Ara tot just s’està preparant una candidatura transnacional, impulsada pel Vallespir, perquè les Festes de l’Os del Pirineu entrin a formar part de la llista de patrimoni mundial immaterial de la Unesco. Al Principat es realitza actualment el Ball de l’Ossa a Encamp i l’Ossa a Ordino, però antigament també es portava a terme a la capital, com recorda en el document del mes l’Arxiu Comunal d’Andorra la Vella. Amb l’entrada dels anys noranta del segle passat, es va posar fi a la tradició.

En època de Carnaval valen moltes coses que la resta de l’any sembla que no estan tan permeses. El robatori de les olles, els emmascarats i la crema del Carnestoltes són algunes d’elles. Però no totes han seguit en el temps, com la representació de l’Ossa. Antigament s’havia desenvolupat, però va acabar desapareixent. En un afany de recuperar tradicions, a la dècada dels vuitanta es va tornar a realitzar, però no va tenir suficient arrelament. El renaixement es va produir el 1983 a través del Col·lectiu d’Activitats Culturals, Esportives i Turístiques. L’espectacle es representava a la plaça Príncep Benlloch, que en aquella època era diferent d’actualment i tenia una zona enjardinada. 

Comptava amb dos dallaires mandrosos que no feien la feina pels quals havien estat contractats per l’amo i la senyora del terreny. La Fregona, a vegades anomenada Pepeta, era una dona però que estava representada per un noi, que servia als propietaris i també portava el menjar als dallaires. Però entre aquests, amb converses plenes de sarcasme amb crítica política i social i connotacions sexuals, va sorgir un litigi que acabava amb la Fregona sent estovada pels dos minyons, amb aixecada de faldilla inclosa. Al final es presentava l’Ossa per cruspir-se el menjar i apareixen dos caçadors que la mataven i se l’emportaven

L’escenificació va concloure el 1991, i no s’ha tornat a recuperar. Altres tradicions sí que ho han fet a la capital, com el robatori d’olles, a càrrec de l’Esbart Dansaire.