En el marc de la llei de transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), des del gener del 2020 els hotels del país poden certificar la seva sostenibilitat amb un distintiu oficial. Més d’un any després que la ministra de Medi Ambient, Silvia Calvó, anunciés el conveni amb la Unió Hotelera d’Andorra, la iniciativa per fi es va posar en marxa. El fet d’haver trigat 14 mesos en començar a oferir aquesta opció, es deu, segons el ministeri, «al temps invertit en el disseny de la normativa que certifica el distintiu».

En qualsevol cas, la nova normativa, que és voluntària i en cap cas fiscalment compensatòria, permet als allotjaments turístics reafirmar públicament la seva implicació a favor del medi ambient. La responsable d’Andorra Sostenible, Jenifer Dobarro, va admetre a EL PERIÒDIC que fins ara només cinc hotels del Principat s’han interessat per passar les proves necessàries per adquirir el Distintiu de Sostenibilitat, tot i que també va recordar que «moltes cadenes ja porten anys fent aquesta feina per iniciativa pròpia sense que ningú els hi obligui».

És el cas, per posar un exemple, dels hotels Daguisa, pioners en aquest àmbit al sector hoteler andorrà. «Fa un any i mig que treballem per lluitar contra el canvi climàtic amb la nostra política Green. Hem deixat d’adquirir més de 10.000 llaunes i 8.500 palletes de plàstic en favor de les ampolles de vidre o la fibra de bambú. El nostre objectiu és eliminar al màxim l’ús de paper o de plàstic en els nostres hotels i fins i tot vam mirar si podíem oferir pasta de dents que no contingués microfibres de plàstic», detallava el CEO de Daguisa, Jordi Daban, que també és vicepresident de turisme de la Cambra de Comerç. Els hotels generen el 50% dels residus del país i gasten prop del 20% de l’energia elèctrica que es consumeix al Principat.
 

Ramos: «S’ha de tenir en compte que comporta un cost elevat de formació, de nous contenidors i temps invertit»

El president de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Carlos Ramos, assegurava a aquest rotatiu que són conscients de «l’elevadíssim volum de deixalles» que produeixen els hotels degut al gran nombre de clients que arriben estacionalment i posava en relleu «el total compromís del sector hoteler amb la sostenibilitat». Només Daguisa, amb cinc hotels al país, acull 200.000 persones l’any, «el nostre sector no és una indústria contaminant, però sí utilitza molts productes que són contaminants o generen un desgast mediambiental», sentenciava Daban. 

Or, Plata, Bronze /
El 2008, el Govern va aprovar el Decret que declarava el sector hoteleria com a productor singular de residus d’envasos, cartró i d’olis vegetals, que els obliga a fer una recollida selectiva. Amb el nou distintiu de sostenibilitat es va una mica més enllà en bones pràctiques ambients. El distintiu es divideix en tres categories: or, plata i bronze, i s’aconsegueix un o altre segons el nombre de criteris vinculats a la gestió general, els residus i el consum d’aigua i energia, que es compleixin.

Així, el bronze l’obtindrien els establiments turístics que amb 11 d’aquests criteris; per al plata hi hauria 22 criteris obligatoris i per a l’or s’haurien de tenir els 22 obligatoris i aconseguir-ne alguns d’opcionals. Les pautes que segueix el distintiu de sostenibilitat són les mateixes que permeten aconseguir l’Etiqueta Ecològica Europea, un reconeixement vàlid a tota la Unió Europea. 

Un valor que es paga car /
Malgrat que des del sector hoteler hi ha una ferma implicació en ser sostenibles, Ramos admetia que «els surt car» i afegia que «com a titular d’un establiment veiem correcte la iniciativa del Govern, però s’ha de tenir en compte que comporta un cost elevat de formació, de nous contenidors, de temps invertit en la tria selectiva...».
 

Daban: «Les bosses de neteja fetes amb fècula de patata, en comptes de plàstic, costen cinc vegades més»

En aquest sentit, el vicepresident de turisme de la Cambra de Comerç explicava que «els productes biodegradables tenen un preu molt elevat. Les bosses que fa servir l’equip de neteja, fabricades amb fècula de patata, costen cinc vegades més que les de plàstic. O en el cas del vidre que fem servir, que són envasos retornables, hem necessitat crear un magatzem específic per guardar-los, personal format en la seva manipulació, tenir present que algunes es trenquen... tot això suposa un sobrecost».

Jordi Daban recordava que fa un temps «ens vam reunir amb el Govern per intentar aconseguir alguna subvenció per seguir promocionant processos sostenibles, però no existeix cap ajuda així. Des que vam començar, tenim els mateixos ingressos però menys benefici perquè els costos operatius se’ns han encarit». El canvi a l’eficiència energètica i mediambiental és una opció que les cadenes hoteleres prenen per voluntat pròpia.

Visites tècniques /
Per intentar que més hotels se sumin a la nova iniciativa del Govern, tècnics d’Andorra Sostenible es posaran en contacte amb la vuitantena d’establiments que formen part de la Unió Hotelera per a reactivar l’opció d’aconseguir el Distintiu de Sostenibilitat. També el president de la UHA es va comprometre a enviar un correu als professionals del sector per recorda’ls-hi l’anunci de fa un any. El distintiu serà vàlid per un període de cinc anys i els hotels que incompleixin algun dels criteris establers el podran perdre.