Gràcies a una llacuna jurídica, a Suïssa no és il·legal ni cultivar ni vendre cànnabis amb baix contingut de THC (el principal constituent psicoactiu). De fet, la possessió de fins a 10 grams està despenalitzada i es permet el seu ús medicinal, sempre que així ho recepti un metge. Tot i això, és difícil d’aconseguir i només uns pocs pacients reben el consum de cànnabis com a teràpia. Al Canadà, en canvi, el consum és legal tant per a finalitats recreatives com medicinals des de l’any 2001 i la producció de llavors, grans i fibra està permesa sota llicència del Departament de Salut Pública Nacional. La Llei Federal de Cànnabis va entrar en vigor el 17 d’octubre del 2018 i va convertir el Canadà en el segon país, després de l’Uruguai, en legalitzar formalment el cultiu, possessió, adquisició i consum de cànnabis i els seus subproductes. 

Aquests podrien ser els models sobre els quals Andorra es podria emmirallar, segons va reconèixer ahir la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, durant la seva compareixença en la comissió legislativa per presentar les línies estratègiques del Departament d’Agricultura. «La Taula de Treball [formada pels ministeris de Medi Ambient, Interior, Salut i Economia] està en una fase molt inicial. Estem mirant què fan altres països, com Suïssa o el Canadà, per saber quina normativa es podria aplicar, però encara no podem avançar res», va reconèixer Calvó, a petició d’una pregunta de la consellera de Terceravia, Carine Montaner, sobre la possibilitat real que empreses farmacèutiques s’instal·lin al Principat, justament, per tractar al cànnabis amb finalitats medicinals.

Així mateix, la ministra va insistir que aquest és només un «element més» de tot el full de ruta que el departament preveu per tal de diversificar l’agricultura del país. «És un projecte que s’està estudiant com els altres i que ens han presentat des del sector privat», va recordar Calvó. Malgrat assegurar que no «ens estem inspirant en cap exemple concret», sí que va admetre que hi ha «models d’èxit»–com els de Suïssa o el Canadà–, que es podrien adaptar a la legislació andorrana.

Amb tot, la màxima responsable de la cartera de Medi Ambient va recordar que aquesta no és l’única alternativa que hi ha damunt la taula per pal·liar les pèrdues en la indústria del tabac tradicional, ja que també s’està plantejant la introducció de la biotecnologia en el sector o la plantació de nabius.

Menys de 30 anys

També des de terceravia, el conseller Joan Carles Camp va acusar l’acord d’associació d’haver «tocat de mort» els tabaquers del país i va alertar que abans que passin els 30 anys de transitòria que ha donat la Unió Europea (UE) perquè es reguli la situació del sector, aquest ja s’haurà arruïnat. Calvó li va respondre que, més enllà de l’acord d’associació, la principal amenaça de les pèrdues econòmiques per la venda de tabac és «senzillament» el canvi d’hàbits de la societat a escala internacional i que tots els Estats impulsen campanyes públiques encarades a disminuir el seu consum, i «això té un impacte més important que la pròpia negociació amb la UE». A més, la ministra va afirmar que el Govern no busca un «substitut estrella» de les cigarretes, sinó que intentarà oferir un «ventall de possibilitats destinades a obtenir diverses línies d’ingressos, com altres cultius, que substitueixin els del tabac».