L’avortament és el dret del qual més es va parlar ahir a la manifestació feminista del 8 de març, en la qual mig miler de persones, segons el Servei de Circulació, van omplir de lila l’eix comercial des de la plaça Coprínceps fins al The Cloud. Però hi ha més drets que encara estan lluny d’assolir-se. Per aquest motiu, les associacions clamen per una implicació més directa de les institucions, que són les que tenen les eines per poder canviar-ho. 
«Manca que el Govern i els comuns comptin amb les entitats», va reconèixer la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, ja que «tenim una experiència i un coneixement del qual no n’estem sent partícips». Tot això fa que «hi hagi una realitat que no arriba a les institucions».
De la mateixa manera va expressar-se la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda. «El Govern va fent els deures signant convenis, però dubtem si es posen els recursos suficients», va reconèixer, tot afegint que «cal veure si volem unes institucions que legislin i treballin pel ciutadà o uns ciutadans sotmesos a les institucions».

DRETS PER A LES DONES

 La comitiva va caminar darrere d’una pancarta que resava Defensem els nostres drets, que alhora era el lema de la concentració. Durant la lectura dels manifestos a la plaça del The Cloud, Acció Feminista va deixar clar que «existeix una discriminació sistemàtica de dones en tots els àmbits de la vida, ja sigui personal, familiar, laboral o social». Per fer-hi front, a través de la seva presidenta van demanar «mesures concretes i efectives que tothom pot implementar en el seu dia a dia». 
Mesures que passarien per la corresponsabilitat en l’ús del temps, millorant la conciliació laboral i personal. Però també amb una transversalitat de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques i treballant per erradicar la violència masclista.

MOVIMENT AMB BONA SALUT

 Les xifres van demostrar que la societat andorrana cada vegada està més conscienciada. Si bé l’any passat a la plaça Guillemó es van reunir prop de 300 persones, ahir la xifra gairebé es va doblar. Per a Escoda, «el moviment feminista està creixent perquè cada vegada hi ha més còmplices i gent que s’està afegint». «Al principi semblava que encara estàvem al nivell de dir que feminisme és el contrari del masclisme», recordava, «i ara la gent està veient que no té absolutament res a veure una cosa amb l’altra». «Hem de reivindicar i parlar», corroborava Cortés.

ESTIMAR EL PAÍS

«No estem lluitant contra Andorra, sinó contra un sistema arcaic que perpetua la violència per mitjà de la por», va sentenciar Cortés llegint el manifest d’Stop Violències. Davant l’aferrissada defensa del Coprincipat d’alguns sectors de la població, va afirmar que «no estima més la terra qui oprimeix o qui s’aferra al passat que qui vol avançar en drets». «Només des de la solidaritat es poden aconseguir canvis», va afegir Escoda

A L’ESPERA DE LA DENÚNCIA

 Preguntada per la demanda que el Govern va fer a la Fiscalia, la presidenta va assegurar que encara no ha estat notificada. De fet, i després de consultar-ho amb experts en dret, va assegurar que «si hi hagués delicte, aquest no hagués passat al país», donat que «nosaltres vam parlar d’Andorra fora d’Andorra», fent referència al mateix principi de territorialitat que empararia a les noies que avortessin fora del Principat. 
A més, tampoc seria correcte que la denúncia anés al seu nom i, per tant, no hi hauria causa jurídica, «perquè jo no he comès cap delicte, sinó que vaig anar sota l’empara de la meva associació.