La llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, la Litecc, preveu que en els pròxims anys el país canviï part dels combustibles fòssils que s’utilitzen per escalfar els edificis o generar electricitat, per fonts d’energies renovables. La majoria de ciutadans sap què és l’energia solar o l’eòlica, però n’hi ha un altre, menys coneguda, que tindria un gran potencial al Principat: la biomassa. Aquest recurs, que es pot aconseguir fàcilment als boscos andorrans, permetria reutilitzar la fullaraca, els arbres caiguts i les restes de la poda, que d’un altre manera no s’haurien aprofitat. 

Però el que podria ser la millor solució per donar sortida a les restes orgàniques i fomentar la neteja dels boscos, s’està enquistant pel conflicte d’interessos que s’ha generat entre els comuns d’Ordino i de Sant Julià de Lòria. Fa tot just una setmana es feia pública la voluntat de la parròquia ordinenca d’acollir una planta de fabricació d’estelles per a biomassa, sense tenir en compte que el Pla Sectorial d’Infraestructures Energètiques preveu la ubicació d’aquesta planta a Sant Julià de Lòria.

Des del comú d’Ordino es va confirmar a EL PERIÒDIC que «la voluntat de tirar endavant la proposta és ferma i fins i tot s’ha apartat una part del pressupost comunal d’enguany per posar-la en marxa». L’administració tindria la voluntat d’iniciar el projecte «si pogués ser, aquest any mateix», tot i que van admetre que encara no s’ha fet cap estudi de viabilitat.
 

Majoral: «La planta ha d’anar a la nostra parròquia, és el que hi ha previst i estipulat al Pla Sectorial d’Infraestructures dissenyat pel Govern»

Per la seva banda, el cònsol major de Sant Julia, Josep Majoral, va assegurar a aquest rotatiu que «la planta ha d’anar a la nostra parròquia, és el que hi ha previst i estipulat al Pla d’Infraestructures dissenyat pel Govern». Majoral va insistir en que la construcció de la planta «estava dins el nostre programa electoral de les passades eleccions comunals» i que el comú d’Ordino hauria d’aclarir si pensen fer «una planta d’estelles o de pellets ja que, a nivell econòmic, la seva construcció té un cost molt diferent». En qualsevol cas, el cònsol major lauredià va remarcar que «s’hauria de mirar de construir una sola planta de fabricació de biomassa si es volen optimitzar els recusos econòmics».

La força del reaprofitament /
La biomassa necessita ser tractada prèviament per poder ser útil. Els residus orgànics dels boscos s’han de transformar primer en estelles o pallets per cremar-se a la caldera que, conectada a un generador, convertirà aquella escalfor en energia. Actualment la que es fa servir a Andorra s’ha d’importar perquè no existeix cap proveïdor nacional al Principat i tenir una planta pròpia, no només generaria llocs de treball sinó que mantindria els boscos nets. En aquest sentit, el president d’Apapma, Carles Iriarte, denunciava que «durant molts anys els comuns han ignorat la seva obligació de mantenir nets els boscos, que són terrenys de gestió comunal».
 

Iriarte: «Sigui com sigui, el projecte és positiu per al país perquè obligarà als comuns a fer la neteja periòdica dels boscos»

El fet d’aconseguir la biomassa al país, «faria que les administracions s’interessessin per aquesta tasca i així la riquesa medi ambiental es mantindria sana», detallava el president de l’entitat ecologista. Iriarte va deixar clar que «en cap cas es talarien arbres, sinó que amb la fullaraca i les restes de la poda n’hi hauria prou per fabricar les estelles». Des d’Apapma es dubta de si amb la producció pròpia n’hi hauria prou per assumir la demanda nacional, però «sigui com sigui, el projecte és positiu perquè obligarà als comuns a fer la neteja periòdica de les zones forestals».

Energia verda /
Així com el Pla d’Infraestructures preveu la planta d’estelles a Sant Julià, també inclou la construcció d’una central d’energia amb biomassa a la parròquia de Canillo, però cap de les dues tenen data al calendari. La infraestructura del comú canillenc cobriria el 2% de la demanda d’energia tèrmica nacional.

Una planta de biomassa de tamany mitjà permet evitar 200.000 tones de CO2 l’any, el que emetria una central tèrmica de combustible fòsil. Segons FEDA, la futura planta de cogeneració del Pas de la Casa, farà servir biomassa per produir energia, mentre que la de Soldeu es nodreix amb gas natural i la de la Comella, amb combustió de residus.