Medallista olímpic als Jocs de Barcelona’92, Jordi Arrese va decidir engegar una nova aventura esportiva com a entrenador de Vicky Jiménez. L’extenista, conjuntament amb Joan Jiménez, és l’encarregat de guiar, formar i dur a terme el procés de millora de l’esportista més brillant i precoç del Principat. 

–Quan va començar a treballar amb ‘Vicky’ Jiménez?
–Vaig arribar a l’abril. De fet, al principi tenia els meus dubtes, perquè ella tenia 13 anys i jo ja feia anys que no treballava amb ningú de manera específica. He treballat amb la Federació Catalana de Tenis, però mai abans havia tingut un projecte així d’important fins que no vaig topar-me amb ella. La Vicky és una esponja, mai he entrenat a algú amb aquesta rapidesa mental. La seva capacitat d’aprenentatge és extraordinària i veu molt ràpidament on ha de millorar i què ha fet bé o malament.

–Per què va decidir endinsar-se al projecte?
–Tinc una molt bona relació d’amistat amb el Joan, però el que de veritat em van convèncer va ser l’educació que li donaven. La majoria de pares tenen una idea equivocada sobre com protegir als seus fills. He vist a entrenadors de números u protegir-los excessivament, com si fossin dins d’una bombolla. En canvi, el seu pare i la seva mare sempre li han dit les coses reals a la Vicky. Li han dit la veritat i això ha fet que guanyés més fortalesa mental. Una de les coses que he après després de viatjar amb Toni Nadal és que Rafa Nadal és així de fort per la transparència del Toni.

–Els experts diuen que la seva principal qualitat és el seu caràcter competitiu.
–Té una capacitat de sacrifici espectacular i un gran poder de decisió. Ella té clar que vol ser tenista professional i això la condueixi a ser molt competitiva i tenir un gran caràcter.  A vegades les coses no li surten i per mentalitat i lluita les acaba tirant cap endavant. Té un talent innat i com més armes tingui, més poder tindrà pel futur.

–Quines eines ha introduït al seu joc en els últims mesos?
–Quan vaig arribar vam marcar pautes molt específiques per millorar el servei i la dreta. Ara és més agressiva al joc, va més a dins i ha dut a terme un canvi de registre per afegir més determinació a la restada. Hi ha altres aspectes com el revés que ja tenia molt dominat. Encara pot canviar en detalls com els canvis a la dreta o les boles baixes, però amb l’edat que té (14 anys), seria impensable que no tingués coses a millorar. A més, en ser esquerrana, té un potencial encara més gran. 

–Què ha millorat concretament?
–Al servei tenia certes dinàmiques amb les cames on les flexionava massa i per aquest motiu no podia impulsar-se més. A més, abans pujava massa el colze i això li dificultava rotar. Ara ens hem marcat fer un canvi d’empunyadura. 
 
–Què li pot aportar un canvi d’empunyadura?
–Depèn de com agafis la raqueta pots potenciar més o menys el teu joc. Ara apostem per una empunyadura continental que li donarà més velocitat que, en teoria, hauria de facilitar que colpegés més fort la pilota i explotés el tallat, ja que en ser esquerrana, pot ajudar-la a treure de la pista a les dretanes. Per exemple, el que més li molesta a Rafa Nadal és enfrontar-se a un esquerrà.

–Què utilitzeu per transmetre-li aquest coneixement?
–La imatge i els vídeos són fonamentals. És un mètode d’aprenentatge que fem molt amb la Vicky. Les imatges ajuden al fet que sigui conscient del que fa i així visualitza on es troba el marge de millora.

–Quin és el sostre de la ‘Vicky’?
–Que amb 14 anys sigui la número dos del món sub-18 no significa que vagi a ser una gran jugadora. Té un camí molt llarg al davant que ha de recórrer a través del treball diari i una gran mentalitat. La vida del tenista és curta i passa molt de pressa. El que ha fet és extraordinari, però no hem de perdre la perspectiva.

–El Govern la va rebre després de guanyar l’Open d’Austràlia, però el país necessita millorar les seves infraestructures.
– Quan vaig veure a la ministra li vaig demanar que la cuidés perquè no tenim res igual. A casa seva han fet un gran esforç econòmic i si volen que arribi al màxim nivell professional necessita un important suport econòmic per mantenir el seu grup de treball.