Confiança, seguretat, optimisme i llicència per somiar amb el play-off com a resultat. La victòria de l’FC Andorra contra l’Oriola CF al Prada de Moles permet reunir tots els ingredients necessaris per aixecar un equip que encadenava fins a vuit partits consecutius sense celebrar un triomf. Més pel fons que per la forma, el duel d’ahir marca «un punt d’inflexió», en paraules de Nacho Castro, per un conjunt al qual l’ansietat a l’hora de vèncer limitava el seu potencial futbolístic.

D’aquesta manera, un renovat FC Andorra amb una parcel·la ofensiva radicalment diferent de la plantejada a Hèrcules, Ernest Forgas i Víctor Casadesús en substitució d’Iker Goujón i Musa Sidibé, va buscar incrementar la seva presència ofensiva en camp contrari.

Així, el nou tècnic va optar per disposar a Andrés García com a central amb l’objectiu d’organitzar la sortida de pilota tricolor i donar més fluïdesa a una fase del joc on abans els centrals es veien obligats a conduir la pilota. Amb Gaffoor i Bessone d’escuders i Loureiro i Jilmar com a carrilers amb molta profunditat, les primeres ocasions pels locals van trigar a arribar.

Així, l’Oriola va ser el primer a colpejar amb una falta executada des de l’esquerra per Chechu Flores i en la que Miguel Bañuz va treure una mà providencial per evitar la diana dels alacantins al minut 13. A continuació, l’FC Andorra tractava de dominar el partit a través de la circulació de pilota, però quedava mal parat després de perdre-la en transició defensiva, un problema que resoldria a la mitja part.

Abans, al minut 28, Forgas va estar a punt de connectar una rematada de cap a centrada de Loureiro, però li van treure en l’últim moment. Més tard, al 33’, mateixa situació amb el mateix desenllaç, cavalcada de Loureiro per dibuixar una centrada que Forgas no va poder transformar. Al 37 falta de Riverola que marxa fregant al pal i al 39, una internada de Loureiro que acaba amb un xut tou del gallec.

Atreviment i decisió

A la represa, l’FC Andorra va fer un pas endavant per aconseguir la victòria, encara que no la va poder segellar tan de pressa com volia. Per tant, amb la mateixa fórmula ofensiva, Loureiro va assistir a Víctor Casadesús al 50 per trencar la seva mancança golejadora amb un cop de cap que va foradar la xarxa contrària en impactar en un defensa i generar, així, el millor moment de joc del partit pels tricolors. Tanmateix, Nacho Castro va ordenar als seus interiors (Bover especialment) que augmentessin la seva alçada al camp com també el seu atreviment per saltar-se el guió de l’enfrontament.
 

En aquesta línia, Bover va començar a arribar pel carril interior amb l’objectiu de sorprendre la defensa rival fins a produir desgavell al sistema defensiu amb diverses internades. Precisament, quan millor estava l’FC Andorra, va arribar el gol de l’Oriola CF en una centrada lateral des del costat esquerre obra de Marín perquè Juanan Entrena fes l’un a un al 64’ en una jugada desafortunada.

Fortalesa mental

Malgrat el fort impacte emocional que podia haver suposat la diana dels alacantins, els de Prada de Moles van tenir la capacitat de refer-se i anar decididament pel partit. En aquest sentit, Nacho Castro va realitzar una ambiciosa aposta en retirar del terreny de joc a Jilmar per donar entrada a Moha i de retruc, modificar el dibuix tàctic del seu equip sobre la gespa en col·locar un 3-4-3 al minut 70. Per tant, a força de picar pedra de forma continuada, l’FC Andorra va començar a arriscar de forma clara amb un Bover molt actiu.

A continuació, mentre l’Oriola buscava refusar tots els atacs tricolors amb un 4-4-2 ben compactat, Bover va executar una falta precisa per regalar una assistència de gol a Casadesús al 74’. El davanter, que es trobava sol a dins de l’àrea, va engaltar una rematada molt plàstica per superar al porter Marcos Morales i tornar a posar per davant als del Principat. Des d’aquell moment, l’FC Andorra va fer un pas enrere per buscar la velocitat als peus de Moha, però el senegalès no va estar gens encertat en la seva presa de decisions i va fer malbé diversos contracops que podien haver significat el tres a un.

La gestió de l’avantatge a través del circuit de passades no va ser la millor, ja que als jugadors de Nacho Castro els hi falta un pèl de confiança, però finalment, l’FC Andorra va aconseguir una victòria per deixar enrere els fantasmes del passat i començar a posar els fonaments d’un nou projecte que suma un triomf i un empat fins al moment.