• Neix una nova revista amb vocació de convertir-se en eina per divulgar l'obra de creadors de totes les disciplines

Irina Robles i Boris Cartes, en la lectura de l'Andorra de Max Frisch amb què es va presentar en societat la revista Portella, ahir al Centre de Congressos. Foto: TONY LARA

Literatura de creació, assaig acadèmic i també divulgatiu, crítica teatral i pictòrica, fotografia, poesia, ressenyes bibliogràfiques i reportatges en profunditat. En català, però també en castellà, francès i portuguès. I tot plegat, lligat a l'intens dinamisme cultural que avui fa xup-xup al país, a càrrec dels noms veterans i reconeguts, però també de joves creadors que busquen el seu lloc al sol. Aquest és el còctel que es proposa oferir des d'avui i semestralment Portella, la nova revista d'arts i lletres amb arrels andorranes i vocació internacional que es va presentar ahir en societat i que omple un buit clamorós en el panorama editorial nacional: el que li correspon a una publicació periòdica decidida a servir d'eina per donar visibilitat a les moltes iniciatives culturals que es couen al nostre reducte pirinenc i que fins ara –diu el director de l'invent, l'historiador, professor i novel·lista Joan Peruga– «sovint es quedaven al calaix de les bones intencions perquè no trobaven un suport on expressar-se».

Fins ara, ves per on, aquest suport no existia. Tampoc en això acabàvem de ser un país normal. I aquest suport vol ser Portella, un revista perfectament homologable a les del seu gremi que es publiquen als països veïns, tant pels continguts que ofereix com –atenció– com per la presentació del producte: Portella és una revista ben maquetada, ben impresa i ben acabada. Concebuda amb amor i parida amb carinyo. Mimada i desitjada, en dues paraules. I això també és notícia en el nostre àmbit editorial, on han proliferat –i proliferen– pamflets d'ocasió, sorgits de matrimonis per interès, o fets amb bona voluntat però amb poc més que una sabata i una espardenya. Com diu Peruga, Portella és una revista per tocar, per olorar, per tacar-se'n els dits amb la tinta. I no només això, també és una revista per llegir i rellegir: el número 1 inclou un dossier central dedicat a l'Andorra de Max Frisch io il·lustrat per Jordi Casamajor, amb ocasió del centenari de l'autor i coincidint tant amb la primera traducció al català –al sac d'Editorial Andorra– i la lectura que l'ENA en va fer a l'última Temporada. Txema Díaz-Torrent (Rarus helveticus) hi ofereix un retrat de l'autor i de l'obra, i especula sobre els motius que van portar el suís a titular el drama amb el nom del nostre país –«Costa d'empassar-se que triés Andorra llançant els daus», diu. Completen el dossier articles de Wolfgang Rhein (Andorra i el drama Andorra) i Hans Richter (Cap refugi), que aporten una lectura germànica del drama; Jordi Julià (El teatre de Max Frisch) i David Gálvez (Ester Nadal parla d'Andorra).

SECCIONS AL PODER / Fins aquí, el dossier central, la columna vertebral de Portella. Les seccions fixes incluen Accents, una finestra a les llengües que conviuen en el dia a dia andorrà amb presència del portuguès (en aquest primer número, Carlos Figueiredo), el francès (Dúnia Ambatlle) i el castellà (Richard Imbernón). El Cau, de la seva banda, oferirà el retrat d'un creador en el seu taller: l'honor del pioner ha recaigut, com és natural, en Sergi Mas. Les fotografies, de Tony Lara, professional d'ELPERIÒDIC. Una secció similar a Retrat, que s'estrena amb la figura proteica d'Antoni Morell pasada pel sedàs de Manel Gibert. El contacte amb l'exterior serà permanent a través de Fora de cercle, que inclourà ressenyes de grans exposicions e les regions veïnes: per començar, Miquel Barceló a Avinyó. I sota l'epígraf Assaig hi cabran firmes de prestigi com ara l'artista català Perejaume (Paraules locals), i articles en profunditat com ara El final d'un silenci, on Roser Porta passa revista al boom historiogràfic sobre el segle XX andorrà de les últimes temporades.

L'apartat creatiu es reserva per a Duet, on dos autors competiran amb un relat sobre el mateix tema –en aquesta ocasió, Robert Pastor i qui firma aquest article– i, atenció, a Andorra apòcrifa, prometedora secció on desfilaran les Andorres de ficció que ha produït la història de la literatura. La primera entrega la firma Iñaki Rubio i és per a La Nueva Salida del Valeroso Caballero Don Quijote de la Mancha, publicat al 1905 per Antonio Ledesma i on el novel·lista andalús col·loca a Juan Panza, rebesnét de Sancho, com a regent del «populoso imperio de Andorra», després d'arribar a la Seu en dirigible –¿I què? Al Codi da Vinci ho fan en tren, a l'Andorra de Cameron, en vaixell– i derrotar el bisbe d'Urgell en combat singular. Sengles ressenyes bibliogràfiques –sobre Histoire des comptes de Foix, Bearn et Navarre, joieta del segle XVII i sobre Història de Tönle, de Rigoni Stern– completen el primer número. Hi ha altres Andorres, i en endavant les trobarem a Portella.

Per a més informació consulti l'edició en paper.