La presentació del Servei Integral d’Atenció a la Dona i la voluntat del Govern de refermar la seva legalitat van deixar entreveure per a la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda que «donar informació no és il·legal». «Que [l’avortament] sigui delicte ens afecta a tots», va denunciar, provocant «una manca d’informació» que acaba sent «un problema sanitari d’Andorra». En aquest sentit, la despenalització de l’avortament comportaria segons Escoda la possibilitat de «poder programar i organitzar la sanitat del país», fent desaparèixer «la por del col·lectiu sanitari» . Ho va dir ahir en l’acte de presentació de les activitats per al pròxim 8 de març, quan es durà a terme una manifestació conjunta amb la implicació d’Stop Violències i l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA).

La protesta s’iniciarà diumenge vinent a les cinc de la tarda a la plaça Coprínceps d’Escaldes-Engordany. D’allà sortirà la comitiva, formada per les tres associacions i altres persones que s’hi vulguin afegir, fins a la plaça del The Cloud. Un cop allà, es llegirà un manifest i es duran a terme diferents activitats.

«Si hi ha un país on hi ha poca diferència entre el nombre de dones i dones que treballen, aquest és Andorra», va explicar Escoda, deixant clara la importància de reivindicar des dels carrers el dia internacional de la dona treballadora. Una societat on «les dones estan als llocs més soferts, com al comerç, o més mal pagats com l’hostaleria o el treball domèstic», va afegir. Per aquest motiu va considerar cabdal lluitar per una conciliació laboral i familiar que la darrera llei laboral «va fer recular els drets».

Encara que s’hagi planificat a les cinc de la tarda, les tres organitzacions convocants són conscients que faltarà molta gent que treballa al sector del comerç. Un fet que, com va dir la membre d’Stop Violències, Marta Garcia,  es deu al fet que «vivim esclaus del turisme, però aquest, com passa a altres ciutats, també pot adaptar-se als horaris que es marquin». 

POCS AVENÇOS

Els grups feministes són conscients que «des de l’any passat s’han aconseguit pocs drets» i, per això, Antònia Escoda va afirmar que «continuarem lluitant». Si vé l’edició passada va coincidir amb campanya electoral i «hi havia molts polítics», enguany no han rebut encara suport de cap partit polític.

«Tenim una visió cultural on la dona està tipificada a fer tot un seguit de tasques», va explicar la presidenta de l’IDHA, Elisa Muxella referint-se a les tasques de cura, ja siguin a casa on en la dedicació cap als infants. Una manera de pensar que per a ella «no canviarà amb una llei, sinó amb molta formació i educació».

«Primer volem que es despenalitzi i després que s’aprovi en els tres supòsits bàsics [violació, risc de la mare i malformació del fetus]», van afirmar des d’Stop Violències. En aquest sentit, Garcia va assegurar que «no acceptarem cap altra alternativa».

CANVI EN LA CONSTITUCIÓ

Muxella va deixar clar com a presidenta de l’IDHA que el canvi de la Constitució es factible degut a un article inclòs dins de la mateixa normativa. «Hi ha un clam important de la societat i de les dones vers la despenalització de l’avortament», va assegurar. Un crit que no vol dir «obligar a avortar», sinò «que en el cas que la dona cregui que ho ha de fer perquè no té cap altre alternativa, ho pugui fer», va afegir. Amb tot, Muxella va deixar la última paraula als juristes, que són les persones encarregades d’explorar aquesta via.

La CEDAW, «sorpresa» per la reacció del Govern

«Tant la CEDAW com associacions governamentals vinculades» es van quedar «sorpreses» i «preocupades» per la «reacció que va tenir el Govern» en conèixer les conclusions de l’informe dut a terme per l’associació Stop Violències el passat mes d’octubre a Ginebra, va explicar ahir la membre de l’agrupació Marta Garcia. L’informe es va fer «seguint les directrius de la Cedaw» i «fora del Principat amb casos atesos per Stop Violències», va afirmar Garcia. Aquest va ser un dels motius pels quals l’executiu va demanar a la fiscalia que investigués a la seva presidenta, Vanessa M. Cortés, un fet del qual posen en dubte «si hi ha jurisprudència». Investigació de la qual encara no tenen informació, com tampoc en tenen de la demanda per l’actitud que va tenir en la manifestació proavortament del passat setembre.