El Ministeri Fiscal va retirar ahir la imputació per homicidi a l’acusat de matar Jose Luís Pereiras la matinada del 21 al 22 de setembre del 2011 en una benzinera de Santa Coloma. Per contra, l’advocada de l’acusació particular li va mantenir una pena de 14 anys de presó més 10 d’expulsió del territori andorrà, així com unes indemnitzacions als familiars directes de la víctima que van dels 30.000 als 80.000 euros. Ambdues decisions es van prendre després de dos dies de judici en què, a més dels acusats, hi van intervenir una desena de testimonis, agents de la Policia, un parell d’experts en mostres d’ADN dels Mossos d’Esquadra i quatre metges forenses. Van ser els informes d’aquests últims, precisament, els que van fer canviar d’opinió la fiscal, ja que dues van apuntar que la mort de Pereiras va ser fruit d’un accident, mentre que els altres dos es van mostrar partidaris que se li havia clavat intencionadament una navalla prop del cor. 

En aquest sentit, l’advocat de la defensa, Josep Antoni Silvestre, va intentar treure els colors als dos pèrits que acusaven el seu client d’assassinat. D’una banda, hi havia la doctora Gràcia, qui era la forense auxiliar del departament de medicina legal del moment i, per tant, la primera a fer l’autòpsia. A parer de Silvestre, Gràcia va ser parcial perquè «sense haver llegit el sumari ni haver escoltat cap declaració» va redactar un informe inicial i va entregar el cos a la família, que va decidir incinerar-lo, fet que li va suposar l’acomiadament del departament.

D’altra banda, la família de Pereiras «ha trigat vuit anys i mig» a trobar un pèrit del seu grat. Aquest va ser el doctor Sarandeses, de qui Silvestre va esbrinar que es tracta d’un exmilitar espanyol i candidat a les llistes de Falange Auténtica. Malgrat que el tribunal va considerar que la seva ideologia política no té cap rellevància en aquest cas, Silvestre va creure que sí, atès que podria haver elaborat un informe «racista» acusant el seu defensat que és d’origen peruà.

Pel que fa a les altres dues forenses, la doctora Moreno i forense titular el 2011, i la doctora Salvador, van afirmar en reiterades ocasions que la ferida mortal que presentava la víctima no era «homicida», ja que la navalla Don Benito de 14 centímetres no va penetrar completament en el seu cos. «Si hagués anat a matar-lo, ho hauria fet amb molta força i no clavant-li només una part de l’arma», va explicar una d’elles. 

Després d’una intensa discussió entre forenses, el president del tribunal, Josep Maria Pijuan, va demanar conèixer la «qüestió fonamental»: qui tenia la navalla en el moment de la ferida final. Gràcia i Sarandeses van insistir que l’acusat, «tot i que també podria ser Pereiras», i Moreno i Salvador, Pereiras, «tot i que també podria ser l’acusat».

Conclusions

Davant aquesta incertesa, i tenint en compte que cap testimoni visual va poder validar cap de les dues hipòtesis, la fiscal va apostar per eliminar l’acusació d’homicidi i rebaixar la condemna a tres mesos de presó condicional per un delicte menor de maltractaments, argumentant que l’acusat es va barallar amb la víctima abans de morir i li va propinar diversos cops de puny. La mateixa fiscal va matisar que no es pot considerar que l’acusat pegués Pereiras en legítima defensa, tot exposant que el jove peruà «no tenia voluntat d’encarar-se, però finalment s’hi va haver d’enfrontar».

En referència a l’altre acusat, amic de Pereiras i que també va participar en la batussa, tant la fiscalia com l’acusació particular van demanar dos anys i mig de presó per tinença il·legal d’arma –la navalla era seva– i la retirada del carnet de conduir, tenint en compte que 90 minuts després de la baralla va donar una taxa d’alcoholèmia d’1,8 (la del cadàver de Pereiras era d’1,9 i, a més, presentava proves d’haver ingerit cocaïna moments abans de morir). La seva advocada va justificar l’actitud d’ambdós homes en què «anaven borratxos perduts» i van tenir un comportament «torpe».
 
Finalment, Silvestre va demanar l’absolució total pel seu client, qui al final de la sessió va assegurar que cada dia pensa en aquella nit i treballa «molt dur per tirar endavant». L’altre acusat, per la seva banda, va demanar perdó a la seva família i es va mostrar arrepentit d’iniciar la baralla i haver tret el ganivet.

El judici va quedar vist per sentència fins al pròxim 30 de juny.