• Hortoland canvia la galeria per Arts Global, projecte pioner per a joves creadors

L'artista nord-americana inaugura aquest vespre la mostra Envols a la galeria Art-Vall Foto: TONY LARA

Tretze temporades ha durat l'aventura artística d'Art-Vall. Tretze anys en què han desfilat per la galeria que Marie-Jo Hortoland regenta a la capital prop de mig centenar d'artistes de totes les tendències i disciplines, amb un lloc de privilegi per a patums com ara Romà Vallès, Will Faber i Carles Planell. Tot això s'acaba: l'artista nord-americana Pascale Founier inaugura avui Envols, l'última exposició de la galeria. Quan tanqui, el 8 de gener, s'haurà acabat aquesta història, i amb Art-Vall desapareixerà una de les quatre sales comercials que sobrevivien al país. Ja podem mimar les tres que queden –Riberaygua, Art al Set i Ara Art–perquè, a aquest pas, ens quedarem sols.

Hortoland ho deixa, sí, però no del tot. Tornarà a finals del 2011 –diu– al capdavant d'Arts Global, una iniciativa inèdita i d'abast internacional que pretén vincular professionals del món de les arts –comissaris, galeristes, crítics, curadors– i inversors dels països mediterranis per donar a conèixer els creadors emergents a una i altra riba. La galerista, recentment nomenada vicepresidenta del capítol francès d'Arts Global, pretén involucrar-hi també professionals del país per exportar els artistes andorrans a través del circuit d'exposicions, tallers i seminaris que aquest consorci programarà regularment. Els primers fruits d'Arts Global els tindrem, diu, l'any que ve. A veure.

De moment, el cant del cigne d'Art-Vall corre per compte de Fournier, que compareix amb una sèrie de pintures i –sobretot– escultures, inspirades en la dona-ocell, l'enigmàtic personatge que l'ha col·locat en el mapa artístic europeu. Mirin bé, perquè de seguida els vindran al cap parentius remots i no tan remots: per començar –ella mateix ho adverteix– els guerrers de terracota de Xi'an; però també les instal·lacions del desaparegut Juan Muñoz i –en les peces més petites, ella en diu simplement Ocells– el món oníric, surrealista, de Niki de Saint Phalle, la recent inquil·lina del Museu del Tabac. Ben mirat. les dones-ocell de Fournier també evoquen, ni que sigui vagament, els personatges urbans que Steve Gibson va plantar ara fa un parell de temporades al CAEE, Molts cosins germans, ja es veu, per a una proposta que combina les peces de resina –en gran format, mida quasi natural com les que apareixen en la fotografia d'aquí dalt– amb el gres cuit de la sèrie Matèries calcinades,envols de gres treballats a la manera clàssica però –atenció– passats després per la foguera.

El resultat d'aquesta dèria piròmana són unes figures recremades, grises i inquietants, que semblen sortides d'un malson postapocalíptic de Cormac McCarthy, i que neguen la ingravidesa, la lleugeresa, el colorisme i l'optimisme existencial que emana dels envols gegants. Diu Fournier que les seves criatures són en el fons retrats d'ella mateixa i que, com els guerrers de Xi'an, no n'hi ha dos d'iguals. Per cert, si hi detecten alguna reminiscència teatral, no erren: va començar la seva carrera com a escenògrafa i, de fet, els seus envols, tenen un efecte catàrtic instantani. Provin, provin.

Per a més informació consulti l'edició en paper.