El ministre de Salut, Joan M. Benazet, assegura que «si ens trobem amb una pacient que està amb una complicació greu de l’embaràs» en una situació on «la seva vida corre perill», el sistema sanitari «pot actuar» sense por, donat que «no hi ha cap supòsit il·lícit per part del Codi Penal». Aquestes afirmacions les va fer en el reportatge El mirall andorrà, emès ahir a la nit per Televisió de Catalunya.
Les declaracions del ministre de Salut van venir precedides pel testimoni d’una noia que va tenir un embaràs de risc. Tal com ella va explicar, la ginecòloga que l’atenia no li va oferir cap ajuda, ja que «preferia que parís un ésser viu però vegetal i que jo morís durant el part, que avortar». Per això va haver de viatjar fins a l’Hospital Clínic, on li van practicar l’avortament, fent-se càrrec de totes les despeses mèdiques perquè la CASS no li va donar cobertura sanitària. «Sempre preval la vida de la mare sobre el fetus», va recalcar Benazet, «això ha de quedar clar i transparent».

El mirall andorrà va recollir el testimoni de sis dones que, per diferents motius, es van veure obligades a avortar. Totes elles coincideixen en la por que els hi va suposar haver de fer-ho, moltes vegades amagant-ho fins i tot a les famílies. També l’angoixa i el patiment que els hi suposava no tenir informació ni de la clínica, ni dels efectes que l’operació tindria en el seu cos. Però sobretot la pressió d’haver d’amagar-ho per estar cometent un delicte.

PROBLEMA SANITARI

Per a les associacions feministes, la situació comportaria un «problema sanitari» per a les noies, però també per als professionals de la salut, als quals el Codi Penal també castiga si indueixen a l’avortament. Així ho va explicar la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda, al mateix temps que la metgessa Júlia Martínez-Illescas coincideix que «la vida que s’ha de defensar és la de la mare».

FRAGILITAT

Enmig de les negociacions amb la Unió Europea, un canvi de sistema comportaria bloquejar el país durant quatre anys, va refermar el ministre Portaveu, Eric Jover. «Ens hi juguem el futur, no és el moment de bloquejar el país», va afegir.

La idea de la fi del Coprincipat va ser defensada per personatges rellevants com Jordi Farràs i Maria Reig, tots dos implicats en la redacció de la Constitució, l’advocat Alfons Clavera o les conselleres generals Eva López i Mònica Bonell. Tots ells resumien la qüestió entre avortament o fi del Coprincipat. «L’excessiu purisme va en contra de la resolució pràctica de problemes», va assegurar el Raonador del Ciutadà, Marc Vila sent conscient que l’única excepció en el respecte dels drets és la interrupció voluntària de l’embaràs. Des dels organismes internacionals van deixar clar que volen que al Principat «es pugui actuar en els tres supòsits bàsics», va explicar la vicepresidenta de la Cedaw, Gladys Acosta. Fet que Andorra ja ha acceptat als tractats internacionals, encara que les declaracions vagin en contra del codi penal del país.