Tot i acabar tocats després de la crisi econòmica, que va comportar que alguns ciutadans intentessin trobar oportunitats en altres indrets, els pobles del Principat agafen cada cop més vida. Així es desprèn de les últimes dades del Departament d’Estadística després de la publicació del cens. La població s’incrementa a tot el Principat, però l’evolució ha sigut més accentuada en pobles de dimensions més reduïdes com Arinsal, amb un 25% més d’habitants el 2019 respecte al 2010, o el cas d’Anyós, amb un 35% més. A Aixirivall, per exemple, l’augment és del 28%, al Tarter del 55% i al Serrat del 54%.

L’especialista en geografia econòmica, Maria Jesús Lluelles, atribueix en part aquesta evolució a les dificultats per trobar pisos de preu raonable a les parròquies centrals, com Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, on l’increment de la població en els últims anys ha sigut positiu (un 6% i un 9%), però més tímid. Segons Lluelles, el factor de l’habitatge «és determinant» i l’evolució que es viu ara segueix el recorregut habitual respecte a altres èpoques, on hi ha indrets que acaparen més població que, posteriorment, s’acaba redistribuint per tot el Principat, tal com passa en altres països.

Per la seva banda, la cònsol major de la Massana, Olga Molné, atribueix també el fort increment de població en aquests pobles a causa de la proliferació de les residències passives, amb una important quota de la comunitat anglesa. «Tenim una comunitat anglesa bastant important a la Massana que va creixent i a més és una comunitat molt activa, ja que organitzen fires benèfiques i esdeveniments en l’àmbit local», exposava la màxima responsable de la corporació, que atribueix també al fet d’un possible «efecte crida». «Penso que els uns es criden als altres i s’hi troben bé perquè són una comunitat petita, interactuen i busquen estar els uns a prop dels altres».

Molné també posa sobre la taula un altre factor, que és el de les polítiques de construcció dels últims anys, que ha afavorit la proliferació de nous edificis en parròquies altes. Un cas és precisament el de la Massana, on la rebaixa de la cessió obligatòria al 5% va donar oxigen als constructors, en una època d’incertesa després de la crisi. Això es va traduir en més obra nova, en més oferta i en la possibilitat «d’atreure més persones».

A més, la demanda de construcció d’edificis i de xalets nous, a un preu més elevat, està anant en creixement a la Massana i això es deu a un percentatge molt concret de persones, que segons Molné «correspondrien als esportistes del món de la bicicleta i del món de les motos», diu Molné. «Hi ha la possibilitat que aquesta gent s’hagi instal·lat a la Massana perquè valoren l’entorn natural i perquè tenen al costat de casa les carreteres i els circuits on es pot entrenar», afegeix la cònsol major.

Mentrestant, en el cas d’Arinsal, que ha passat de tenir uns 1.310 habitants el 2010 als 1.641 al 2019, també hi han tingut a veure les propostes de dinamització, amb la participació dels restauradors, els hotels i els comerços. Això, afegit al factor de tenir l’estació d’esquí a tocar, ha provocat un increment notori en els últims anys. Qui ho ha notat és la Pepita, jubilada, que ha viscut tota la vida al poble. «Ara hi ha més gent i tenim els serveis suficients. No m’he plantejat marxar», va assegurar la Pepita, considerant que a Arinsal hi ha prou serveis com ara comerços, caixers automàtics i farmàcies, i així evitar fer gaires desplaçaments. Tot i això, valorava que hi ha marge per «reforçar» el servei de bus, sobretot a l’estiu. Alhora, segueix notant la forta diferència entre el volum d’activitat que hi ha a l’hivern, amb l’estació d’esquí oberta, respecte a l’estiu.