Les dones andorranes van ser de les últimes a poder participar en la vida pública i política. Després de molt demanar, l’abril del 1970 el Consell General els va concedir el dret a vot i, tres anys després, el dret a ser escollides. Tot i que aquestes conquestes ja s’han assolit, la idea d’una falsa igualtat és molt potent avui en dia. 
Tant que amaga situacions com la poca representació femenina als consells d’administració i de direcció de les empreses, del 18,5% i del 23,6% respectivament al 2018 segons dades publicades per l’associació Acció Feminista. O a la bretxa salarial de 529 euros al 2018 segons dades del CRES, afavorida per sectors laborals poc valorats i històricament feminitzats com l’àmbit de la neteja. Es pot fer quelcom per continuar caminant cap a una igualtat efectiva?

LES DADES

Si bé per poder avançar és necessari saber des d’on es parteix, «un dels principals problemes que tenim és que no hi ha dades» reconeix la Cap d’Àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras. Per això, des de la recentment creada Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana s’ha posat en marxa l’Observatori de la Igualtat, en funcionament des d’aquesta setmana.
«Desplegarem la part reglamentària per analitzar quines són les dades de què disposem actualment», assenyala el Secretari d’Estat, Marc Pons, «per veure quines són les que es reclamen en l’àmbit internacional», per complir amb els compromisos signats als tractats. Però també per «assolir altres temes que hem de contemplar a la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones», va afegir. 

LA LLEI

L’Administració ja va constatar que llei d’Igualtat de Tracte i no Discriminació del 2015 es quedava curta per acabar amb les desigualtats de gènere. Per això treballa en una nova llei, que arribarà al Consell General a finals d’any. Ara per ara «estem allistant mesures concretes per poder-les consensuar en el si de la societat», explica Pons, tant «amb les entitats com amb la ciutadania en general».
El redactat de la llei començarà a l’estiu i s’allargarà fins al mes de setembre. La feina acaba de començar, però les associacions feministes ho tenen clar.

LA CONCILIACIÓ

Que una persona pugui tenir temps per treballar i alhora invertir en el seu temps lliure és clau, però més si aquesta ha d’encarregar-se d’una família. Per a les associacions, més temps lliure no implica augmentar coneguda com doble jornada de les dones, sinó que «la conciliació realment és dels dos», apunta la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda. Uns avenços «que reverteixen en tota la societat perquè donen l’oportunitat als homes de poder cuidar», afegeix.
Com que la família és l’inici de la vida d’un infant i on es forgen pensaments i prejudicis, Acció Feminista aposta per «baixes de maternitat i paternitat de sis mesos, intransferibles i obligatoris», descriu Antònia Escoda. D’aquesta manera, el repartiment de tasques seria més efectiu i sorgiria de manera natural. Actualment la baixa per a la mare és de 5 mesos i la del pare de 28 dies.

La conciliació és clau per a les associacions, ja que permet un millor repartiment de les cures entre l’home i la dona

LA VIDA LABORAL

Fa tres anys que l’àrea d’Igualtat treballa en la implantació de plans d’Igualtat dins de les empreses, que afavoririen una major conciliació. Hi ha una dotzena d’empreses en formació, la majoria ja amb reglaments, que suposen el 0,13% d’establiments comercials, segons dades d’establiments totals d’Estadística. La nova llei inclourà l’obligatorietat de totes les empreses de disposar un Pla d’Igualtat. Aquelles que no vulguin complir podran ser sancionades.
D’altra banda, des d’Acció Feminista aposten per una estipulació dels salaris en funció de les tasques a desenvolupar, i no per categories. «Quan ho fas per categories sempre hi ha discriminació, com la diferència entre senyora de la neteja i agent de superfície», apunta Antònia Escoda.

La conciliació és clau per a les associacions, ja que permet un millor repartiment de les cures entre l’home i la dona

LA VIOLÈNCIA SEXUAL I REPRODUCTIVA

Les associacions volen la despenalització de l’actuació en els tres supòsits bàsics, com són la violació, la malformació del fetus i el risc per a la vida de la mare. El PS en campanya electoral va afegir un quart, que tindria en compte la situació econòmica de la família.
La violència reproductiva també es dona en altres àmbits. Com en la l’àmbit sanitari, on les dones poden patir violència obstètrica en un moment tan delicat com és el part. «Parles de violència obstètrica i penses en una agressió», explica Antònia Escoda, «però és tan senzill com que no et donin la informació o que, amb la idea de culpabilitat i de la seguretat del teu fill, t’indueixen a fer el que els hi convingui a ells».
Tot i que no implica directament aquest tipus de violència, el 40,9% dels parts que es desenvolupen a l’Hospital són a través de cesàries segons dades del SAAS, lluny dels percentatges que recomana l’OMS i que ronden entre el 10% i el 15%. 

L’EDUCACIÓ

L’educació és per a les institucions un dels aspectes clau per disminuir les discriminacions per motiu de gènere. Per això, des de la secretaria s’està treballant per implantar la figura de l’agent d’igualtat als centres, que complementarà els tallers que es duen a terme un cop a l’any.
Tot i això, «és treball de tota la comunitat”, assegura Porras, apostant per una «coeducació d’igualtat». Per aquest motiu també s’han fet xerrades a les Ampes i  grups de pares, «treballant en la no segregació o amb un canvi dels rols de gènere que encara s’estan donant», afegeix.

LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El Servei d’Atenció a les víctimes de Violència de Gènere va atendre entre els mesos de gener i octubre del 2019 a 286 dones. Amb tot, comptant des del 2006, l’Administració sumava 1255 casos. Des d’Igualtat apunten que estan treballant amb el ministeri d’Educació per millorar els protocols de detecció. També amb els comuns, per estipular «quines preguntes han de fer i quines no en la primera intervenció i com han de derivar».

LA HISTÒRIA

Els llibres d’Història recorden a Arnalda de Caboet i la seva filla Ermessenda en l’enrevessat conflicte que va acabar amb la signatura dels Pariatges. Però pocs fan esment al paper de la monja Anna Maria Janer, una de les primeres a instaurar un model educatiu relativament reglat a Andorra fa més de 150 anys. Amb l’objectiu de rescatar tots aquests personatges de l’oblit dels segles, la Secretaria d’Estat s’està plantejant participar en la construcció del relat històric del Principat, que actualment està duent a terme el Ministeri de Cultura.

LA LLUITA

La guerra de les dones no va començar abans-d’ahir, però tampoc significa que no s’hagi acabat. Especialment per una part, tenint en compte que les dones majors de 20 anys no andorranes representen el 32,5% de la població. No hi ha data per a la igualtat efectiva, però sí dependrà de les passes que es donin conjuntament.