Nacho Llovet va arribar al MoraBanc Andorra a l’estiu després de ser un vell desig de la direcció esportiva per reforçar un equip que no deixa de sorprendre gràcies a la seva capacitat competitiva. Ara, després de classificar-se per a la Copa, vol demostrar la seva ambició a Màlaga per arribar el més lluny possible.

–Fa set mesos que va aterrar al MoraBanc Andorra, com s’ha adaptat?
–Des del principi he estat molt còmode. Si parlem del país i de la ciutat, crec que culturalment tot és molt semblant i a més, tinc la família i als amics molt a prop perquè vinguin a veure’m. Això ho fa més fàcil i l’adaptació ha sigut molt bona. Esportivament, venia d’un equip amb un estil més tàctic i he hagut d’habituar-me a aquesta forma més ràpida i física de jugar i als meus companys. 

–Quin vestuari es va trobar?
–Els jugadors arriben a Andorra conscienciats amb la intenció de fer un bon bàsquet i assolir objectius. Som un equip competitiu fins i tot quan juguem malament. Aquesta és una de les armes del vestuari conjuntament a l’ambició i l’energia. 

–Per necessitats competitives, vostè ha anat alternant la posició de quatre amb la de cinc.
–El quatre és una posició en el qual potser no tens tant d’impacte directe en el joc, però fas molta feina complementària per l’equip. Has d’obrir el camp, tallar i córrer al contracop. En canvi, com a cinc ets més protagonista tant en atac com en defensa perquè nosaltres fem molt el bloqueig i la continuació. Depèn del dia toquem més o menys pilota, però has d’estar ben concentrat perquè si no fas bé la teva feina repercuteix és en els companys; si no bloquegem bé els tiradors no anotaran. Aquí depenem un dels altres.

–Ara arriba la Copa. Com està l’equip?
–Estem molt motivats perquè sabem l’especial, divertida i mediàtica que és aquesta competició. Així que els que ja l’hem jugat ho hem transmès als nous. No hi ha res més maco a l’ACB que jugar la Copa per primera vegada. És un premi merescut després d’una lliga tan igualada. Anem a guanyar el nostre partit.

–Es veu aixecant la Copa a Màlaga?
–Podria ser perfectament. A un partit pot passar qualsevol cosa i més quan guanyes i vas avançant. Aquesta temporada hem guanyat al Barça, al Baskònia, al Saragossa i al Màlaga. 

–El primer rival és l’Iberostar Tenerife amb jugadors de la talla de Shermandini o Marcelinho Huertas.
–Shermadini està fent una gran temporada, però la clau és aturar a Marcelinho Huertas. Són els seus dos referents i el brasiler és qui marca la batuta i fa als seus companys millor. Sobre el paper som millors que ells, però estan en un bon nivell de confiança i de joc, hem de competir i demostrar la nostra motivació per vèncer. 

–El partit és un xoc d’estils?
–A nosaltres ens agrada córrer i Txus Vidorreta prefereix un joc més lent, estàtic i pausat. El partit serà una lluita per marcar el ritme i com més ràpid es jugui, més ens beneficiarà. El control del rebot és el que marca si podem córrer o no, per això hem de posar èmfasi a defensar bé i rebotejar.

–La plantilla tricolor no té una estrella destacada encara que hi ha un gran nivell col·lectiu.
–La nostra fortalesa rau en el fet que no tenim cap estrella clara. Som dotze jugadors i en cada partit hi ha un jugador que fa bones estadístiques i tira del partit. No hi ha egos al vestuari i tothom està a disposició de l’entrenador.

–Ibon s’acostuma a emprenyar molt durant els partits. Com és en les distàncies curtes?
–Des de fora sembla més dur del que és. Al partit es posa nerviós com ho fem nosaltres a la pista i acceptar les esbroncades és part de l’esport, però després també sap quan rectificar i felicitar-te. M’ha sorprès perquè analitza molt les coses. A més, té una gran paciència i una part pedagògica que ens ajuda molt. Tenim sort de tenir-lo com a entrenador.

–Com preparen els partits durant la setmana?
–Hi ha sessions de vídeo cada dia. Els entrenadors analitzen molt els rivals a individualment i col·lectivament i després ens filtren la informació més rellevant. Col·lectivament ens parlen de cada jugador: les seves armes, febleses i la manera de defensar-lo i atacar-lo, mentre que si hi ha jugadors més icònics, fem sessions específiques. És important que els grans sapiguem defensar als petits i a l’inrevés. És part de la feina invisible que realitzen els entrenadors i que pren moltes hores al cos tècnic

–La doble competició esgota i augmenta el grau d’exigència, especialment amb els viatges que realitza el club.
–M’havien parlat que els viatges era el punt negatiu, però és el preu a pagar per jugar al MoraBanc. Seria un somni ampliar l’aeroport de la Seu perquè ens facilitaria els desplaçaments i repercutiria en el cansament que acumulem en les hores de bus. Els entrenadors també fan una tasca molt important a l’hora de dissenyar els entrenaments i saber quan administrar més o menys càrrega.