l’FMI i la signatura de l’acord d’associació amb la UE. H