Les matrícules són un element que porten els vehicles per identificar-los. L’aparició de les plaques metàl·liques és una circumstància que es produeix per la popularització dels vehicles de motor, que van veure créixer exponencialment el seu nombre amb la producció en cadena de les fàbriques. A Andorra les primeres van sorgir a la dècada dels anys 30 del segle passat, i amb el pas de temps han anat evolucionant, com aquesta setmana recordava la Viquipèdia en català.

Aquelles primeres matrícules tenien fons blanc i les inscripcions en negre, compostes per quatre xifres i el distintiu AND a l’esquerra, o bé a dalt si la placa era quadrada i no rectangular. Posteriorment es va introduir l’escut d’Andorra. L’any 1989 es van ampliar el nombre de números, passant-ne a cinc. El 2011 va sorgir la codificació que hi ha actualment, amb un canvi de tipografia de les xifres, que van passar a ser més estretes. A més, sota els nombres està inscrit Principat d’Andorra en lletres majúscules i en color blau. Sota l’escut, també en blau, hi ha l’identificatiu AND. Les andorranes són unes plaques que es reconeixen fàcilment a simple vista, ja que la dimensió és inferior a les de quasi la totalitat dels països europeus, que les tenen estandarditzades.

Tipologies

No totes les matrícules actuals són iguals, depenen del tipus de vehicle i de les seves funcions. A més de les d’automòbils, furgonetes, camions i autobusos, hi ha les de ciclomotors i motocicletes. També les que tenen un caràcter temporal, que no porten l’escut d’armes i sí dos requadres vermells a cada costat de les xifres. A la part esquerra està escrit MT de matrícula temporal, mentre que al de la dreta apareix la data de caducitat de la temporalitat. La dels vehicles de prova tenen el fons verd i les lletres i xifres en vermell. Els de cos diplomàtic, cap de missió diplomàtica i cos consular tenen un fons blau i lletres blanques, podent-se llegir CD abans de les xifres, mentre que les d’administratius i tècnics d’ambaixada també són blaves, però amb una tonalitat més fluixa i una A davant els números. Els vehicles oficials porten el color de la bandera i els caràcters en negre.

De vehicles antics i de museus hi ha dos tipus, o similars a les actuals però sense lletra ni l’AND, o bé amb fons vermell i inscripció en negre. Els vehicles especials i les motos de neu són semblants, sense lletra i les xifres en vermell, amb l’escut i en blau la inscripció de Principat d’Andorra i el tipus de vehicle. Com en altres països, una de les novetats que es va produir aquesta dècada va ser la de personalitzar les matrícules, que han de seguir una reglamentació concreta, com entre d’altres, com que no es puguin emprar només xifres i en el cas de tenir quatre números, haurà de portar un mínim de dues lletres per no coincidir amb una altra matrícula de les estàndard. Tampoc poden portar signes d’estat, marques registrades o combinacions que formin paraules o expressions contràries a la moral i l’ordre públic. Totes les plaques nacionals les produeix l’Automòbil Club d’Andorra per concessió del Govern.