La Taula d’Habitatge va ser l’escenari ahir d’un dels primers grans –i previsibles– xocs entre el Govern i la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili. La representant socialdemòcrata va mostrar ahir les seves desavinences arran del procediment amb què vol impulsar l’Executiu sobre la llei de l’Institut de l’Habitatge. La representant va reclamar, entre altres coses, que els comuns haurien de disposar del text que conforma l’esborrany de llei de creació de l’Institut de l’Habitatge abans que entri a tràmit parlamentari. 

En aquest sentit, Gili es va mostrar «decepcionada» després d’assistir a la reunió. Va expressar que considera que l’hipotètic fet de poder-la fonamentar entre els organismes comunals, els grups parlamentaris i el Consell General aportaria «coses positives» que permetrien treballar «de manera constructiva per fer la millor Llei». En aquest sentit, va considerar que «si mai es desestima passar aquest text als comuns serà un greu error», ja que el «projecte de llei els implicarà en moltes coses, perquè aquest Institut, ho han verbalitzat així, té per objectiu potenciar la col·laboració entre Govern i comuns». Així doncs, va remarcar la idea que la Taula d’Habitatge ha de servir «per una cosa que no sigui merament expositiva, sinó que sigui realment un grup de treball constructiu, que permeti aportar coses a tothom». Amb la mateixa intenció de poder participar en l’elaboració de la llei, va demanar més temps per tractar-la. 

En resposta a totes aquestes demandes, Víctor Filloy, ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, va manifestar que es traslladaran les línies generals del projecte de llei als comuns, però no el text definitiu. Va considerar que amb les idees generals, els comuns veuran «si ja es dona cobertura a totes aquestes inquietuds que manifesten».

 En aquest sentit, Filloy va destacar que «no volem convertir la Taula en un segon Consell General on es puguin fer esmenes». En referència a la petició de temps «extra» de Gili, el titular d’Habitatge va afegir que «el calendari és el que tenim, el nostre compromís és aquest primer trimestre de l’any. Després, com sabeu, hi ha tot un termini de tràmit parlamentari. Però tornar a retardar el text és inacceptable».

Finalment, Gili va afirmar que «si la Taula d’Habitatge va ràpid i funciona, col·laborarem, participarem i aportarem tot el que sigui necessari», però «si el Govern s’adorm» el comú d’Escaldes-Engordany treballarà dins les seves «possibilitats econòmiques, de recursos humans» i dins de les seves competències. 

Taula Nacional de l’Habitatge / La trobada que va tenir lloc ahir a l’edifici del Govern va reunir a alts càrrecs de l’Executiu que es van marcar com a objectiu «debatre i avançar en l’anàlisi sobre la situació actual del mercat d’habitatge de lloguer», segons va destacar l’Executiu en un comunicat posterior.

Víctor Filloy, que va presidir la Taula, va explicar que a la reunió s’hi van «presentar les línies generals de la llei del futur Institut Nacional de l’Habitatge», es va aprofundir en el conveni signat amb FEDA «per tal d’obtenir dades reals dels comptadors de la llum i obtenir més informació sobre el mercat del lloguer». També va explicar que es va posar «al dia» el compromís de signar un conveni amb l’Institut Metropolità de Barcelona «per poder treballar en les dades de les què disposem al país en matèria d’habitatge, centralitzar-les i orientar-les, i així disposar d’indicadors fiables que permetin establir polítiques d’habitatge». Finalment, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va «exposar les línies de la nova certificació energètica». 

Pel que fa a les mesures amb les quals ja s’està treballant, Filloy va recordar que l’Oficina de l’Habitatge està en funcionament des de fa dues setmanes i que de moment s’hi han adreçat 22 persones. També va explicar que una altra de les mesures que porta la llei és la creació d’un fons publicoprivat que servirà per «dinamitzar el mercat de lloguer residencial i permetrà rehabilitar edificis» de propietaris que no tenen prou capacitat financera. Per fer-ho, caldrà que aquests pisos siguin residencials estàndards, amb un lloguer accessible i amb un manteniment d’una sèrie d’anys al mercat. En aquest sentit, el pressupost del 2020 preveu 4,2 milions d’euros per a la creació d’habitatges socials. Filloy també va voler recordar la importància de la llei de mesures urgents que protegeix a les persones en els seus lloguers: «no se’ls pot fer fora i no es pot augmentar el lloguer més enllà de l’IPC».