PUBLICITAT

Andorra la Vella

Sentir-se acompanyat

La Creu Roja alerta que els costa trobar voluntaris per l’alta demanda al servei de suport a la gent gran

Per Albert Ortega

Una de les múltiples visites que realitza la Creu Roja durant el programa ‘Sempre Acompanyats’.
Una de les múltiples visites que realitza la Creu Roja durant el programa ‘Sempre Acompanyats’. | Albert Ortega

El nombre de persones majors de 65 anys en situació de solitud no volguda va en augment i ja és un dels temes que més preocupa al Govern en temàtica social. En aquesta línia, el ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy, va revelar dimarts passat la intenció d’obtenir una «mostra demogràfica» més fidedigna per analitzar el nombre total de persones que presenten aquestes circumstàncies, desenvolupar accions preventives i «evitar situacions de risc».

D’aquesta manera, el volum de gent gran amb la necessitat d’estar acompanyada va portar a la Creu Roja a crear el servei Sempre Acompanyats amb l’objectiu d’oferir un suport emocional a les persones d’edat avançada que pateixen una situació de risc i de solitud no volguda.

Així, l’entitat solidària calcula que hi ha més d’11.500 persones majors de 65 anys, un 13,5% de la població, de les quals una quantitat important viuen soles. Per aquest motiu, l’organització disposa d’una base de voluntaris i de tres tarifes per oferir el servei: una de 10 euros al mes per tres hores d’acompanyament, una de 20 euros per sis hores i per últim, d’una assitència esporàdica de quatre euros.

Això sí, el director de la Creu Roja, Jordi Fernández, indica al PERIÒDIC que «cada vegada tenim una demanda més gran i ara mateix ens està costant trobar voluntaris per copsar les seves necessitats». I és que si l’organització va acabar amb 12 usuaris i 46 acompanyaments el 2019, el gener de 2020 va registrar 15 usuaris i 55 serveis realitzats; un increment que reflecteix  la demanda.


Sobre el servei que es realitza, Fernández comenta que «en l’àmbit social sol passar que hi ha pocs recursos i moltes necessitats. La nostra funció complementa la feina del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i els treballadors socials, no la superposa». D’altra banda, Fernández comparteix la urgència per adquirir xifres més ajustades, ja que «ens ajudaria a calcular la magnitud de la situació de necessitat que presenta el col·lectiu». 

La història de María

 Després d’una vida dura, exigent i plagada d’obstacles, María García Zurita va arribar a Andorra per ajudar la seva filla en les tasques domèstiques i tenir cura dels seus fills mentre elles tractaven d’iniciar una nova etapa al Principat. Als seus 92 anys, María no rep cap ajuda social per part del Govern i és una de les usuàries que contracta el servei d’acompanyament. Després d’haver patit un infart, necessita una persona de suport perquè no pot sortir sola de casa  
Així, EL PERIÒDIC va poder viure una de les múltiples visites mensuals que rep per part de Creu Roja i on la María destaca que «el servei és molt agradable, atent i amable». En aquesta línia, indica que «el que més m’agrada és que són persones que no tenen pressa. Gaudeixo del servei perquè m’encanta que la persona no hagi de marxar corrents».

A més a més, la María afirma que «últimament no surto molt, però la Carmen m’acompanya a fer tràmits, donar una volta i passejar». Per últim, la coordinadora del programa, Carina Leclerc, comenta que «no hem identificat encara a totes les persones que estan soles. Considero que el servei anirà creixent a poc a poc perquè és necessari. Ningú vol estar sol, avorrit i patir la solitud».
 

PUBLICITAT
PUBLICITAT