Escaldes-Engordany
«Andorra ha patit de primera mà les activitats il·lícites del règim de Maduro»
L’ambaixadora de Guaidó al Principat concedeix la seva primera entrevista
Amb el nomenament de Carmen Alguindigue com a ambaixadora de Veneçuela a Andorra es va produir una duplicitat inèdita en el càrrec. Alguindigue va ser designada pocs dies després que el Govern de Toni Martí reconeixés Juan Guaidó com a president interí de la República Bolivariana, competint així amb Héctor Mujica, l’ambaixador oficial i de la confiança de Nicolás Maduro.
–Què suposa ser ambaixadora de Veneçuela a Andorra?
–Suposa l’enorme responsabilitat de representar un Estat, l’única institució legítima del qual és l’Assemblea Nacional, que des del 1999 fa front a un règim que ha manipulat l’ordre constitucional per a destruir els nostres valors democràtics i l’estat de dret, utilitzant les nostres riqueses, la corrupció, la violació de drets humans i la destrucció ambiental.
–Com va conèixer Juan Guaidó?
–Com la majoria dels veneçolans: a través del treball constant dels últims anys per recuperar el nostre país.
–Pels que no la coneguin, qui és vostè?
–Soc l’ambaixadora de Guaidó. Formo part dels prop de 5 milions de veneçolans que hem hagut de deixar un país que no està en guerra, però que es posiciona com el segon en desplaçaments, després de Síria. També soc una dels més de 40.000 perseguits polítics i una de les 14 dones del grup de 36 representants diplomàtics designats per l’única institució legítima a Veneçuela: l’Assemblea Nacional.
–Quina validesa real té el seu càrrec tenint en compte que es duplica amb l’ambaixador designat per Maduro?
–Tots els representants diplomàtics designats per la legítima Assemblea Nacional tenim la plena validesa que dona la pertinença a una Veneçuela apegada a l’ordre constitucional, decent i digna que ha ofert una estoica resistència a la barbàrie dels últims anys. És inacceptable concebre que qui representa un règim dictatorial, còmplice de grups criminals i terroristes, que menteix i provoca pobresa i crims, pugui ser la veu de la Veneçuela noble. Per tant, no existeix duplicitat possible en un escenari ètic i civilitzat. Agraïm al Principat d’Andorra i a la societat civil andorrana el seu reconeixement i compromís amb una Veneçuela democràtica.
–El govern andorrà va reconèixer Guaidó com a president interí: la reconeix a vostè també?
–El govern andorrà va reconèixer al nostre president interí, igual que ho van fer 60 països més. Els estats democràtics reconeixen la figura del president interí perquè existeix un buit de poder, ja que les eleccions del règim de Maduro no van respondre als paràmetres constitucionals del 2017. La Constitució estableix que el president de l’Assemblea Nacional ha de cobrir el buit i davant la impossibilitat de convocar noves eleccions, Guaidó va ser ratificat en el seu càrrec. Els països reconeixen que és l’hora que els veneçolans novament puguem elegir el nostre futur en unes eleccions presidencials lliures i transparents i donen suport a aquest procés. Andorra, igual que els altres països, reconeix la representació nomenada per l’Assemblea Nacional del govern interí.
–Vostè té relació directa amb la ministra d’Exteriors, Maria Ubach?
–Sí, amb tot el seu equip. Agraeixo la bona disposició envers Veneçuela de totes les instàncies andorranes. Ressaltem l’actuació del sistema de justícia que, amb independència i imparcialitat, malgrat l’absència de col·laboració del règim de Maduro, investiga els múltiples casos de corrupció i legitimació de capitals [procedents de Veneçuela]. També agraïm immensament a la societat civil que col·labora amb la feina incansable dels veneçolans que viuen a Andorra.
–Què n’espera d’aquestes relacions amb Andorra?
–Espero que mantinguem un profund compromís amb la llibertat, la democràcia i la solidaritat, tot i que nosaltres respectem la manera d’abordar i treballar de tots els països. El més important és la incidència en la consolidació de les democràcies, el desenvolupament i la pau mundial.
–Creu que des del seu nomenament hi ha hagut algun malentès amb les administracions andorranes?
–No, tot el contrari. El compromís de les institucions d’Andorra és molt valuós. El Principat ha patit de primera mà les conseqüències de les activitats il·lícites del règim de Maduro a través del dany produït a la banca i de l’obstaculització de les recerques penals per la falta d’independència del sistema de justícia de Veneçuela.
–Andorra va reconèixer Guaidó perquè portés al país cap a unes eleccions democràtiques que encara no s’han produït. Per què?
–Veneçuela és un país segrestat personal i institucionalment, dependent dels països que, per apoderar-se de les riqueses, sostenen al règim de Maduro. Resulta impossible portar el país a eleccions sense haver-lo primer alliberat dels qui són els seus captors.
–Què és el que més necessita Veneçuela i com pot ajudar Andorra?
–El que no requereix Veneçuela és pietat o complicitat per part de la comunitat internacional. D’Andorra, com de la resta d’estats, Veneçuela requereix un suport sòlid i consistent amb els valors de la llibertat i el respecte als drets humans, de la solidaritat amb un país en emergència humanitària i d’una conducta decidida a perseguir als qui han exhaurit els diners de l’Estat veneçolà col·locant-lo en comptes personals que, desvergonyidament, ostenten en bancs de diferents regions del planeta.
–Quin vincle manté vostè amb els residents veneçolans a Andorra?
–Un vincle molt especial i els admiro a tots. Els veneçolans que resideixen a Andorra cooperen sense descans amb familiars i amics. A tots ens uneix l’amor per la nostra pàtria, alhora que patim el dolor i la impotència, l’enyorança i les preocupacions. Tots busquem sobreviure i ajudar als qui encara estan a Veneçuela.
–Quina és la seva màxima preocupació respecte a aquests residents?
–A més del fet que no puguem veure el nostre país lliure de despotisme, amb oportunitats de retorn i prosperitat i que no existeixi reparació i resposta a les víctimes de violacions de drets humans, òbviament una de les majors preocupacions és l’enorme dificultat i retard en l’obtenció dels documents que acrediten la seva nacionalitat veneçolana, la qual cosa en la pràctica genera una dramàtica situació d’apatrídia documental.
–Vostè està entre aquests afectats.
–Sí. Som més de dos milions de veneçolans sense passaport perquè despietadament el règim ens impedeix accedir a renovar el document d’identitat mentre enganya als països dient-los que el sistema de renovació funciona perfectament i que voluntàriament decidim no utilitzar-lo perquè volem fer creure el contrari.
–Llavors, podrà participar en la pròxima Cimera Iberoamericana que s’organitza a Andorra?
–La Cimera Iberoamericana 2020 versarà sobre el desenvolupament sostenible. És impossible abordar aquest tema sense considerar la dimensió social econòmica, cultural, educativa i mediambiental en tots els països llatinoamericans, i especialment de Veneçuela, donades les seves circumstàncies. Amb tota seguretat, al novembre, la veu de la Veneçuela lliure estarà present en aquest extraordinari esforç impulsat per les democràcies de la regió i la seu de la qual tindrà a aquest bonic país que és Andorra.